Frida Kahlo va néixer un 6 de juliol de 1907 i va morir uns dies després del seu aniversari, el 13 de juliol de 1954 a la seva ciutat de naixement, en Coyocán, Mèxic, als 47 anys ... va morir jove. El seu nom complet era Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón i va ser pintora. La seva vida va ser desgraciada pel que fa a la salut ja que va contreure poliomielitis després d'haver patit un accident de trànsit a la joventut que la va mantenir al llit llargs períodes, arribant a sotmetre fins a 32 operacions quirúrgiques.
Les seves obres eren biogràfiques i reflectien el seu patiment diari ... va transformar el seu sofriment en art. Va arribar a ser una de les artistes mexicanes més destacades a tot el món gràcies a les seves 200 obres. Ella va servir d'inspiració ni més ni menys que a Picasso.
Frases de Frida Kahlo plenes de sentiment
A més de tot el seu art en les pintures i tots els sentiments que transmetia en cadascuna d'aquestes, també ens va deixar moltes reflexions sobre l'amor, la vida o la mort i altres temes que probablement no et deixaran indiferent.
- Peus ajudeu-me, si tinc ales per volar.
- Solia pensar que era la persona més estranya de l'planeta però després em vaig adonar que hi ha molta gent al món, així que devia haver algú com jo que se sentís rara i amb defectes igual que jo. Solia imaginar-me a aquesta dona i pensar que també estaria allà fora pensant en mi. Bé, espero que si ho estàs i llegeixes això, sàpigues que sí, és veritat, estic aquí i sóc tan rara com tu.
- Vaig intentar ofegar les meves penes en alcohol, però les condemnades van aprendre a nedar.
- Pinto flors perquè així no morin.
- Era una flor solitària, papallona joiosa et posaste aquí; després el pol·len d'una altra flor més fragant va cridar, i la papallona va volar.
- A vegades prefereixo parlar amb obrers i paletes que amb aquesta gent estúpida que es fa dir gent culta.
- L'home és amo del seu destí i el seu destí és la terra, i ell mateix l'està destruint fins quedar-se sense destí.
- Qui diria que les taques viuen i ajuden a viure? Tinta, sang, olor ... Què faria jo sense l'absurd i el fugaç?
- No deixis que li doni set a l'arbre de què ets sol.
- Emmurallar el propi sofriment és arriscar-se a que et devori des de l'interior.
- Si actues com si sabessis el que estàs fent, pots fer el que vulguis.
- No hi ha res més valuós que el riure. Es requereix de força per riure i abandonar-se a un, per ser lleugera. La tragèdia és el més ridícul.
- Crec que a poc a poc, podré solucionar els meus problemes i sobreviure.
- Si jo pogués donar-te una cosa a la vida, m'agradaria donar-te la capacitat de veure't a tu mateix a través dels meus ulls. Només llavors t'adonaries l'especial que ets per a mi.
- I tu bé saps que l'atractiu sexual a les dones s'acaba voladamente, i després no els queda més que el que tenen en el seu tossuda per poder-se defensar en aquesta porca vida de l'punyetes.
- Pinto autoretrats perquè estic molt de temps sola. Em pinto a mi mateixa perquè sóc a qui millor conec.
- Potser esperin sentir de mi laments, de «tot el que es pateix» vivint amb un home com Diego. Però jo no crec que les marges d'un riu pateixin per deixar-ho córrer.
- On no puguis estimar, no triguis.
- Per què li dic la meva Diego? Mai va ser ni serà meu. És d'ell mateix ...
- Tantes coses per dir-te i tan poques surten de la meva boca. Hauries de aprendre a llegir els meus ulls quan et miro.
- A la fi de el dia, podem aguantar molt més del que pensem que podem.
- L'art més poderós de la vida és fer de el dolor un talismà que cura, una papallona que reneix florida en festa de colors.
- Cada tic-tac és un segon de la vida que passa, fuig, i no es repeteix.
- Esperar amb l'angoixa guardada, la columna trencada i la immensa mirada. Sense caminar en el vast sender, movent la meva vida voltada d'acer.
- Bec per oblidar, però ara ... No em acord de què.
- Jo vaig patir dos accidents greus en la meva vida: un en què un autobús em va tombar a terra, l'altre és Diego. Diego va ser de lluny el pitjor.
- Tingues un amant que et miri com si fossis un pa de pessic de bourbon.
- Et mereixes un amant que et vulgui despentinada, amb tot i totes les raons que et fan despertar-te de pressa i els dimonis que no et deixen dormir. Et mereixes un amant que et faci sentir segura, que faci desaparèixer el món si camina de la mà, algú que creu que les seves abraçades són el millor complement de la teva pell. Et mereixes un amant que vulgui ballar amb tu, que arribi a l'paradís cada vegada que et mira als ulls i que mai es cansi d'estudiar teus gestos. Et mereixes un amant que t'escolti quan cantes, que et doni suport quan estiguis avergonyida i respecti la teva llibertat; que vola amb tu i no té por de caure. Et mereixes un amant que es porti les mentides i et porti esperança, cafè i poesia.
- ¿Es poden inventar verbs? Vull dir-te un: jo et cel, així meves ales s'estenen enormes per estimar-te sense mesura ... som de les mateixa matèria, de les mateixes ones ...
- Com sempre, quan m'allunyo de tu, tom dins meu el teu món i la teva vida, i així és com puc sostenir-me per més temps.
- No estic malalta. Estic trencada. Però estic feliç de viure mentre pugui pintar.
- Doctor si em deixa prendre aquest tequila li prometo no beure en el meu funeral.
- Espero que la sortida sigui alegre i espero no tornar mai més.
- Qui els va donar la veritat absoluta? No hi ha res absolut, tot canvia, tot es mou, tot revoluciona, tota vola i va.
- Mai pinto somnis o malsons. Pinto meva pròpia realitat.
- La bellesa i la lletjor són un miratge perquè els altres acaben veient el nostre interior.
- No hi ha res més bonic que el riure.
- Hi ha alguns que neixen amb estrella i altres estrellats, i encara que tu no ho vulguis creure, jo sóc una de les estrelladisimas.
- Mai en tota la vida oblidaré la teva presència. Em vas acollir destrossada i em vas retornar íntegra, sencera.
- Tu mereixes el millor del millor, perquè tu ets una d'aquestes poques persones que, en aquest miserable món segueixen sent honestes amb elles mateixes, i aquesta és l'única cosa que realment compta.
- Dolor, plaer i mort no són més que el procés de l'existència. La lluita revolucionària en aquest procés és una porta oberta a la intel·ligència.
- El surrealisme és la màgica sorpresa de trobar un lleó dins d'un armari, on s'està segur de trobar camises.
- Cap lloc és més trist que un llit buida.
- Si vostè em vol en la seva vida vostè em posarà en ella. Jo no hauria d'estar lluitant per un lloc.
- Jo, que em vaig enamorar de les teves ales, mai te les vaig a voler tallar.
- a part més important de el cos és el cervell. De la meva cara m'agraden els meus celles i els meus ulls. A part d'això no m'agrada gens més. El meu cap és massa petita. Els meus pits i els meus genitals són corrents. De el sexe oposat, tinc el bigoti i la cara en general.
- No vull un amor a mitges, esquinçat i partit per la meitat. He lluitat i patit tant que em mereixo una mica sencer, intens, indestructible.
- Quin és el meu camí? ¿Esperar? ¿Oblidar? ¿Fer el que tu fas, anar dels braços d'un i d'un altre, avui dormir amb algú i demà amb un altre diferent?
- Ja veu que ni posseeixo la llengua de Cervantes, ni l'aptitud ni geni poètic o descriptiu, però vostè és una destral per entendre el meu llenguatge relajiento.
- De l'any més maligne, neix el dia més bonic.
Quin et totes t'ha inspirat més?