Els medicaments basats en GLP-1, com Ozempic, han passat de ser un fenomen de Hollywood a convertir-se en una realitat quotidiana a Espanya . Segons la consultora Lantern, al voltant de mig milió d'espanyols ja consumeixen aquests fàrmacs, fet que suposa prop de l'1% del cens estatal. Encara que molts els usen per controlar la diabetis, la majoria busca perdre pes gràcies al seu efecte sobre la gana, que redueix la ingesta diària fins a 1.000 calories. Aquest canvi d‟hàbits no ha passat desapercebut per a la indústria alimentària, que ja comença a notar un descens en el consum de certs productes.
L'impacte transcendeix les fronteres. Al Regne Unit, un estudi estima que les llars amb usuaris de GLP-1 gasten 500 euros menys a l'any en menjar, mentre que als Estats Units la Universitat de Cornell ha calculat una reducció del 5-8% a la despesa mensual. Els experts parlen d' un canvi estructural, no pas d'una moda passatgera , i les grans multinacionals com Nestlé ja estan desenvolupant productes específics per a aquest col·lectiu.
L'impacte a la indústria alimentària
La reducció de la gana i de la ingesta calòrica es tradueix directament en una menor compra d'aliments, especialment d'aquells amb alt contingut en greixos i hidrats de carboni. Segons dades de Kantar i SC Johnson, sis mesos després de començar amb la medicació, la despesa en patates fregides i snacks salats disminueix un 11% , en brioixeria un 9% i en refrescos un 6,5%. Els ultraprocessats poc saciants, com galetes, xocolates i aperitius, són els més afectats, mentre que els congelats també experimenten una baixada.
Els consumidors que prenen aquests fàrmacs canvien els seus hàbits de compra: van més a botigues d'aliments naturals i gasten menys al supermercat. Un 39% compra menys menjar en general. A més, s'observa un interès més gran per les proteïnes, ja que la pèrdua de massa muscular és una preocupació constant , i per aliments rics en fibra per evitar problemes digestius. Aquest nou perfil de consumidor cerca una alimentació més conscient i eficient nutricionalment.
La resposta de la indústria: productes a mida
Davant aquest escenari, les grans companyies alimentàries estan adaptant la seva oferta. Nestlé, per exemple, utilitza intel·ligència artificial per analitzar investigacions clíniques i desenvolupar productes que contrarestin els efectes secundaris de la pèrdua de pes ràpida. La seva filial nord-americana ha llançat el batut Boost Advanced Nutrition Shake, amb 35 grams de proteïna per recolzar la salut muscular, i ha afegit col·lagen a la seva marca Vital Proteins per millorar la pell, els cabells i les ungles. La multinacional també ha patentat combinacions d'ingredients per reduir la gana en els que pateixen l'efecte rebot després de deixar el tractament.
Altres empreses, com Danone o PepsiCo, comercialitzen productes anomenats 'GLP-friendly', dissenyats per cobrir les necessitats d'aquests usuaris. En l'àmbit de les startups, la companyia Evolv ha presentat un suplement oral que imita els mecanismes del GLP-1, mentre que a l'esdeveniment IFT FIRST de Chicago s'ha vist una clara tendència cap al menjar d'acompanyament per a pacients d'aquests fàrmacs. Les porcions més petites i els envasos reduïts són una altra de les estratègies , juntament amb la reduflació, que consisteix a mantenir el preu augmentant el valor nutricional.
La ciència: com actua al cervell
Un estudi de la Universitat de Yale ha revelat que la semaglutida, el principi actiu d'Ozempic, activa les neurones AgRP, responsables de la sensació de gana, en lloc d'inhibir-les com es creia. Segons els investigadors, aquest mecanisme és clau per mantenir la pèrdua de pes a llarg termini ja que el cervell s'adapta al dèficit calòric coordinant la crema de greix. La troballa, publicada a PNAS, obre noves vies per desenvolupar fàrmacs més eficaços i amb menys efectes secundaris.
Els experts destaquen que, encara que l'estudi es va fer en ratolins, comprendre com actuen aquests medicaments al cervell és un pas important per al tractament de l'obesitat. La investigació suggereix que la semaglutida té efectes més complexos del que es pensava, cosa que podria explicar per què és més eficaç que altres tractaments anteriors.
La batalla farmacèutica: Lilly vs Novo
El mercat dels GLP-1 està dominat per dos gegants: Novo Nordisk, fabricant d'Ozempic i Wegovy, i Eli Lilly, amb Mounjaro i Zepbound. Segons una enquesta de Gallup, l'11% dels adults nord-americans utilitza actualment aquests medicaments , i el 15% els ha provat alguna vegada. Aquest auge ha provocat una guerra de preus i una carrera per la capacitat de producció. Eli Lilly ha aconseguit controlar al voltant del 60% del mercat combinat als Estats Units, gràcies a l'eficàcia dels fàrmacs, que prometen una pèrdua de pes propera al 20%.
Regne Unit ha aprovat recentment la pastilla de Lilly per a control de pes, convertint-se en el primer país europeu a fer-ho. Mentrestant, Novo Nordisk ha vist caure les seves accions pels resultats decebedors d'alguns dels nous productes. Els analistes creuen que el futur del mercat dependrà de la cobertura pública i privada, l'adopció de tractaments orals i l'arribada de noves generacions de fàrmacs . JP Morgan estima que el mercat mundial d'incretines podria assolir els 200.000 milions de dòlars el 2030.
Efectes secundaris: la 'cara d'Ozempic'
Un dels efectes més visibles i temuts és la pèrdua de greix facial, conegut com a «cara d'Ozempic». En aprimar-se ràpidament, la pell perd el suport i es torna flàccida, seca i arrugada, amb galtes enfonsades i augment de la papada. Aquest fenomen ha portat moltes persones a buscar tractaments cosmètics, però també ha impulsat la indústria alimentària a crear productes amb col·lagen i nutrients específics per a la pell. La pèrdua de massa muscular és un altre efecte secundari comú , que es combat amb una major ingesta de proteïnes.
Els experts recomanen acompanyar el tractament amb una rutina de cura de la pell que inclogui àcids grassos, ceramides i antioxidants, així com aliments rics en proteïnes i fibra. La prevenció és clau per minimitzar els efectes estètics i mantenir la salut general durant el procés de pèrdua de pes, considerant també els canvis emocionals lligats als fàrmacs GLP-1.
En resum, l'auge dels GLP-1 està transformant no només la salut pública, sinó també la indústria alimentària, la investigació farmacèutica i el comportament del consumidor . Espanya, amb mig milió d'usuaris, no és aliena a aquest canvi, i les empreses ja estan adaptant-se a una nova realitat on l'alimentació conscient i la nutrició personalitzada són tendència.
