En un món que corre a tota velocitat, on les notificacions no cessen i el temps sembla escórrer-se entre els dits, cada cop més propostes culturals ens estiren del fre. El valor d'aturar-se a reflexionar ha esdevingut un tresor, ia Espanya diversos projectes recents el posen al centre de l'escena. Parlem d'un llibre pòstum carregat de pensaments, d'un llibre no que ha arrasat en una fira i d'una trobada de professionals que comparteixen els seus processos creatius.
La literatura, com sempre, obre la veda. El 10 de setembre, Alfaguara publica «Aquí me paro», una obra que recull 66 textos de Javier Marías escrits entre el 2001 i el 2020. Es tracta d'articles, assaigs, discursos i pròlegs, alguns inèdits, on l'autor madrileny reflexiona sobre la seva vida, la política, el futbol o el cinema. El títol, escollit per la vídua, prové d'un assaig sobre Cervantes, i resumeix a la perfecció aquesta actitud d'aturar la marxa per observar.
Un «no llibre» que desafia les regles del mercat
Als antípodes del màrqueting agressiu, trobem “Reflexions d'un avi” , una obra que s'autodefineix com a “no llibre” i que ha aconseguit un èxit inesperat. El seu autor, un desconegut, renuncia a qualsevol benefici econòmic i cerca oferir un espai de pensament crític i coneixement filosòfic sobre la veritat, la vida i les elits. A la Fira del Llibre de València, més de cinc mil persones es van acostar a tafanejar-lo, i es va convertir en una de les propostes més comentades de l'esdeveniment. El concepte de no llibre garanteix una creació sense influències externes, tot un acte de rebel·lia en una indústria dominada pels interessos comercials.
Trobades per reflexionar en comunitat
Però no tot és paper. La ciutat d'Osca acollirà del 8 al 10 d'octubre la sisena edició de Así Ilustramos , una trobada professional que uneix il·lustradors de tot el país per compartir experiències i reflexions sobre el seu ofici. Amb tallers, converses i una conferència, l'esdeveniment vol reivindicar el valor de la presencialitat i l'intercanvi de diverses formes de comunicació en plena era digital. Carles Grassa, director del programa, destaca que segueix molt viu malgrat la proliferació de trobades en línia.
Aquests exemples mostren que, malgrat el soroll ambiental, hi ha un públic àvid de pauses i preguntes profundes. Ja sigui a través de les paraules d'un premi Nobel de la literatura (Marías), d'un autor anònim que regala les idees o de professionals que es reuneixen per reflexionar sobre la seva feina, la cultura espanyola sembla disposada a recuperar l'art de pensar amb calma , una necessitat que potser mai no va ser tan urgent com ara.
