Ahir, mentre feia el meu passeig habitual, vaig estar escoltant l'audiollibre Com un home pensa. No ho vaig poder acabar. L'experiència no va ser grata i, de fet, em va fer mal el passeig. Però què té aquest llibre que desperta sensacions tan polaritzades? És moment d'aprofundir en aquesta obra que, encara que data de 1903, continua sent citada com un referent a l'àmbit de la autoajuda.
Un llibre pioner en el pensament motivacional
Com un home pensa és una obra fundacional en el gènere de la motivació i l'autoajuda. Va ser escrita per James Allen, un autor el llegat del qual ha transcendit generacions gràcies al poder de les seves idees. La premissa central del llibre és senzilla però poderosa: els nostres pensaments tenen la capacitat de modelar la nostra vida.
És important entendre el context en què va ser escrit. El 1903, la idea que els pensaments influïen en la realitat personal era innovadora. La psicologia encara no havia assolit el nivell de desenvolupament que coneixem avui, i conceptes com la psicologia cognitiva, que vindria a consolidar-se a la segona meitat del segle XX, no existien com a tal.
L'impacte històric de Com un home pensa
La influència de Com un home pensa ha estat extraordinària. Molts dels llibres d'autoajuda més venuts de les darreres dècades es basen en els seus principis. Per exemple, el famós Pensa i fes-te ric de Napoleon Hill pren gran part de l'essència d'Allen.
Un dels aspectes que fa que aquesta obra sigui tan rellevant és la seva capacitat per inspirar, malgrat el que alguns puguin percebre com un llenguatge una mica arcaic. La metàfora del «jardí de la ment» és potser el missatge més perdurable del llibre:
- «La nostra ment és com un jardí. Si la cultivem amb pensaments positius, collirem fruits bons. Si la deixem créixer en desordre, les males herbes dominaran.»
¿ Per què pot resultar repetitiu?
Aquí és on rau la crítica més contundent que podem fer a Com un home pensa. Després d'haver llegit o escoltat desenes de llibres d'autoajuda contemporanis, és fàcil trobar l'essència de James Allen repetida fins al cansament. La idea que els nostres pensaments construeixen la nostra realitat ha estat analitzada, ampliada i, de vegades, diluïda amb el temps.
Tot i això, no hem de perdre de vista que Allen va ser el pioner. Tot el que va venir després és un ressò de les seves idees originals. És com criticar un clàssic del cinema perquè les seves tècniques han estat superades per la tecnologia moderna; l'important és reconèixer-ne el valor històric.
Com apliquem el concepte a la vida quotidiana?
Més enllà del seu context històric, Com un home pensa segueix sent útil per als que busquen responsabilitzar-se de la seva vida i les seves decisions. Els principis que Allen exposa es poden aplicar de múltiples maneres:
- Reconéixer patrons de pensament: És crucial identificar si estem alimentant idees negatives o positives. La psicologia moderna ofereix eines com el mindfulness i la teràpia cognitiva per aconseguir-ho. Pots llegir més sobre com identificar patrons de pensament aquí.
- Conrear un propòsit clar: El llibre emfatitza a tenir un objectiu al cap per guiar les nostres accions.
- Eliminar pensaments tòxics: D'acord amb la idea del jardí, Allen ens anima a cuidar la nostra ment d'idees que no ens beneficien.
L'actualitat del pensament positiu
En un món ple de distraccions i desafiaments, el missatge d'Allen sobre el poder del pensament continua ressonant. Avui dia molts autors d'autoajuda han reinterpretat aquestes idees per adaptar-les als nous temps. Però l'essència es manté: allò en què enfoquem la nostra atenció creix. Si alimentem pensaments de gratitud, propòsit i amor, collirem una vida més plena.
En aquest sentit, obres com 160 pensaments positius ens recorden com petites frases poden transformar la nostra perspectiva diària.
Si bé la meva experiència inicial amb l'audiollibre de Com un home pensa no va ser positiva, no puc negar la importància d'aquesta obra a la història de l'autoajuda. Entendre el seu context i les arrels dels seus ensenyaments ens pot ajudar a apreciar-ho des d'una perspectiva més àmplia i enriquidora.
Ens hem de deixar ajudar ja que així anem avançar més en la vida, en algun moment de les nostres vides necessitarem l'ajuda d'algú està en nosaltres rebutjar-la, per la qual cosa hem d'escoltar atentament els consells que ens donen en el camí perquè sempre hi haurà un moment per posar-los en pràctica, ..
només nosaltres tenim el poder d'enfonsar-nos o de sortir a la superfície, el salvavides són els ensenyaments i experiències que hem viscut les quals ens serviran per sorgir en la vida per avançar cada dia pas a pas sense pressa però sense calma tampoc, el poder de la ment és una cosa molt forta i pensant positiu és que ens va a anar bé i anem atreure coses i persones amb bona vibra i positives, acceptar l'ajuda d'algú no ens fa menys capaços per resoldre els nostres problemes, està en nosaltres rebutjar o acceptar el bo que ens ofereixen ja sigui per mitjà d'una experiència viscuda d'una altra persona o d'un consell o anècdota ...............
No deixis que la teva ment domini teu cos, tracta de buscar l'equilibri en aquests moments i vores que és increïble com amb la teva ment pots curar molts mals que de vegades ho associem amb problemes de salut i resulta que són és temors i pors ocults en el nostre subconscient que ho reflectim i sintomatizamos de manera de malalties, mals de cap, febre, entre d'altres i si no ho controlem a temps poden convertir-se de veritat en problemes de salut, per això controla la teva ment i Centra't en coses positives i productives ... .se l'alegria del teu entorn que les persones busquin compartir amb tu no que et fugin i evadeixin, que més aviat siguin ells els que et retinguin una estona més al seu costat ....
La millor ajuda que podem rebre és l'ajuda espiritual que ve de dalt, Díos és el que mou tot
Déu no existeix, tota religió és inventada per l'home. Si hi ha déu està fora del nostre enteniment de la mateixa manera que un cuc no és conscient de l'univers. (És una paràbola). Molta gent viu sense creure en déu i li va molt bé. I molts diuen creure en déu i són uns hipòcrites i falsos. No conec a tots els meus anys de vida ni una sola persona que compleixi tots els preceptes d'una religió.
Déu no existeix? Déu és amor nosaltres triarem perquè camí anar i fer el bé o el mal que el sempre ens voldrà Déu igual a amor és el que vol dir cal respectar cada idea de cadascú però em sembla una falta de respecte al que a arribat la vida i després buscar ajuda en aquests llocs persones com tu, no hi haurà per a tu però qui tingui amor tot surgr
Daniel, voldria regalar un bon llibre d'autoajuda a un jove de 21 anys, voldria saber si em peudes ajudar i recomndar un.
Quedo atenta als comentari, moltes gràcies
Hola Ninoska, si hagués de triar un seria aquest: «L'home a la recerca de sentit» de Viktor Frankl.
Una salutació.