La salut mental sovint es percep com una cosa separada del benestar físic, però la realitat clínica ens diu el contrari. Un estudi recent realitzat a l'entorn sanitari de Catalunya ha posat sobre la taula una connexió alarmant entre els trastorns mentals severs i problemes neurològics de gran importància que afecten el cervell a llarg termini.
Aquesta investigació ha analitzat com patologies com l'esquizofrènia o la depressió més gran influeixen de manera directa en l'aparició de malalties que, en teoria, solem associar més amb la vellesa o amb problemes purament circulatoris. Les dades obtingudes són força clares: el risc de patir un ictus o desenvolupar algun tipus de demència és notablement superior en aquest col·lectiu en comparació amb la resta de la població.
L'impacte de la patologia psiquiàtrica al cervell
En observar els resultats publicats en revistes científiques de prestigi, salta a la vista que no estem davant d'un problema menor o anecdòtic. La prevalença de la demència es dispara en persones amb trastorns mentals greus, i ho fa sense importar l'edat que tinguin en aquell moment, cosa que trenca amb la idea que aquestes patologies només afecten els ancians.
El que ha sorprès més els experts implicats és la incidència d'accidents cerebrovasculars en persones que encara es consideren joves. No és gens habitual que algú en plena joventut pateixi aquests contratemps, però per als que conviuen amb diagnòstics psiquiàtrics severs, la probabilitat d'un ictus és més gran del que s'esperava inicialment.
Amb el pas dels anys, sembla que aquestes diferències respecte a la població general tendeixen a suavitzar-se una mica, però el dany potencial a les etapes primerenques i mitjanes de la vida és una realitat que no es pot ignorar. És fonamental entendre que la ment i el sistema vascular caminen de la mà en aquests processos biològics complexos.
És molt comú que el focus mèdic es posi únicament a l'estabilitat emocional o al control dels brots del pacient, però els especialistes adverteixen que deixar de banda la salut cardiovascular és un error. L'evidència actual suggereix que aquests pacients necessiten un seguiment molt més estret i una vigilància constant dels factors de risc físic.
Cap a un model de salut molt més integrat
Els responsables d'aquesta troballa, vinculats a institucions capdavanteres com l'Hospital Clínic de Barcelona, insisteixen que és hora de canviar el xip a les consultes. Ja no n'hi ha prou de tractar la psique de forma aïllada; el nou enfocament ha de ser una visió assistencial integral que prevegi totes les possibles complicacions físiques derivades de la seva condició.
Si aconseguim detectar a temps aquests problemes circulatoris o de deteriorament cognitiu, la qualitat de vida de les persones amb trastorns mentals donaria un tomb positiu. Avançar els programes de vigilància clínica permetria actuar abans que apareguin seqüeles neurològiques de caràcter irreversible que compliquin encara més la integració social i el dia a dia.
L'estudi s'ha servit d'una base de dades immensa, cosa que atorga una robustesa estadística fora de tot dubte a cadascuna de les afirmacions. S'han comparat perfils de gairebé set-centes mil persones al territori català per arribar a aquestes conclusions tan contundents sobre la salut de la ciutadania.
Una mirada científica a les dades obtingudes
La investigació s'ha nodrit de la cohort PADRIS-PRESTO, un sistema que aglutina informació valuosíssima del sistema sanitari públic. Gràcies a aquesta cruïlla de dades, s'ha pogut veure la diferència real entre els que pateixen trastorn bipolar o depressió i aquells sense cap mena de diagnòstic psiquiàtric previ al seu historial mèdic.
Els científics recalquen que aquests resultats han de servir perquè els trastorns mentals greus es considerin, per dret propi, com a factors de risc per a la demència . Això permetria als metges de família i altres especialistes estar molt més alerta davant de qualsevol símptoma sospitós que aparegui abans d'hora.
La estreta vinculació entre el benestar psicològic i la salut del cervell i les artèries és una realitat que exigeix una resposta immediata per part dels serveis de salut europeus. Apostar per la prevenció i la detecció primerenca en pacients amb trastorns mentals greus no només és una qüestió d'estadística mèdica, sinó una via necessària per reduir la morbilitat i assegurar que aquestes persones tinguin un futur molt més saludable i digne.
