"Res és més lliure que la imaginació humana." David Hume
Quants de nosaltres no hem tingut un amic imaginari en la infància? o hem vist a nens que tenen amics imaginaris, Moltes vegades ens hem preguntat si això és normal o si és preocupant? Significa que el nen té dificultats parell comunicar-se amb els altres?
És molt comú que els nens tinguin amics invisibles, poden ser criatures humanes, animals o de fantasia i comunament els creen en funció del seu gènere, generalment les nenes creen amigues dones i els nens homes.
Els nens poden descriure fàcilment com es veuen els seus amics invisibles, quina edat tenen, quines són les seves característiques i com es comporten, fins i tot poden relatar experiències o històries que han viscut amb aquests.
No ens ha de semblar desconcertant el fet que els nens tinguin companys invisibles, ja que encara que els nens n'imaginin molt vívidament, segons un estudi de Taylor i Mottweiler, tenen una comprensió molt clara que els seus amics imaginaris no existeixen, que són una fantasia. En aquest estudi també afirmen que és sa per al desenvolupament dels nens tenir companys invisibles i no s'ha d'entendre com una cosa patològica o preocupant.
Per que es creen els amics invisibles?
Segons un article de Taylor M publicat el 2004 a Developmental Psychology, el 65% dels nens menors de 7 anys tenen o han tingut amics imaginaris en algun moment de les seves vides. Aquests amics imaginaris poden tenir per als nens una funció de consol, quan aquests estiguin passant per situacions difícils, els ajuden a bregar amb moments complicats o amb els seus temors , ja que el nen en interactuar pot projectar en el seu amic imaginari gran part de les seves preocupacions i així desfogar-se, a més se sent acompanyat en passar-se moltes vegades per als que li passa successos traumàtics.
Una altra funció important dels amics imaginaris és la de la socialització, ja que el nen practica les seves maneres de relacionar-se amb altres individus, aprendre a parlar clarament, expressar les seves idees, esperar torns, inventar jocs i superar conflictes mitjançant la convivència amb el seu company fictici.
La doctora Karen Majors, va parlar el 2013 a la Conferència Anual de la Divisió d'Educació i el Nen de la Societat Britànica de Psicologia sobre els beneficis de tenir un amic imaginari, diu que això estimula i exercita la imaginació i creativitat dels nens, els ajuda a distingir entre la fantasia i la realitat, estimula la parla privada, estimula la parla privada la creació d'històries i aprendre a fer front a nous esdeveniments de la vida.
Que fer amb un nen que té companys imaginaris?
És important no qüestionar els nens durament sobre l'existència dels seus companys imaginaris, ja que en el fons ells saben que no són reals , tampoc no hem de desacreditar-los o negar-los, això restringiria les seves fantasies i els nens poden sentir-se frustrats.
Hem d'anar amb compte en no deixar que els nens evadin la responsabilitat d'assumir els seus errors mitjançant atribuir-los als seus amics imaginaris (jo no vaig trencar el plat, el va trencar el meu amic…), en aquests casos, si el nen no accepta la culpa, podem dir-li que es disculpin el i el seu amic i que tots dos recullin el plat trencat.
L'Observació sol ser molt útil, mitjançant la qual podem descobrir si els infants estan revelant coses que no puguin verbalitzar a través de la interacció amb el seu amic imaginari. A més, el fet que puguin potenciar-ne la creativitat els serà útil com a eina per afrontar diversos tipus de problemes.
Cal respectar l'espai dels nens de tenir els seus companys invisibles i entrar en joc només si els nens ens ho demanen, no hem d'interferir massa per permetre que ells tinguin el control, ja que és la seva pròpia fantasia.
Recordem que és perfectament normal i sa en les etapes de la infància el crear aquests companys invisibles, no hem d'espantar ni pensar que és una cosa preocupant, sinó que hem d'acceptar als nens, respectar les seves fantasies i deixar que ells mantinguin el control d'aquestes .