Quan arriba un petit al món, és normal que els pares estiguem una mica angoixats intentant entendre què passa pel caparró i per què fa el que fa. El procés de creixement és una aventura fascinant on el nen passa de ser un ésser totalment dependent a algú actiu que vol descobrir cada racó de la casa, evolucionant de forma progressiva i seguint un camà lògic.
És fonamental comprendre que, encara que hi ha fites generals, cada nadó és un món i té els seus propis temps. No cal tornar-se boig comparant el fill de la veïna amb el propi, però sà que és útil saber què esperar per recolzar el seu creixement i detectar si hi ha alguna cosa que requereixi un ull expert del pediatre perquè tot marxi sobre rodes.
El camà del desenvolupament psicomotor
El desplegament d'habilitats motores no passa a l'atzar. En general, el control del cos avança des de la part superior cap avall; és a dir, primer dominaran el coll i els braços abans que les cames i els peus entrin en joc. Aquest ordre és la norma, encara que la velocitat variï segons el nen.
No podem oblidar que el menjar és el combustible de tot aquest procés. Una alimentació deficient pot deixar empremtes al cervell i provocar un baix rendiment mental tant ara com quan arribin els anys del col·legi. De fet, hi ha una relació molt estreta entre el que la mare consumeix durant la psicologia de l'embaràs i la maternitat i la rapidesa amb què el nadó aconsegueix les seves fites motores.
Fites mes a mes: Què ha de fer el meu nadó?
Durant els primers dies, el nounat es limita a moure les seves extremitats, prémer els punyets i fer servir el plor com la seva principal eina de comunicació. En arribar al primer mes, ja és capaç d'aixecar el caparró i començar a fixar-se a les cares que té al davant.
Al cap de dos mesos, el nadó comença a emetre sons i segueix objectes amb la vista. Per al tercer mes, ja riu, reconeix el olor i la cara dels seus pares i manté el coll dret per estones curtes. Al quart mes, el cap ja està ferm i respon amb sons quan li parlem, mentre que al cinquè comença a distingir colors vius ia fer la volta.
Al cap de sis mesos, el petit imita sons, fa bombolles amb la saliva i volteja el cap en sentir veus. Al setè mes, ja es pot asseure sense ajuda i comença a intentar pronunciar les seves primeres paraules. En el vuitè mes, és comú que comencin a balbotejar les vocals de «mare» o «pare» i que iniciïn el gateig.
En arribar als nou mesos, es poden aturar si algú els sosté. Als deu mesos, ja utilitzen la pinça amb els dits per agafar coses i caminen amb suport. A l'onzè mes, es mantenen sols per perÃodes breus i, en complir l'any, el nadó ja balbuceja i fa gestos per demanar el que vol, parant molta atenció a allò que fan els adults.
Nutrició, Immunitat i els Primers Mil Dies
El perÃode que comprèn l'embarà s i els dos primers anys de vida, coneguts com a primers mil dies, és l'etapa més crÃtica per a la salut futura. En néixer, el nadó perd la protecció immunològica de la mare i deu construir les seves pròpies defenses per combatre patògens.
La lactà ncia materna exclusiva durant els primers sis mesos és la millor eina per això, ja que aporta anticossos i components bioactius essencials. A més, la llet materna cobreix totes les necessitats hÃdriques, per la qual cosa no cal donar-los aigua ni altres lÃquids en aquest temps.
Pel que fa al desenvolupament oromotor, des del primer mes destaquen el reflex de succió i el moviment de la llengua. Entre els dos i tres mesos, el nadó porta les mans cap al pit o el biberó. Entre els quatre i sis mesos, ja explora textures amb la llengua, obre la boca en oferir-li menjar i comença a treure el cap les primeres dentetes.
Estimulació i Activitat FÃsica
És vital que els nadons tinguin llibertat de moviment. El fet d'arrossegar-se i gatejar els permet descobrir-ne el cos i millorar la seva destresa i precisió. Antigament s'intentava que caminessin com més aviat millor, però avui sabem que deixar que explorin al seu aire és molt més beneficiós.
Activitats com la natació, recomanable a partir dels quatre mesos, ajuden a millorar la coordinació, la confiança i fins i tot afavoreixen el descans nocturn. El ioga per a nadons també és una opció estupenda per relaxar el cos i alleujar possibles problemes digestius.
Els pares poden involucrar-se fent exercicis conjunts: massatges, estirar suaument les cames, col·locar joguines atractives perquè intentin assolir-les o fer servir pilotes que hagin d'empènyer. Aquests 30 o 60 minuts diaris d'activitat no només enforteixen els ossos i músculs del nadó, sinó que també ajuden els pares a deixar anar tensions.
Dubtes comuns i senyals d'alerta
És normal que els pares es preocupin pel somni o el plor. El plor és la primera forma de comunicació i sol assolir el seu bec entre la sisena i vuitena setmana. Pel que fa al son, és habitual que hi hagi canvis bruscos quan el nen està aprenent una habilitat nova, com balbucejar, el que pot alterar les seves rutines.
Altres preocupacions tÃpiques inclouen la dentició (que sol començar als 6 mesos), la dermatitis del bolquer o la ansietat per separació i la teoria de l'aferrament, que apareix cap als 6 mesos i s'intensifica entre els 9 i 12 mesos. També és important vigilar el risc d'ennuegament, evitant aliments rodons i durs com a trossos de salsitxa.
No obstant això, hi ha senyals que ens han de fer anar corrent al metge. Si el nadó té problemes per coordinar la succió amb la respiració, si no guanya pes, o si al cap de tres mesos no sosté el cap ni somriu a les persones, cal consultar-ho. També és una alerta si no segueix objectes amb la mirada o si no reacciona a sons forts.
El creixement saludable d‟un nen depèn d‟un equilibri entre una nutrició òptima, el foment de les seves habilitats motrius i una activitat fÃsica adequada, sempre respectant la seva individualitat i vigilant aquells signes que puguin indicar la necessitat d‟un suport professional especialitzat.
