La bona sort. Claus per a la prosperitat. ja ha esdevingut un gran èxit editorial mundial i està traduït a 13 idiomes.
El llibre el van escriure dos joves professors espanyols de l'escola de negocis Esade: Àlex Rovira Celma, també autor de La brúixola interior, Ed. Empresa Activa; i Fernando Trías de Bes
coautor juntament amb el guru Philip Kotler de lateral Màrqueting, Ed. Wiley.
En vuit hores i «de corregut», Rovira i Trías de Bes van escriure una faula de negocis que va inundar les llibreries de tot el món i que, sense publicar-se, es va convertir en un èxit editorial sense precedents.
El que va passar és el següent: l'original va arribar a mans dels agents editorials Isabel Monteagudo i Maru de Montserrat, d'International Editors, que van veure en ell un possible best-seller d'abast internacional.
I no els va faltar vista. En poc temps, els drets van ser adquirits per prestigioses editorials per a més de 40 països i ja s'ha traduït a 13 idiomes.
L'obra és una faula gairebé universal (un personatge clau és el mag Merlín, per exemple) sobre el significat de la sort. Els valents cavallers Sid i Nott s'endinsen al bosc encantat per camins diferents per buscar el trèvol de quatre fulles que els va assegurar Merlín naixeria en algun lloc. El qui aconsegueixi trobar-lo tindrà sort sense límits.
En la cerca es troben diferents personatges als quals demanen ajuda per assolir el seu objectiu. Però encara que reben la mateixa informació, no la interpreten de la mateixa manera.
Quina diferència hi ha entre sort i bona sort? Segons els autors, la bona sort és a l'abast de tothom, però només alguns són capaços de crear les circumstàncies per tenir-ne. «Crear bona sort només consisteix a crear circumstàncies», diuen els autors que posen com a exemple el seu llibre. «Alguns pensaran que hem tingut sort», diuen, encara que el que han fet és crear les condicions per tenir aquesta bona sort.
Èxit als EUA.
La pedra de toc de l'èxit que va assolir aquest llibre és la bona acceptació que va tenir a la indústria editorial nord-americana. L'obra va causar furor i han estat diverses les grans editorials nord-americanes que van barallar per aconseguir els drets de Good Luck: Creating de Conditions , que és el títol amb què es va publicar en llengua anglesa.
Finalment Susan R. Williams de Jossey-Bass va comprar els drets per als Estats Units i per a tots els països de llengua anglesa: Regne Unit, Canadà, Sud-àfrica, Austràlia, Irlanda o l'índia, entre altres. Aquesta mateixa editorial gestiona els drets de traducció a Rússia, la Xina i Israel.
A Espanya, l'editorial que va publicar aquest llibre és Empresa Activa (la de Qui s'ha endut el meu formatge? o Fish ).
Les 9 regles de la bona sort.
«La sort no dura gaire temps, perquè no depèn de tu. La bona sort la crea un mateix, per això dura sempre», és la primera de les nou regles de la bona sort que són descrites per Rovira i Trías de Bes a la seva faula. Gran part de l'èxit del llibre es deu a la universalitat dels principis esmentats.
«Molts són els que volen tenir bona sort, però pocs els que decideixen anar-hi», «perquè la bona sort arribi és convenient crear noves circumstàncies»… són altres idees amb què aquests autors construeixen el seu relat. I, per donar suport a la solidesa aquestes tesis, citen autors com:
1) Virgili: «La sort ajuda als usats».
2) Pablo Neruda: «La sort és el pretext dels fracassats».
3) Isaac Asimov: «La sort afavoreix només a la ment preparada».
4) Jacinto Benavente: «Moltes persones pensen que tenir talent és una sort, poques però pensen que la sort pot ser qüestió de talent».
5) George Bernard Shaw: «Només triomfa al món el qual s'aixeca i busca les circumstàncies, i les crea si no les troba».
6) Woody Allen: «El 90% de l'èxit es basa simplement en insistir».
Pots comprar el llibre AQUÍ