La creatina és, sens dubte, el rei dels suplements al gimnàs per als que busquen guanyar múscul, però ara resulta que els científics s'estan preguntant si també podria donar un cop de mà amb la salut mental. S'ha publicat recentment una revisió d'estudis que analitza si aquest compost, conegut per donar un «plus» d'energia a les cèl·lules, podria servir com a suport en el tractament de la depressió , un tema que està fent parlar molt en els cercles mèdics actuals.
Encara que a primera vista sembli que no té res a veure el rendiment físic amb l'estat d'ànim, la biologia ens diu una altra cosa ben diferent. Un equip d'investigadors de la Universitat d'Ottawa ha bussejat als assajos clínics realitzats fins ara i, tot i que els resultats no són per llençar coets encara, sí que han trobat alguns senyals interessants que mereixen ser estudiats amb més calma abans de llançar les campanes al vol i donar-lo per fet.
El cervell i la seva enorme demanda energètica
Per entendre per què s'està investigant això, cal tenir en compte que el cervell és un autèntic devorador de recursos, ja que, malgrat la seva mida petita, consumeix al voltant del 20% de l'energia total del nostre organisme. La creatina juga un paper fonamental en aquest procés, ajudant les neurones a regenerar el combustible necessari per funcionar correctament, cosa que ha portat a pensar que una fallada en aquest sistema energètic podria estar darrere d'alguns trastorns afectius.
Compte a la dada, perquè els científics sospiten que suplementar amb aquest compost podria ajudar a corregir certs desequilibris químics que tenen lloc durant els episodis depressius. Es creu que en millorar la disponibilitat d'energia al teixit cerebral, es podrien potenciar les vies de neurotransmissors tan importants com la serotonina i la dopamina, que són precisament el blanc de la majoria dels fàrmacs antidepressius que es recepten avui dia.
Resultats dels assaigs clínics: llums i ombres
En analitzar les dades de 238 participants a països com els Estats Units, Corea del Sud o Brasil, la revisió publicada a Brain Medicine mostra un panorama dividit. En un parell d'assajos, afegir cinc grams diaris de creatina al tractament amb escitalopram va aconseguir una reducció significativa dels símptomes depressius en només vuit setmanes. No obstant, no tot és de color de rosa, ja que tres estudis més no van aconseguir trobar cap diferència real entre els que van prendre el suplement i els que van rebre un simple placebo.
La cosa es complica quan mirem grups específics, com els adolescents o persones amb depressions molt resistents als fàrmacs habituals, on no es va detectar cap millora clara tot i provar amb diferents dosis. Això ens indica que l'efecte de la creatina podria dependre molt del perfil de cada pacient, cosa que fa que sigui molt difícil, ara com ara, donar una recomanació general per a tothom que estigui passant per un sot de salut mental.
A més, cal anar amb peus de plom, especialment si parlem de trastorn bipolar. En un dels treballs analitzats, alguns pacients que van prendre el suplement van desenvolupar episodis d'hipomania o mania , un risc que no es pot ignorar. En l'àmbit espanyol, experts com Marina Díaz Marsá, de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental, insisteixen que encara estem davant d'una línia d'investigació molt preliminar i que, a hores d'ara, no hi ha assajos d'aquest tipus en marxa al nostre país que permetin canviar la manera com es tracta els pacients a les consultes.
La comunitat científica té ara per endavant el repte de fer assajos molt més grans i duradors per confirmar si realment estem davant d'una eina útil o si simplement es queda en una bona idea. De moment, el més assenyat és considerar la suplementació amb creatina com una via de recerca oberta i cautelosa que sempre ha de comptar amb el vistiplau d'un professional, evitant embolicar-se la manta al capdavant per compte propi sense supervisió mèdica.