
És una cosa habitual, i per habitual que sigui no ens acostumem a ella: cada dia els nostres diaris escrits publiquen entre 20 i 30 esqueles de persones que moren a Navarra, a Pamplona. Uns els coneixem, altres ens sonen els cognoms i moltes vegades alguns són del nostre barri, del nostre entorn, de la nostra família…
La gent es mor, però no es moren només els altres, un dia ens tocarà a nosaltres, i aquell dia formarem part d'aquelles que la denuncia la al poble que hem deixat de viure. Quina angoixa ens cregui només pensar-ho! Però és la veritat. Alguns lectors deixaran de llegir aquest article, i es perdran una ocasió important per reflexionar sobre la mort d'un de tu mateix; com els passa a altres, alguna vegada ens tocarà a nosaltres.
És bo tenir-la present i no oblidar-ho, però amb assossec, amb pau i tranquil·litat. Això s'acaba, i l'important és que arribi sense remordiments i amb les mans plenes de coses bones i de satisfacció personal.
La relació humana amb la mort
Ens costa acceptar aquest fet de la mort, és com si nomenant-la ens vingués abans, i per això ningú en parla. És un tabú cultural: uns toquen fusta, altres diuen «si us plau, canviarem de tema»; i molts, en la seva intimitat, veuen l'edat dels qui avui han mort i diuen: «És més vell que jo, normal que es mori», «Té la meva mateixa edat!…» i, se'ns fa un nus a la gola. Només en la intimitat ritualitzem el fet cada cop que llegim el diari.
Molts converteixen la mort en una obsessió negativa. Com si no pensant en ella, mai vingués, o al revés: pensant més i més -obsessió-, l'aparto de mi i me'n lliuro. Aquest tema ha estat abordat a la cultura per personatges emblemàtics com Buda o Dalí, que va afirmar: «Cada vegada menys temo la mort, perquè arribaré a tenir fe catòlica i creuré en la immortalitat de l'ànima».
Perspectives culturals i filosòfiques
El tema de la mort i la immortalitat ha estat tractat per diverses filosofies, religions i cultures al llarg de la història. Certes cultures han vist la vida i la mort com dues cares de la mateixa moneda. Per exemple, els estoics consideraven que la preparació cap a la mort era el cim de l'art de viure, plasmat al seu lema: «memento mori», que significa «recorda que moriràs».
Epicur, per altra banda, va expressar que «Mentre som, la mort no és, i quan la mort és, nosaltres no som». Aquesta filosofia trenca amb el tabú i col·loca la certesa de la mort a la perifèria de la nostra vida diària, cosa que permet que visquem més plenament.
Com influeixen les nostres creences
Les creences influeixen significativament en la nostra percepció de la mort. Per als qui tenen fe al més enllà, com els cristians, la mort no és la fi, sinó una transició cap a una vida eterna. Segons aquesta perspectiva, s'adquireix «una mansió al cel sense hipoteques ni crèdits, amb un jardinet i un riu per allà, perquè la felicitat sigui completa».
Tot i això, aquestes creences també han estat objecte de crítica. Ludwig Feuerbach, a la seva obra «Pensaments sobre Mort i Immortalitat», argumenta que la immortalitat no és de l'individu, sinó de l'espècie; que la dignitat humana resideix en l'acceptació de la nostra finitud i en buscar allò etern en la humanitat col·lectiva. Aquestes idees reflecteixen un enfocament més secular i humanista.
La mort a la vida quotidiana
La mort també té un paper com experimentem els dies quotidians. La lectura d'esqueles, per exemple, ens connecta amb el cicle interminable de la vida i la mort, tot recordant-nos la nostra humanitat compartida. Una curiosa anècdota explica com un home col·leccionava esqueles de persones més joves que ell com un ritual per reafirmar-se a la vida.
En altres paraules, la mort és un recordatori constant que les nostres accions i emocions són finites, i això ens pot motivar a transformar els nostres dies ordinaris en una cosa significativa.
La perspectiva científica
Des d'un punt de vista científic, la mort és el cessament irreversible de les funcions vitals. Aquest enfocament, encara més pragmàtic, també obre debats filosòfics sobre l'ètica de la vida perllongada i les possibilitats de superar la mort a través d'avenços tecnològics, com la criogènia o la intel·ligència artificial.
Tot i que aquestes idees poden semblar futuristes, representen un clar intent de reconciliar la mort amb la insaciable curiositat i ambició humanes. Podrà la ciència transformar la nostra visió sobre la mort i la immortalitat?
La mort és l'únic esdeveniment que tots experimentarem, però també el que evitem més conversar. Adoptant una perspectiva que integri les dimensions culturals, filosòfiques i científiques, podem no sols acceptar-la, sinó també viure més plenament, amb el cor i la ment en pau.