Una de les idees preconcebudes més esteses és la possible animositat entre les nacions veïnes. En el cas d'Espanya i de França, aquesta pregunta sorgeix amb certa freqüència. Tot i això, a través dels anys, la meva experiència personal i la de moltes altres persones em porta a afirmar que aquest sentiment d'odi és pràcticament inexistent actualment.
Al llarg de la meva vida, i amb més de 60 anys a la meva esquena, he conegut persones de tota mena i mai m'he trobat amb algú que realment odiï els francesos. Més aviat, el que he observat és una creixent admiració y afinitat cap a la nostra cultura veïna. França, amb la seva rica història, gastronomia i art, sempre ha despertat un interès profund en els espanyols.
Per exemple, molts espanyols aprofiten cada oportunitat per viatjar a França, ja sigui per gaudir dels seus paisatges, aprendre'n l'idioma o submergir-se en la seva cultura. Personalment, vaig tenir la sort d'estudiar a la Universitat de Grenoble, on vaig ser tractat amb respecte y simpatia per part dels francesos. Per mi, França és un dels països amb més pes cultural i històric al món, i la seva relació amb Espanya està basada en la cooperació i l'enteniment mutu.
Una rivalitat cultural sana
És cert que entre Espanya i França, igual que passa amb altres països fronterers, hi ha «pics» culturals i esportius. Aquests frecs formen part de la naturalesa humana i són comuns entre comunitats properes. Per exemple, les competicions esportives entre tots dos països solen ser intenses, però sempre es mantenen a l'àmbit de la rivalitat amistosa.
Històricament, aquests enfrontaments no es limiten únicament a nacions, sinó que també passen entre pobles adjacents. Aquesta competència pot ser vista com una forma de enfortir-se mútuament i enriquir les relacions bilaterals. Per tant, en lloc de perpetuar conflictes, aquesta interacció fomenta la diversitat cultural.
El canvi de percepció a través dels viatges
Hi va haver una època en què viatjar a l'estranger no era comú per als espanyols, especialment durant els anys de la dictadura de Francisco Franco. Aleshores, es promovia la idea d'Espanya com una «illa de pau i amor», i l'estranger era vist amb desconfiança. Tot i això, aquestes actituds han canviat radicalment gràcies a la globalització ia l'augment dels viatges internacionals.
En el passat, els prejudicis envers altres nacions, com Anglaterra, eren presents a causa de temes com el conflicte per Gibraltar. Tot i això, avui dia, aquestes visions arcaiques han quedat enrere en gran part gràcies a l'exposició a altres cultures i formes de vida.
Viatjar proporciona una perspectiva única que permet a les persones comprendre que, en el fons, som més semblants del que creiem. Totes les nacions tenen defectes i virtuts, però és precisament aquesta diversitat la que fa que el món sigui tan fascinant.
Viatjar: l'antídot per a l'odi i els prejudicis
diuen que «l'odi a l'estil forà és una malaltia que es cura viatjant», i aquesta afirmació no podria ser més encertada. En visitar nous llocs i entrar en contacte amb altres cultures, les persones descobreixen que les diferències són allò que ens fa únics i, alhora, humans.
El viatge no només ens ensenya sobre altres cultures, sinó que també ens ajuda a reflexionar sobre les nostres pròpies creences i actituds. En adonar-nos que tots compartim emocions i desitjos similars, podem deixar de banda els prejudicis i abraçar la riquesa de la diversitat cultural. D'aquesta manera, viatjar esdevé una eina essencial no només per expandir els nostres horitzons, sinó també per construir un món més tolerant i obert.
El viatge com a inversió personal
Viatjar, a més de ser una experiència gratificant, també s'hauria de considerar una inversió en el desenvolupament personal. A través dels viatges, adquirim noves habilitats, ampliem el nostre coneixement i ens enriquim emocionalment. Molts estudis han demostrat que les experiències viscudes durant els viatges poden tenir un impacte durador a la nostra felicitat y benestar.
Tot i això, no tothom té la possibilitat de viatjar a causa de limitacions econòmiques o altres factors. En aquests casos, és important cercar alternatives per aprendre i créixer. Llegir llibres, conèixer persones de diferents cultures i consumir contingut multimèdia són algunes formes de acostar altres realitats sense necessitat de moure's físicament.
Viatjar és una de les millors maneres de superar prejudicis i construir ponts entre cultures. Encara que no tothom tingui l'oportunitat de viatjar, la clau és mantenir una ment oberta i buscar sempre aprendre dels altres.