La defensa de l'ètica com a principi rector de la vida social i econòmica ha cobrat un protagonisme inusitat els darrers dies. Des de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, a Santander, el president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Benigno Pendás, va subratllar que l'ètica ha de presidir els comportaments socials i econòmics , advocant pel mèrit i la lluita contra la corrupció. Aquesta crida no ha estat aïllada: la ministra de Defensa, Margarita Robles, també ha insistit que una societat sense ètica ni veritat no es pot considerar bona.
En un context d'avanç tecnològic imparable, la discussió s'ha centrat en el paper de la intel·ligència artificial i la seva relació amb els valors humans. Tant en actes institucionals com en fòrums acadèmics, experts de diferents disciplines coincideixen que, malgrat la seva utilitat, la IA no pot substituir la capacitat humana de raonar, sentir i decidir . Aquesta inquietud ha generat una crida a crear comitès independents que supervisin el disseny algorítmic i que garanteixin la transparència i l'equitat.
L'ètica, pilar de la convivència democràtica
A la trobada 'Ètica, societat i dret', impulsada per la Fundació Fernando Pombo, Pendás va pronunciar una conferència inaugural en què va destacar que la democràcia constitucional ha de fer front al populisme oferint solucions eficaces i no conflictes partidistes. L'acadèmic va recordar que la lluita per la Constitució exigeix una perspectiva ètica i jurídica que reforci els espais de confiança i sostingui l'Estat de dret. La ministra Robles, per part seva, en l'obertura del curs acadèmic del Ministeri de Defensa a Lleó, ha defensat que cap assistent virtual ni tecnologia emergent podrà substituir el compromís, la solidaritat o l'esperit de sacrifici que caracteritzen les Forces Armades. Totes dues intervencions posen de manifest que l'ètica no és un adorn, sinó el fonament sobre el qual s'assenta la convivència.
La IA, una eina que no reemplaça l'humà
La intel·ligència artificial és sens dubte un gran instrument per al dret, la medicina o la defensa, però no pot substituir l'ésser humà. Així ho ha assenyalat Pendás, que va sentenciar: «Nosaltres som lliures; les màquines, no», reflexionant sobre les consideracions sobre la llibertat . En la mateixa línia, Robles va insistir que la formació militar ha d'incloure el rigor moral a la presa de decisions. Un reconegut filòsof, entrevistat recentment, va recordar que una màquina pot imitar un filòsof, però no podrà filosofar mai perquè no té vida i experiència. La diferència fonamental rau en l'autoconsciència: l'ésser humà sap que existeix, que té una biografia, que morirà; la màquina només processa dades.
A més, el filòsof va advertir que la IA és una caixa opaca que genera biaixos i discriminacions si no se'n controla el disseny. Per això, va demanar òrgans de deliberació amb filòsofs, matemàtics, enginyers i juristes per analitzar els algorismes. Una crida que ressona amb l'anàlisi dels doctors Terry Adirim i Amy Molten, publicada a l''American Journal of Public Health', que examina els desafiaments ètics de la IA a la salut pública i subratlla que els problemes són estructurals, més que tècnics . Aquests experts identifiquen riscos de discriminació, vigilància i privadesa que afecten poblacions marginades, i proposen avaluacions d'impacte en equitat, monitoratge continu de biaixos i supervisió humana en decisions rellevants.
Governança ètica per a l'era digital
La necessitat d'una governança ètica ha esdevingut un clam. Mentre el filòsof assegura que no coneix cap cas pràctic de comitè interdisciplinari independent que analitzi amb transparència els algorismes, els doctors nord-americans recomanen estàndards nacionals per a la transparència i les proves d'equitat. En l'àmbit institucional, la ministra Robles va presentar a Lleó el 'Projecte Gnoss', un campus virtual pioner que integra intel·ligència artificial a la formació militar, però va insistir que la tecnologia ha d'estar al servei dels valors. Aquesta tensió entre innovació i ètica es resol quan s'entén que la IA ha de ser una aliada, mai una mestressa.
A Espanya, la reflexió ètica sobre la tecnologia ja té espais concrets. La jornada 'Ètica de la cura compartida' que prepara el Comitè de Bioètica d'Amavir per a l'octubre, o la mateixa trobada de Santander, mostren que les institucions acadèmiques i sanitàries estan assumint el repte de posar límits i de garantir que el progrés tècnic no deshumanitzi . La filòsofa Adela Cortina, present a la taula rodona de Santander, va reivindicar la necessitat de «prendre's seriosament l'ètica» en un món on la gent intercanvia informació però no argumenta. Una idea que connecta amb l'advertiment de la ministra: sense honestedat i veritat, cap societat no mereix aquest nom.
Institucions i valors: un compromís compartit
Des de les Forces Armades fins als col·legis professionals, passant pel món acadèmic, l'ètica s'erigeix com el nexe que uneix totes les institucions. El director general de Reclutament i Ensenyament Militar, Pedro José García Cifo, va destacar que la formació dels futurs suboficials s'articula al voltant de la capacitació tècnica, el rigor moral i els valors com la disciplina, la humilitat i la companyonia. A l'àmbit judicial, el magistrat Celso Rodríguez Padrón va defensar que la independència i la imparcialitat són un espai de responsabilitat que els jutges han de preservar al marge d'interessos partidistes. Aquestes veus, encara que de diferents àmbits, comparteixen un mateix ressò: l'ètica no és una assignatura aïllada, sinó el teló de fons de tota actuació humana.
El filòsof entrevistat, que fa anys que reclama comitès independents, va resumir el sentir general: més que el biaix algorítmic, el preocupa la pèrdua de la capacitat humana de dubtar i de reflexionar . En un món líquid i accelerat, proposa crear refugis de pensament, espais de pausa per analitzar com vivim i què ens omple. I és que, com ell mateix diu, per pensar primer cal aturar-se. Una lliçó que tant els experts en salut pública com els acadèmics de Santander o els militars de Lleó semblen haver interioritzat.
L'ètica, doncs, no és un concepte abstracte ni un fre al progrés. És la brúixola que ens permet navegar a la incertesa tecnològica sense perdre el rumb. Les institucions, les universitats i els professionals espanyols han fet un pas endavant en posar-la al centre del debat. Ara queda el repte de traduir aquestes reflexions en mesures concretes que garanteixin que la intel·ligència artificial es dissenyi amb transparència, s'apliqui amb equitat i es governi amb la mirada posada en el bé comú.
