L'Ozempic i els fàrmacs basats en el GLP-1 han passat de ser una simple promesa de convertir-se en un fenomen global. Més enllà del seu paper a la pèrdua de pes i el control de la diabetis, aquests medicaments estan revelant una biologia sorprenent. Mentre els pacients a Espanya els usen per aprimar-se (ja hi ha al voltant de mig milió de persones, segons la consultora Lantern), la indústria alimentària i les farmacèutiques s'adapten a una nova realitat, no només al supermercat sinó també al laboratori.
La ciència comença a comprendre millor els mecanismes que fan que aquests fàrmacs funcionin i que van més enllà de la simple gana. Una investigació recent de la Universitat de Yale ha demostrat que la semaglutida, el principi actiu d'Ozempic, no només redueix la gana com es pensava, sinó que també activa un conjunt de neurones (les anomenades AgRP) que, curiosament, són les mateixes que s'encarreguen de la sensació de gana. Aquesta troballa, publicada a la revista PNAS , desafia la hipòtesi tradicional i obre noves preguntes sobre la manera com el cervell s'adapta al dèficit calòric.
La ciència desentranya el cervell dels GLP-1
L'equip de recerca, liderat pel candidat a doctorat Mateus d'Àvila, va treballar amb ratolins modificats genèticament per no tenir les neurones AgRP. Quan se'ls va administrar semaglutida, els ratolins no van mantenir la pèrdua de pes, a diferència dels que sí que tenien aquestes neurones. Mitjançant tècniques de microscòpia electrònica i electrofisiologia, van confirmar que la semaglutida activa les neurones AgRP, quan abans es pensava que les inhibia. " Això canvia completament la nostra manera de pensar sobre el mecanisme implicat en aquests medicaments ", assegura d'Àvila. Segons els investigadors, el cervell s'adapta al dèficit de calories provocat pel fàrmac i, paradoxalment, aquestes neurones que activen la fam són necessàries per mantenir el balanç energètic i la pèrdua de greix.
Aquest mecanisme, encara que s'ha provat encara en ratolins, obre la porta a futures teràpies més dirigides. La comunitat científica apunta que comprendre el perquè de l'eficàcia sostinguda dels GLP-1 podria ajudar a dissenyar fàrmacs amb menys efectes secundaris , com les típiques nàusees gastrointestinals que tants pacients porten.
La indústria alimentària es rendeix davant de l'efecte Ozempic
L'impacte dels GLP-1 no es queda a la consulta mèdica. Les dades dels EUA mostren que les persones que consumeixen aquests fàrmacs mengen entre 500 i 1.000 calories menys al dia, i aquesta caiguda de la gana s'està notant als lineals dels supermercats. A Espanya, encara que no hi ha xifres definitives, ja s'observa un descens en els productes de pica-pica, els pastissos i les begudes ensucrades. El fenomen ho explica el tecnòleg alimentari Mario Sánchez Rosagro : « Es pica menys entre hores, es compra menys quantitat al súper. Els congelats també estan experimentant una baixada. «
La multinacional suïssa Nestlé ha vist aquí un filó. Recolzant-se en la intel·ligència artificial , ha desenvolupat productes específics com el batut de la marca Boost Advanced Nutrition Shake amb 35 grams de proteïna, o la beguda Milo PRO High Protein per a Àsia i Austràlia, per combatre la pèrdua muscular i altres efectes derivats de la pèrdua de pes ràpida. També han patentat combinacions de nutrients per reduir l'efecte rebot de gana en deixar de prendre el tractament. No és només una estratègia de novetat: Nestlé utilitza IA per analitzar investigacions clíniques i detectar tendències en xarxes socials, com la por a la pèrdua de múscul o al que s'anomena en anglès “cara d'Ozempic”.
Però no tothom veu amb bons ulls aquesta carrera comercial. La professora de Nutrició de la Universitat de Nottingham, Amanda Avery , va criticar que en lloc d'optar per productes de nova generació caldria potenciar el consum d'aliments frescos: « La carn, el peix, els ous o els llegums són fonts més assequibles de proteïnes i nutrients. » Tot i així, reconeix que el mercat té un futur prometedor, perquè la publicitat influeix molt en el consumidor.
L'epidèmia d'obesitat: un punt d'inflexió?
Mentre la indústria s'hi adapta, els Estats Units ja estan veient dades que conviden a un tímid optimisme. Un estudi publicat per la Universitat de Harvard il?Hospital Infantil de Boston, a partir de dades de més de 16 milions d?adults, va observar per primera vegada en més d?una dècada un estancament en l?augment de la prevalença de l?obesitat el 2023. L?investigador Benjamin Rader ho explica: « Hi ha senyals d?un punt d?inflexió. >» Els pronòstics són cauts: mentre alguns models prediuen que la proporció d'obesos als EUA podria caure fins al 46,9% el 2035, altres com l'Institut IHME assenyalen que, amb només un petit % de la població usant GLP-1, la xifra continuarà pujant. La gran pregunta és si els pacients continuaran amb la medicació o si l'efecte rebot després de suspendre el tractament serà massa fort.
El debat està servit. Mentrestant, les dades a Europa ja apunten que la meitat de la població a Espanya fa servir aquests medicaments per tal de perdre pes. El resultat no és només un canvi en els hàbits de consum, sinó també una transformació silenciosa en l'estratègia de les grans companyies d'alimentació i farmacèutiques. S'estima que a les llars del Regne Unit en què es consumeixen GLP-1, la despesa anual en alimentació es redueix uns 500 euros , i als Estats Units, segons la Universitat de Cornell, la factura mensual baixa entre un 5% i un 8%. És un canvi de fons que caldrà seguir de prop, perquè més que una moda sembla l'inici d'una nova era a la salut i al consum.
