Tal com assenyalen els pares d'adults amb trastorns mentals, els primers signes que “alguna cosa no va bé” als fills apareixen a l'adolescència . Ja se sabia que som particularment vulnerables a trastorns psiquiàtrics durant l'etapa adolescent (incloent-hi l'esquizofrènia, la depressió i l'addicció a les drogues), però el descobriment d'un nou gen, lligat a aquesta etapa, podria resultar revelador a l'hora de comprendre millor el desenvolupament dels trastorns mentals.
Investigadors del Centre de Recerca Douglas, associat a la Universitat McGill, han identificat el gen DCC; anomenat també «gen adolescent». Aquest gen controla la connectivitat de la dopamina a l'àrea prefrontal durant l'adolescència; per tant, una disfunció d'aquest (per exemple, a causa de l'estrès o l'abús de drogues) podria tenir conseqüències , a llarg termini, en la salut mental de l'adolescent.
L'àrea prefrontal (associada a la presa de decisions, realització de judicis i flexibilitat ) és una àrea crucial per a l'aprenentatge, la motivació i els processos cognitius. Com que aquesta regió cerebral continua desenvolupant-se fins a l'edat adulta, és altament susceptible de ser modelada per les experiències de l'adolescència.
"Certs trastorns psiquiàtrics podrien estar relacionats amb alteracions en la funció de l'àrea prefrontal i amb canvis en l'activitat de la dopamina" , informa Cecilia Flores, principal responsable d'aquesta investigació i professora de psiquiatria a la universitat McGill. "Encara que el cablatge prefrontal continua desenvolupant-se fins als primers anys de l'edat adulta, aquests mecanismes eren, fins ara, totalment desconeguts ".
Segons els investigadors, aquest descobriment proporciona els primers indicis per a una major comprensió de el desenvolupament cerebral, i podria ser prometedor a l'hora d'enfrontar-se amb els trastorns mentals severs.
"El que estem tractant de trobar és la funció i la quantitat de DCC, durant l'adolescència, que produeix la vulnerabilitat a patir certs trastorns psiquiàtrics a l'edat adulta" , va informar Flores al canal CTV News. “L'estudi suggereix que la quantitat o nivells del gen DCC, durant l'adolescència, poden canviar en funció de les experiències personals”.
El doctor Hazen Gandy, psiquiatre infantil i d'adolescents a CHEO, assenyala que el treball va ser parcialment realitzat en ratolins. Això vol dir que encara queda molta feina per fer per saber si el gen CDD juga el mateix paper en els humans.
"Cal tenir en compte que és una investigació que hem dut a terme en models animals; per això hem de ser molt curosos a l'hora de traslladar a l'àmbit de la conducta humana el que hi trobem" , va dir Gandy a CTV News. " És una peça de l'enorme trencaclosques sobre la comprensió del desenvolupament cerebral humà . Crec que ens indica tant la necessitat de centrar-nos en la detecció primerenca, com a fer servir millors vies d'intervenció en adolescents".
Els psiquiatres estan dacord amb la idea que una teràpia primerenca i el suport als adolescents que presenten problemes mentals, conduiria a una vida adulta saludable . "Si reps algun tipus d'intervenció és probable que puguis corregir les anormalitats en el funcionament cerebral" , va dir per a CTV News Ridha Joober, un psiquiatre que treballa a la Universitat de McGill.
“La investigació assenyala la necessitat de tractar els adolescents que presenten símptomes de trastorns mentals tan aviat com sigui possible ” , va afegir Joober. “És important intervenir molt aviat per poder corregir i ajudar els joves que pateixen aquest tipus de trastorns”.
És cert que encara hi ha molta feina per fer, com va assenyalar el doctor Hazen. Però, si finalment es confirma aquesta influència del «gen adolescent» al cervell humà, el desenvolupament de nous programes de tractament podria reduir significativament l'aparició de trastorns mentals i millorar la qualitat de vida a l'edat adulta. Això suposaria un gran avenç en el camp de la psiquiatria i psicologia. Font