La Síndrome de Bálint és una malaltia neurològica rara que afectarà a la percepció visual ia la capacitat per dirigir els moviments dels ulls i les mans. El nom és degut al neuròleg romanès Rezső Bálint, que va parlar d'aquesta síndrome per primera vegada el 1909. A partir d'aquí, ha estat objecte de nombrosos estudis en l'àmbit de la neurologia i la neuropsicologia.
Tot i tractar-se d'una afecció rara, resulta essencial comprendre tan bé com sigui possible aquest trastorn per tal de millorar la qualitat de vida d'aquelles persones que el pateixen i poder avançar pel que fa al funcionament del cervell humà. En el següent article et parlarem d'una manera detallada de la síndrome de Bálint i de com s'ha de tractar.
Símptomes principals de la síndrome de Bàlint
La síndrome de Bálint es caracteritza per tenir tres símptomes principals:
- La coneguda com a atàxia òptica no és més que la dificultat per dirigir la mirada cap a un objecte específic degut a la incapacitat que té la persona per fixar la vista en un punt concret del camp visual.
- El segon símptoma seria la síndrome de simultanagnòsia. Es tracta de la incapacitat per percebre múltiples objectes alhora. Els pacients amb aquesta síndrome només poden enfocar-se en un objecte alhora, ignorant tota la resta que es troben al seu voltant.
- L'apràxia visuomotora seria el tercer símptoma de la síndrome de Bàlint. És la dificultat per poder fer moviments precisos amb les mans en relació amb els estímuls visuals. Això es pot manifestar com a problemes seriosos a l'hora d'assolir objectes o realitzar tasques simples que requereixen una coordinació visual i motora.
Quines són les causes de la síndrome de Bálint
La Síndrome de Bálint sol ser causada principalment per certes lesions en àrees específiques del cervell, especialment a la zona del lòbul parietal i occipital. Aquestes lesions poden ser degudes a accidents cerebrovasculars, traumatismes cranials, tumors o altres malalties de tipus neurodegeneratives. La disfunció en aquestes àrees del cervell interromp la integració de la informació visual i la coordinació entre la vista i el moviment, donant lloc als símptomes propis daquesta síndrome.
Es creu que l'atàxia òptica està associada a la disfunció de l'àrea parietal posterior, que juga un paper clau i essencial en la percepció espacial i l'atenció visual. La simultanagnòsia, per part seva, es relaciona amb l'afectació de les vies visuals que connecten el lòbul occipital amb el lòbul parietal, interrompent la capacitat del cervell per poder processar i organitzar la informació visual d'una manera simultània. Finalment, l'apràxia visuomotriu s'atribuirà a l'alteració de les connexions entre el lòbul parietal i àrees motores, cosa que dificulta l'execució precisa de moviments en resposta als estímuls visuals.
Com diagnosticar la síndrome de Bàlint
Pel que fa al diagnòstic de la Síndrome de Bàlint, es basarà en l'avaluació clínica dels símptomes observats, a més de la realització de proves neuropsicològiques i neuroimagenològiques per tal d'identificar les lesions cerebrals que pogués tenir la persona. Els pacients solen ser examinats per professionals tals com els neuròlegs, els oftalmòlegs i els neuropsicòlegs. Aquests professionals realitzaran una avaluació exhaustiva de la funció visual, motora i cognitiva del pacient.
Durant aquesta avaluació clínica, es poden fer també una sèrie de proves específiques per tal d'avaluar la capacitat del pacient per poder fixar la vista en un objecte, identificar múltiples objectes alhora i realitzar tasques visuomotores simples i bàsiques. A més, es poden arribar a utilitzar proves d'imatge cerebral, com passa amb la ressonància magnètica, per identificar lesions estructurals o disfuncions en àrees cerebrals importants.
Tractament de la síndrome de Bàlint
El tractament de la Síndrome de Bàlint se centra principalment en abordar els símptomes observats i millorar la qualitat de vida del pacient. Cal indicar que a dia d'avui, no hi ha cap cura per a aquest tipus de síndrome. Tot i això, les diferents teràpies són recomanables a l'hora d'ajudar els pacients a adaptar-se de la millor manera possible a les seves dificultats i maximitzar en la mesura del possible el funcionament cognitiu i motor.
Algunes de les teràpies dutes a la pràctica són les següents:
- Teràpia ocupacional i fisioteràpia és perfecta a l'hora de millorar la coordinació visuomotora i la capacitat per fer activitats del dia a dia.
- Teràpia visual és una altra de les utilitzades pel que fa al tractament de la síndrome de Bálint. Aquest tipus de teràpia inclou exercicis de seguiment ocular i entrenament per tal de millorar-ne la fixació visual i l'atenció.
- Entrenament en compensació permet ajudar els pacients a desenvolupar estratègies alternatives perquè puguin abordar les seves dificultats, com lús dajudes a nivell visual.
- suport psicològic és clau per ajudar els pacients a fer front als diferents desafiaments emocionals i psicosocials associats amb la síndrome.
Investigacions sobre la síndrome de Bàlint
Tot i els avenços aconseguits en relació amb la Síndrome de Bálint, encara hi ha moltes preguntes que no tenen respostes. Cal investigar més sobre aquest tipus de síndrome per tal de comprendre millor la relació que hi ha entre la funció cerebral i la percepció visual. L'estudi d'aquesta síndrome permetrà explorar a fons tot allò que té a veure amb el funcionament del cervell humà, especialment pel que fa referència a la informació sensorial i la coordinació entre diferents zones cerebrals. Poder avançar en aquests estudis és clau a l'hora d'obrir noves vies pel que fa al tractament i la rehabilitació de pacients amb trastorns visuals i motors.
En definitiva, la coneguda com a Síndrome de Bàlint és un trastorn neurològic força rar que afecta de manera directa la percepció visual i la coordinació visuomotora de la persona que el pateix. El tractament resulta clau a l'hora de millorar significativament la qualitat de vida del pacient i poder conèixer molt millor com funciona el cervell humà.