Tan importants com arreu de el text, els textos introductoris són tots aquells que adverteixen, i donen un preàmbul del que s'està per llegir, perquè així el lector tingui un coneixement previ de la informació que es vol transmetre en una novel·la, llibre , o qualsevol tipus de text literari.
Segons la Real Acadèmia Espanyola el text significa tot allò que es vol transmetre en una obra literària bé sigui impresa o manual, amb l'excepció d'alguns que van separats, com els són: els índexs, les notes, entre d'altres. I el significat de introductori és: el qual té funció d'introduir, el que deixa ben clar, que els "textos introductoris" signifiquen tots aquells conjunt d'idees que es volen transmetre per introduir un tema als lectors de les obres per als que es van crear.
Aquests serveixen per exposar als lectors, el principal motiu pel qual va ser creat l'obra, la manera de transmetre de l'escriptor, i el conjunt d'idees que s'està per exposar en determinada obra.
Com s'ha d'estructurar un text introductori?
Els textos introductoris tenen un conjunt de caracteritzes molt semblants entre ells, però no posseeixen una normativa per estructurar, de manera que pràcticament són de lliure albir a l'hora de crear-los, i triar l'adequat per a l'obra que s'estigui per realitzar.
Tot i que no estiguin establertes normes per crear-los, s'ha de seguir un ordre lògic per fer-los, a l'igual que qualsevol tipus de text, aquests han de comptar amb un títol, i com són una breu explicació de la intenció de l'obra, es deu tractar de resumir tot el que el tema abasta, donant si es vol o no les dedicatòries a la fin d'ells.
Alguns escriptors trien afegir l'abstract als textos introductoris, ja que planegen vendre'ls no només a la seva regió, sinó que també internacionalment.
Tipus de textos introductoris
Com es va esmentar anteriorment, no hi ha normes que regulen la creació d'aquest tipus de textos, però es poden classificar en 10 tipus diferents, els quals es definiran perquè a l'hora d'utilitzar-los es tingui un millor coneixement de cada un, i també estarà més clar, quan utilitzar cadascú.
Tot i que formar part de l'estructura bàsica d'aquests, també són tipus de textos preliminars i aquests són:
Títol
Malgrat que es pugui confondre aquesta definició, amb la de donar propietat d'alguna cosa a una persona determinada, els títols en aquest àmbit, es refereixen a un conjunt de paraules amb el qual l'autor vol transmetre resumidament el contingut de la seva obra, donant-li a l' lector una breu impressió del que en aquest està escrit.
Resum
El resum és una breu explicació d'un tema en general, donant una primera impressió del que s'ha tractat en l'escrit. Aquest també s'utilitza quan es realitzen les conclusions, ja que es pot fer un resum del que s'ha après a l'hora de fer-la, o el significat parafrasejat de la mateixa, donant a entendre que és el més rellevant de la mateixa.
dedicatòries
Solen estar plenes de sentiments de gratitud cap a una persona, grup determinat de persones, amb el qual es manifesta que l'obra va ser realitzada amb l'ajuda d'elles, o simplement dedicándoselas, que vol dir que es van fer per tals persones.
abstracte
Aquesta pot ser opcional, ja que es tracta del mateix text preliminar o introductori, solament que en un altre idioma a l'original de l'obra. Els escriptors que solen usar els abstract ho fan amb la intenció que els seus llibres arribin a diverses parts de món.
Després tenim els tipus de textos improductius que no pertanyen a l'estructura bàsica i lògica per crear-los, com ho són:
aclariments previs
L'aclariment prové de l'llatí "aclariré" que significa, treure tot el que pertorbi o bloquegi la vista, com el seu nom ho diu, canvia l'obscuritat o falta de coneixement d'un tema i ho aclareix, donant-li claredat. I quan parlem d'alguna cosa previ, vol dir que aquest estarà primer que qualsevol altra cosa, obtenint un significat complet és l'explicació donada de primera mà als lectors de determinada obra.
Notabene o advertiment
La advertència es defineix com l'avís previ a una persona, que alguna cosa està per ocórrer, i quan es parla de Notabene, es refereix a una forma d'expressió de provinença llatina, el qual indica a l'lector que deu observar amb cura, o detall aquesta part de l'escrit, de manera que li dóna una importància clau per així cridar l'atenció dels lectors.
notes preliminars
Aquestes són aquells escrits, resumits, els quals s'enfoquen en denotar la idea principal en la brevetat possible. Les notes els textos curts amb les idees més rellevants, i se li afegeix la paraula preliminar, la qual indica que és un text que serveix per introduir, o aclarir el que s'està per expressar.
pròleg
Aquests posseeixen bàsicament les mateixes característiques que la majoria dels textos introductoris, sent textos resumits, els quals proporcionen una davant sala del que s'està per llegir, però posseeixen una diferència, i és que els pròlegs usualment són realitzats altres persones diferents a l'autor , o escriptor de l'obra, cal destacar que està persona ha de tenir coneixement sobre el tema a exposar en l'obra literària.
prefaci
Aquest es defineix com qualsevol text que serveixi per introduir la idea principal d'una obra literària, donant-los als lectors un preàmbul d'elles, per tenir un millor coneixement del tema, i de com es va a exposar.
Preàmbul
Aquest es pot referir a dues situacions, sent la primera una volta o distracció per així evitar dir, o donar detalls sobre algun esdeveniment, i la segona: que és un text amb el motiu d'explicar, advertir o avisar sobre el que s'està a punt de llegir.
Tot i que els tipus de textos introductoris presentats aquí, siguin molt semblants entre ells, es deu tenir en compte que cada un serveix per a una ocasió diferent, en la qual l'autor, o escriptor de l'obra haurà de triar amb cautela, basant-se en qual és el més convenient o que aquest més aferrat a la temàtica original, o en cas que vulgui cridar l'atenció dels lectors.
Com fer un text introductori?
Aquests textos són realment essencials per a qualsevol tipoi d'obra literària, i per realitzar-los correctament deuen tenir, una bona estructura, un resum molt concret, han de cridar l'atenció dels lectors, han d'avisar i prevenir a totes les persones de com es va a transmetre les idees. Les parts que s'han de prendre en compte a l'hora de fer-los són:
Metodologia
S'ha de fer notar les eines i les estratègies utilitzades per a la creació de l'obra, i deuen tenir un plantejament concret de la idea principal o d'el problema a tractar en la mateixa.
Plantejament d'un problema
En cas de ser una obra dedicada a una problemàtica, es deu tenir en compte explicar aquesta correctament, i comprensible per a totes les persones que poguessin arribar a llegir-la, obviant i evitant l'ús de paraules i termes col·loquials.
Propòsit
El principal propòsit dels textos improductius és el d'atraure el lector, cridar la seva atenció, xopar de la idea, i que se senti identificat amb ella, per la qual cosa és molt important que aquests textos tinguin una problemàtica mundial, que sigui complexa, per que atregui persones de diferents cultures i guanyar més terreny d'interessats en el tema.
Aquests textos, els quals són utilitzats per assenyalar el que es vol transmetre, per avisar que manera serà elaborada la temàtica i l'estructura de les idees, per donar un breu coneixement als lectors de el tema a tractar, són molt importants perquè una obra literària tingui més audiència, per posar un exemple: si un llibre no tingués introducció, pot ser que a les persones que ho vegin, no els interessi llegir tan sols les primeres pàgines, ja que no coneixerien el tema sinó fins al desenllaç de la mateixa.
Em parese interessant conèixer els passos per fer aquest tipus de text. Va ser de molt profit per a mi.
una excel·lent guia gràcies
Em ajudarà molt aquesta explicació tècnica per endinsar-me en el meravellós món de l'escriptura. Gràcies per està ensenyament, espero rebre moltes de vosaltres.
aquesta bé chido
hola !!!!
HOLA
LA SEVA PÀGINA ÉS LLEIG MOLT LLEIG
el teu cul bavós
Moltes Gracis va ser de força ajuda.