Coneixes "Ciutats de paper"? Potser el vas conèixer primer com novel·la (publicada el 2008) i després com llargmetratge en 2015. La història explica com el protagonista va a la recerca de la seva veïna però aquesta ha desaparegut misteriosament. La nit abans de la seva desaparició, la seva veïna li va proposar armar un pla per venjar-se de tots aquells que li havien fet mal al llarg de la seva vida.
La novel·la va ser escrita per John Green i encara que és temàtica juvenil sol agradar a tots els públics ... per la qual cosa segurament t'agradarà si llegeixes la novel·la o si veus la pel·lícula.
Ciutats de paper
No et perdis algunes de les frases que pots trobar en el llargmetratge. Segurament després de llegir les frases et entre més curiositat per saber com és la pel·lícula i voldràs veure-la, o si t'agrada llegir, potser aconsegueixis la novel·la per fer-li un cop d'ull.
- Nova York era l'únic lloc dels Estats Units on una persona en realitat pot viure a mitges una vida suportable. -Margo a Jase
- Una ciutat de paper per a una noia de paper. -Margo
- Per trobar-te a tu mateix, abans has de perdre't. - Margo
- Arrisca't, deixa d'anar sobre segur. - Quentin
- He de fer nou coses aquesta nit i per més de la meitat necessito un còmplice amb cotxe. - Margo
- He viscut aquí per divuit anys i mai a la vida m'havia topat amb algú a qui li importessin aquestes coses. -Quentin
- És difícil anar-se'n, fins que te'n vas. Llavors es converteix en la cosa més endimoniadament fàcil de el món. -Quentin
- Quina cosa tan traïdora és creure que una persona és més que una persona. - Quentin
- Ella estimava tant els misteris, que es va convertir en un. - Quentin
- És una pena, no creus? Totes les cordes dins d'ell es van trencar. - Margo
- D'acord, veus això? Aquesta és la teva zona de confort. És així de gran, Quentin. Totes les coses que vols en el món estan molt lluny. - Margo
- M'estàs prenent el pèl? - Radar
- Deu ser grandiós ser una idea que a tothom li agrada. -Quentin
- En algun punt has de parar de mirar cap al cel, o un d'aquests dies miraràs de tornada cap a baix i et donaràs compte que et vas anar surant també. -Detective Warren
- La ciutat era de paper, però els records no ho eren. Totes les coses que havia fet aquí, tot l'amor, la llàstima, la compassió, la violència i la rancúnia seguien habitant dins meu. -Quentin
- No importa quant empesti la vida, sempre venç l'alternativa. -Margo
- Aquesta va ser la primera vegada de la meva vida en què moltes coses mai tornarien a passar. -Quentin
- Vaja vida era aquell matí: res realment importava tant, ni el bo, ni el dolent. Estàvem ocupant-nos de l'entreteniment mutu i érem bastant pròspers. -Quentin
- ¿I per Margo? Vaig escoltar a algú dir que era a la resurrecció d'una obra de teatre a Broadway. Vaig escoltar a una altra persona dir que estava fent classes de surf a la costa de les Bahames. - Quentin
- Tot és més lleig de prop. - Margo
- Margo no va ser un miracle. Ella no era una aventurera. Ella no era una bona cosa, preciosa. Ella era una nena. - Quentin
- Sóc una gran creient en capitalització aleatòria. Les regles de capitalització són tan injustes per a les paraules en el medi. - Margo
- He viscut aquí durant divuit anys i mai una vegada a la vida m'he trobat ningú que es preocupi per res a import. - Margo
- Puc sentir el meu cor bategar fora del meu pit. - Quentin
- Vas estar amb ella l'última nit. Ha de significar alguna cosa. - Lacey
- És tan fàcil oblidar com de ple està el món de persones, ple fins a rebentar, i cadascuna d'elles és inimaginable i consistentment mal concebuda. -Quentin
- Fins que no moríssim, aquesta havia de ser una gran història. -Radar
- M'imagino que és difícil tornar una vegada que has sentit els continents al palmell de la mà. -Quentin
- Res mai passa com t'imagines que succeirà. -Margo
- Parlar amb una persona èbria era com parlar-li a un nen de tres anys extremadament feliç, i amb dany cerebral sever. -Quentin
- Quina cosa tan enganyosa és creure que una persona és més que això, una persona. -Quentin
- Fins i tot si podia veure-la a ella aquí, em sentia completament sol entre tots aquests grans i buits edificis, com si hagués sobreviscut a un apocalipsi i com si el món es m'hagués donat, aquest gran, meravellós i infinit món, perquè jo ho explorés . -Quentin
- Ella va deixar petites pistes, com molles de pa. - Quentin
- El meu xicot m'ha estat enganyant. Comença la trama de la venjança! - Margo
- Vas estar amb ella l'última nit. Ha de significar alguna cosa. - Lacey
- És fàcil oblidar quantes persones hi ha al món, plenes fins revenda i cadascuna està imaginable i consistentment mal concebuda. - Margo
- És molt difícil per a qualsevol persona mostrar-se com és, i tan difícil per a nosaltres ensenyar-li a algú com ens sentim. - Quentin
- I això és com una promesa. A el menys per aquesta nit. En la salut i en la malaltia. En el bo i en el dolent. A la riquesa, i en la pobresa. Fins que l'alba ens separi. - Margo
- Estic enamorat de les ciutats en les que mai he estat i la gent que mai he conegut. - Quentin
- Potser això era el que necessitava fer sobre totes les coses. Necessitava descobrir el que era Margo quan ella no era Margo. -Quentin
- Coneixia tan bé aquests passadissos que finalment començava a sentir com si em coneguessin també. -Quentin
- Sempre m'ha semblat ridícul el fet que les persones vulguin estar a prop d'algú perquè són ben semblants. És com triar el teu esmorzar pels colors en comptes de pel sabor. -Margo
- Sóc aquí en aquest estacionament, donant-me adonar que mai havia estat tan lluny de casa, i aquí aquesta noia que estimo però no puc seguir. Espero que aquest sigui l'anomenat de l'heroi, perquè no seguir-la ha estat el més difícil que he fet. -Quentin
- Creus que et necessitava? No et necessitava, idiota. Et vaig escollir i després tu em vas escollir també. -Margo
