L'estructura etimològica d'aquesta paraula tĂ© origen grec, estĂ formada per dos elements d'aquesta llengua: idea, Definida com "forma o aparença" i el sufix lògia que fa a l'estudi d'alguna cosa especĂfic.
L'interès personal dóna cabuda al seu origen, basada en les necessitats que mantenen en peu un determinat pensament. És independent de les condicions reals de el grup social doncs s'aparta d'elles manipulant en pro del seu propi interès.
La ideologia tĂ© com a caracterĂstica la intensiĂł de mantenir o canviar el sistema socioeconòmic, polĂtic o cultural que preval en una societat determinada. Analitza la conducta de la mateixa en el seu conjunt i en conseqüència fa un pla per aconseguir el que considera l'ideal com, en resum, representa una societat i alhora proporciona un programa polĂtic.
És un fonament teòric que determina els ideals de vida desitjats i en contrapart és fonament prà ctic que estableix el conjunt d'accions, mesures i canvis necessaris per aconseguir el que es desitja assolir.
Les creences i idees tant personals, grupals o socials emmarcades en un determinat Ă mbit de l'individu defineixen la seva ideologia, la seva manera de pensar.
Una ideologia abasta els diferents Ă mbits de l'esdevenir d'una societat; polĂtic, econòmic, religiĂłs, social, cientĂfic i tecnològic. Pot referir-se tant a idees i pensaments d'un individu, d'una societat i fins de perĂodes històrics.
Quan en una societat hi ha un conjunt d'idees especĂfiques relacionades amb la seva realitat i sĂłn compartides i sĂłn conscientment acceptades com veritables, estem en presència de la ideologia d'aquest grup social.
Aquestes idees es converteixen en un tret que els identifica de manera anĂ loga als seus valors religiosos, classe social, sexe, gustos polĂtics, nacionalitat, etc. Poden agrupar-se tant en petits grups com ara sectes religioses, AixĂ com en grups mĂ©s grans per exemple; partidaris de partits polĂtics, d'equips esportius, etc.
Tipus d'ideologies
En relaciĂł a el nombre de persones que congenien amb certs ideals aquestes poden classificar-se en:
- particular .: Es refereix a el pensament ideològic d'una sola persona
- dominant: Quan una ideologia és extensiva a una col·lectivitat completa.
- alternativa: Quan les expectatives d'una ideologia dominant no satisfĂ als seus seguidors i es propicia una reestructuraciĂł d'ideals. En relaciĂł a la seva sensibilitat davant els canvis les ideologies poden ser:
- conservadores: Procuren la conservaciĂł de el sistema.
- revolucionĂ ries: Apliquen transformacions imprevistes i extremes.
- reformistes: Apliquen canvis graduals
- restauratives: Reestructuren un sistema ja existent.
Les ideologies poden avançar de mica en mica mitjançant la comunicació, seguiment i ajust amb el consentiment mutu del que consideren correcte o perjudicial en el sistema social.
Altres són imposades per grans grups de molt poder manipulador de pensaments el major interès és influenciar i controlar a una col·lectivitat, de vegades utilitzant mitjans de violència.
Aquests processos d'implementaciĂł ideològica no distingeixen grup social especĂfic, poden ser institucions, moviments socials, polĂtics, religiosos o culturals.
Ideologies polĂtiques.
el feixisme
Aquesta ideologia es basa en la idea que el poder ha d'estar concentrat en un lĂder i la naciĂł sobre l'individu. Ple control de l'obediència col.lectiva. El poder de l'home sobre la dona.
nacionalisme
La defensa de la identitat territorial, pot englobar diferents tipus ideològics; econòmics, ètnics, religiosos, culturals etc.
liberalisme
És aquella que contempla la divisiĂł de poders de l'estat, els drets dels individus i la justa administraciĂł de justĂcia sense menysprear els valors religiosos, la igualtat entre les persones i el dret als seus bĂ©ns privats.
ideologies econòmiques
capitalisme
El seu objectiu principal és l'acumulació de capital com a columna vertebral de l'activitat econòmica. En ella els recursos de producció són d'exclusiva titularitat privada, la seva operativitat es basa en el benefici i les activitats financeres són preses sobre la base de la inversió de capital. En aquesta ideologia tots els involucrats es comporten d'acord amb els interessos que els muevi; l'amo de l'capital (capitalista) va en recerca de majors guanys; el treballador executa el treball en pro de rebre un pagament (el salari) i els consumidors pretenen obtenir els millors productes o serveis a el preu que més els convé. Sol anomenar economia de lliure mercat.
La propietat privada és el seu eix primordial i en funció d'ella estan regulats els elements que la componen, a saber; llibertat empresarial, activitat definida per l'interès propi de l'inversor, sistema de preus, competitivitat empresarial i poca intervenció estatal.
Comunisme
Es basa en una organització social que no reconeix la propietat privada, ni la diferència de classes socials. Té el control dels mitjans productius i assegura distribuir els béns de la mateixa manera entre els integrants de la societat segons les necessitats. Aquest sistema busca implantar mesures extremes per tal d'expropiar la propietat individual perquè sigui explotada per l'Estat.
socialisme
L'estat és qui manté la propietat dels mitjans productius i la seva administració, a més té com a propòsit la eliminació progressiva de les classes socials. Defensa la teoria que tots els sectors principals de l'economia han d'estar sota control de l'estat.
Encara s'assembla una mica a el comunisme en les seves bases ideològiques, el socialisme proposa un pla econòmic on la comunitat és posseïdora dels mitjans de producció i la seva distribució, o d'un govern centralista que acapara la planificació i control de l'economia.
socialdemocrĂ cia
És, en la qual es busca una transformaciĂł pacifica de el sistema capitalista a l'socialisme amb reformes graduals dins el sistema, evitant vies de violència. Ella tĂ© com a finalitat aconseguir majors nivells de llibertat, Igualtat i benestar per a tota la societat, a l'igual estimula valors de justĂcia social, solidaritat, responsabilitat, progressisme i humanisme.
Dissenteixen de la forma en què l'economia de mercat distribueix els recursos, però l'accepten però procurant la intervenció de l'estat a la recerca de l'equilibri que garanteixi la llibertat econòmica.
Ideologies de gènere.
aquesta ideologia se sustenta en la convicciĂł dels seus partidaris, que la percepciĂł social de l'Ă©sser preval sobre la seva condiciĂł biològica, i que el seu comportament social Ă©s mĂ©s rellevant que el que biològicament aparenta seu cos. Rebutgen la classificaciĂł per sexes biològic (femella- home) argumentant que no deixa cabuda a cap altra opciĂł. A l'adoptar el terme lingĂĽĂstic "gènere" els permet referir-se a tres classificacions (masculĂ, femenĂ i neutre).
Consideren que socialment s'ha d'acceptar el que una persona digui ser en termes sexuals (el seu sexe psicològic) de manera independent al que corporalment la identifiqui biològicament (sexe biològic).
Estudis referents a la identitat sexual d'una persona estableixen l'existència de tres aspectes interdependent a considerar; sexe biològic, sexe psicològic i sexe sociològic.
Tant en l'home com en la dona Ă©s present una estreta cohesiĂł entre els seus components corporals, psĂquiques i espirituals com biològic i cultural.
Els partidaris d'aquesta ideologia són majorità riament, homosexuals, transgènics, bisexuals. Aquesta ideologia busca l'alliberament de l'home en tots els à mbits de la societat.
És tan ampli el tema de les ideologies i alhora tan complex. Moltes estan relacionades entre si perquè a l'Ă©sser un concepte especĂficament inherent a el pensament humĂ i el seu entorn social, que abasta tots els Ă mbits de la vida, inevitablement ocorre una interacciĂł ideològica que fa el seu estudi tan extens.
En aquesta oportunitat ens hem passejat per les ideologies més actuals i controvertits en la societat i conscients que hi ha moltes altres dignes d'analitzar.