I si els bacteris que viuen al nostre intestí tinguessin alguna cosa a veure amb la forma en què ens comportem? Una investigació recent ha posat sobre la taula una connexió que fins ara gairebé no s'havia explorat: la possible relació entre els microorganismes que habiten al nostre cos i els trets de personalitat psicopàtica. El treball, liderat per la científica Carolina Costa de la Universitat de Porto (Portugal) i amb la col·laboració de la Universitat d'Oxford, s'ha publicat a la revista Translational Psychiatry i ha analitzat 200 adults sans de la població general.
No es tracta d'estudiar criminals ni persones amb diagnòstics clínics, sinó observar aquests trets psicopàtics lleus que tots podem tenir més o menys. La novetat de l'enfocament és que, en lloc de mirar només el cervell, els investigadors han posat el focus a l'intestí i la boca, dos territoris on viuen bilions de microorganismes que podrien influir en la nostra conducta de maneres que encara comencem a comprendre.
Què han trobat exactament
L'equip de recerca va treballar amb mostres de sang, saliva i femta dels participants, que també van completar qüestionaris estandarditzats per mesurar-ne els trets psicològics, com la fredor, la impulsivitat, la manipulació o la conducta antisocial. Després de creuar totes les dades, van aparèixer patrons cridaners. Les persones amb puntuacions més altes en trets psicopàtics presentaven una major abundància de tres tipus de bacteris a l'intestí: Allisonella, Prevotella i Cloacibacillus evryensis.
Aquests microorganismes no són desconeguts per a la ciència. Allisonella s'ha relacionat prèviament amb processos inflamatoris que també estan vinculats a l' ansietat i la depressió . Prevotella ha aparegut en estudis sobre trastorns de salut mental i sobre la manera com processem les emocions. I Cloacibacillus evryensis podria estar implicada en la producció duna substància que intervé en el control dels impulsos.
La dada que va sorprendre els investigadors
No tot va anar en la mateixa adreça. Els investigadors també van observar que una presència més gran del bacteri bucal Treponema vincentii s'associava amb nivells notablement més baixos de trets psicopàtics. És a dir, les persones amb més quantitat d'aquest bacteri a la boca tendien a puntuar menys als tests de personalitat fosca. I per si no n'hi hagués prou, els que obtenien puntuacions altes també mostraven concentracions més elevades de glucosa i taurina a la femta, cosa que suggereix que el metabolisme energètic podria tenir algun paper en aquesta història.
Què significa realment tot això
Aquí cal posar el fre i ser molt clars: tenir aquests bacteris no significa que hagis de desenvolupar trets psicopàtics , ni de bon tros que les tendències antisocials generin aquests microbis. Els autors de l'estudi insisteixen que la troballa és estrictament correlacional. En altres paraules, hi ha una associació estadística, però no s'ha demostrat que hi hagi una relació de causa i efecte. Podria ser, per exemple, que la dieta o l'estil de vida influeixin alhora a la microbiota i en certs trets de personalitat, sense que una cosa provoqui l'altra.
El que és interessant és que aquest treball amplia el camp d'estudi de la salut mental més enllà del cervell, un òrgan que tradicionalment ha copat gairebé tota l'atenció. La idea que els microorganismes que ens habiten puguin tenir alguna cosa a dir en el nostre comportament no és nova, però aplicar-la a la psicopatia subclínica en població general sí que ho és. Els investigadors consideren que aquest enfocament podria obrir la porta perquè, en el futur, s'utilitzin mostres biològiques no invasives com a complement diagnòstic.
I a més, el context de la personalitat fosca
Aquest no és l'únic treball recent que intenta esbrinar els mecanismes darrere dels trets psicopàtics. La doctora Karen Mitchell, investigadora australiana, ha publicat recentment un doctorat en què va entrevistar durant cinc anys professionals que han treballat amb persones amb què ella anomena “personalitat depredadora persistent” : des d'especialistes clínics fins a personal de recursos humans, passant per l'FBI o líders religiosos. La seva conclusió és que hi ha 20 atributs i 25 tàctiques que permeten identificar aquestes personalitats d'alt funcionament, i que tots comparteixen un patró comú de manipulació, absència d'empatia i una façana de normalitat difícil de penetrar.
Mitchell sosté que moltes etiquetes diferents que fem servir habitualment (narcisista maligne, tríada fosca, psicòpata corporatiu, maquiavèl·lic o líder tòxic) descriuen en realitat parts d'un mateix fenomen. L'experta Essi Viding, d'University College London, afegeix que aquestes persones exploten l'altruisme aliè i mostren una combinació de falsedat total i de confiança absoluta que els permet enganyar durant molt de temps abans de ser descobertes.
Cap on apunta la investigació
Tant l'estudi de la microbiota com els treballs sobre personalitat fosca apunten en una direcció comuna: la necessitat de prevenir i detectar abans aquests trets , ja sigui mitjançant biomarcadors biològics o eines d'identificació primerenca. La psicopatia no és només un assumpte criminal; també és present en entorns corporatius, institucionals i domèstics, i els seus efectes poden ser devastadors per als qui hi conviuen.
La idea que la microbiota pugui algun dia servir com a complement diagnòstic resulta suggeridora, però queda molt de camí per recórrer. Necessitem més estudis longitudinals, amb mostres més grans i controlades, i que puguin establir si hi ha una relació causal real. Mentrestant, el que ja tenim és suficient per plantejar una pregunta que fa uns anys hauria semblat ciència ficció: i si la nostra conducta estigués, en part, governada pels llogaters invisibles que viuen dins nostre?
Els investigadors no han arribat a conclusions definitives, però sí que han obert una via que val la pena continuar explorant. La psicopatia continua sent un dels trastorns de personalitat més difícils d'abordar, precisament perquè els que la pateixen poques vegades demanen ajuda. Qualsevol eina que permeti identificar-la abans, i des d'angles diferents del tradicional, és benvinguda. La ciència avança a poc a poc, però quan troba un camí nou, convé parar-hi atenció.
