La relació entre l'optimisme i la salut

El pessimista es queixa el vent; l'optimista espera que canviï; el realista ajusta les veles.

William George Ward

Mira aquest breu vídeo en què ens ensenyen com podem ser més optimistes.

En aquest vídeo, Elsa Punset ens dóna algunes eines perquè siguem més optimistes en la vida:

Pessimistes i optimistes fan interpretacions molt dispars dels successos positius i negatius que esdevenen en la seva interacció amb el món:

1) Els pessimistes tendeixen a pensar que el que ha passat, si és positiu, té un caràcter temporal, momentani i ho veuen com a fruit d'alguna cosa que se'ls escapa de les mans i no depèn d'ells. Si el resultat és negatiu pensen que durarà molt de temps i ho veuen tot negre, tenint-com a responsables únics de tot el que ha passat.

2) La forma de percebre de les persones optimistes funciona d'una altra manera, són capaços de tenir una actitud realista (ajustar les veles) però també esperançadora (adonar-se que tot acaba passant). Bàsicament la diferència està en la confiança, la creença que puc comptar amb els meus recursos i que tot passa per alguna raó que facilitarà el meu aprenentatge i desenvolupament.

L'optimisme ens ajuda a enfrontar les dificultats com a reptes, reptes que la persona realista assumeix i en què persevera confiant en les nostres potencialitats i capacitats com a ésser humà i en la bona disposició que altres tenen cap a l'ajuda.

Vídeo: La superació d'una malaltia

Quins efectes té per a la salut una o altra actitud.

«Ni els teus pitjors enemics et poden fer tant de mal com els teus propis pensaments»

(Buda)

Les persones més optimistes solen tenir més bon humor i salut que les negatives.

Ja en l'Odissea d'Homer es narrava com l'alegria i l'optimisme eren formes de mantenir una bona salut i com aquests actuaven com escuts protectors enfront de múltiples malalties.

La moderna medicina i les investigacions recents apunten a aquesta dada ja descrit a la Odissea. Vegem quins són alguns dels efectes sobre la salut d'una o altra actitud:

Actitud negativa:

• Trastorns de tipus psicològic: Trastorns d'ansietat fòbica com l'agorafòbia, les fòbies socials, les fòbies específiques o aïllades, el trastorn de pànic, el trastorn d'ansietat generalitzada i el trastorn mixt ansiós-depressiu.

• Ingesta desmesurada d'alcohol, el consum de tabac o de substàncies psicotròpiques.

• Estrès que genera, alhora, més esteroides que debiliten el sistema immune, per la qual cosa té més tendència a emmalaltir.

• Disminució de les catecolamines i incrementa la secreció d'endorfines, el que disminueix l'activitat de el sistema immunològic, facilitant així la malaltia.

• Mal geni o agressivitat: risc greu per al cor i el cervell pot ocasionar o precipitar infarts cerebrals o infarts de miocardi.

Actitud optimista-realista:

• Disminueix els símptomes de depressió.

• Reforça el sistema immune.

• Disminueix l'aparició dels símptomes d'ansietat.

• Modera la tensió arterial.

• Menors nivells d'angoixa.

• Major percentatge de supervivència que les malaltes pessimistes.

• Prevé el càncer.

Ara la gran pregunta aquí és d'on sorgeixen aquestes actituds, ¿Per què algunes persones són més optimistes que altres i per què algunes no paren de queixar-se contínuament i veure-ho tot fosc?

El pessimisme és bàsicament una resposta condicionada, apresa socialment. És freqüent que persones negatives hagin tingut pares també negatius o que hagin viscut en societats i ambients socials negatius.

Com canviar la nostra actitud de negativa a optimista.

Si la persona està interessada en reprogramar la seva ment per construir-se una ment més feliç ha d'iniciar un procés de desenvolupament personal on pugui en primera instància observar la seva ment, els seus personatges interns i els seus esquemes de pensament que el porten a conformar aquesta visió catastrofista de la realitat i de si mateix per després anar introduint canvis que li permetin canviar aquestes formes de pensament que no l'afavoreixen i que li limiten. A mesura que la persona automatitzi l'autoobservació dels propis pensaments i atestiguándolos sense jutjar-los, anirà desidentificándose d'ells.

I tu com vols veure la teva got: mig ple o mig buit? Tingues en compte que la voluntat és el primer pas per a l'acció.

Una abraçada profund.