Ezequiel Zamora (1859-1863), líder i militar veneçolà, va lluitar per la reivindicació dels drets dels camperols i de les classes socials més humils. Per aquest motiu, el seu nom sempre estarà en el record ja que la seva persona va ser important per a l'època en la que la seva lluita va servir com a exemple social.
Va ser fill d'Alejandro Zamora, que va morir com a soldat en la guerra d'independència i de Paula Correa, una dona a la qual descrivien com aguerrida i capaç de defensar els ideals independentistes. És clar que Ezequiel Zamora tenia la lluita recorrent les venes.
Frases d'Ezequiel Zamora
A continuació anem a deixar-te algunes de les seves frases més cèlebres no només perquè puguis descobrir el seu pensament, sinó també, perquè entenguis com el sentiment de lluita no només és cosa de el passat, sinó que també està present en la societat actual.
Són paraules i frases de lluita, de molta força interna ... d'un líder que volia canviar el món en pro dels més humils, cansat de donar compte de les injustícies socials, i adonant-se que en ocasions, la lluita és la sortida més factible per aconseguir canvis en la societat. Ell sempre va voler un món més lliure, més forta, sense esclaus, perquè el fet de viure ja hauria de ser un motiu més que suficient per ser lliures i viure amb dignitat la vida que correspongui. No et perdis les seves frases de lluita!
- Terres i homes lliures.
- Parlar sempre amb el poble, escoltar sempre a poble.
- Témanse les passions humanes, mes aquest temor no ens porti a voler sufocar o no dirigir-les a bé de la pàtria ni servir-se'n en pro de la nació.
- Lluitem per proporcionar una situació feliç als pobres, els pobres no tenen res a témer, no tenen res a perdre, que tremolin els oligarques, no hi haurà ni rics ni pobres, la terra és lliure, és de tots.
- Vaig creure que un govern que infringeix les lleis autoritza els ciutadans per aixecar-se en massa contra el: vaig creure que les havia infringit el govern de Veneçuela: Vaig creure en fi que era realitat com més deien els papers que avui han causat la meva perdició.
- Un gloriós país, un gran Estat a partir de l'repartiment de terres, la supressió de les contribucions, la democràcia total, proporcionar una situació feliç als pobres i la instrucció general.
- És possible posar fi a l'opressió de l'oligarquia i amb el poder dels rics? Podrà el poble vèncer als seus tirans? ¿I les terres per què les tenen només els poderosos? La terra és de tots com l'aigua, el sol, i la natura.
- Som la consciència igualitària i anivelladora de el poble veneçolà alçat contra els últims privilegis oligàrquics i disposat a complir de la manera radical aquelles consignes socials que es preterieron i van alentir des de la independència.
- La Federació tanca en el si del seu poder el remei de tots els mals de la pàtria. no; no és que els posa remei; és que els farà impossible.
- Perquè si no imposo la disciplina, l'anarquia ens hagués devorat, tal com deia Bolívar amb la seva paraula sàvia.
- Perquè si no imposo la disciplina, l'anarquia ens hagués devorat, tal com deia Bolívar amb la seva paraula sàvia.
- Hi ha alguna cosa podrida a l'olla.
- Per què, si tots som els teus fills, per què he de ser el servent del meu proïsme? Per què, si tinc ànima, no puc entrar al teu església? Per què no puc decidir jo també qui seran els meus líders? Per què va morir el meu pare llavors? ¿Vam néixer res més per tenir un sol pantalons?
- Terra i homes lliures és una frase meva.
- Era difícil convèncer aquesta gent però jo necessitava tenir batallons obedients per poder vèncer i, sobretot, aplicar la meva tàctica en les trinxeres de Santa Agnès que ja tenia estudiades en el lloc.
- No hi haurà diferència entre poble i soldats; així com cada ciutadà serà un soldat per defensar els seus drets, cada soldat serà un ciutadà en exercici de la sobirania.
- Som com el cos sec: si ens trepitgen per una banda ens aixequem per un altre.
- Durant va ser la decisió contra un home del meu poble, encesa de venjança per les seves pròpies circumstàncies, i des d'aquest moment, vaig començar a estudiar la manera de lliurar-me d'ell.
- Aquesta no victòria no és una victòria moral, no, es la havíem a l'alliberador 'pel alliberador sempre!
- Lamentablement, Espinoza era pitjor que l'indi Rangel, ja que mai va acceptar les meves ordres, ni tan sols els meus consells. Tot i que es proclamava el meu subaltern, sempre actuava com li donava la gana després de prometre la seva obediència.
- ¡Aixequeu-vos, aixequi carall! Aquí no hi ha esclaus.
- Transformémonos cada un en una escola.
- Companys, ni ara ni mai, la vergonya de les cadenes!
- Lluitarem per transformar a cada home en un alliberador Per la terra!
- Deliberar aquella nit i al matí li van llegir la sentència de mort que l'home va escoltar callat ... vaig haver de fer-ho perquè, si no ho feia, es perdia tota la moral indispensable per triomfar amb qualsevol exèrcit.
- Només hi ha una manera de portar-los fins a Santa Agnès: cercándolos, tancant-los, acorralándolos amb 400 o 500 homes.
- Em diuen el cabdill pagès, el general dels esclaus; però els recordo, aquí a aquestes tropes no hi ha esclaus, tots som homes lliures.
- La nostra victòria i el nostre heroisme ha de ser premiat amb el triomf dels nostres principis i l'enderrocament de la tirania.
- Per a nosaltres, el més important d'aquesta guerra és conduir a l'exèrcit enemic cap a Santa Agnès.
- Si emprenem la retirada per aquesta muntanya, morirem tots miserablement. Si donem aquí una batalla, morirem potser, però amb glòria.
- Lluitem per proporcionar una situació feliç als pobres ... Els pobres no tenen res a témer, no tenen res a perdre, que tremolin els oligarques, no hi haurà rics ni pobres, la terra és lliure, és de tots.
- La consciència dels nostres drets i el nostre valor faran simultani, decisiu i omnipotent el moviment dels pobles de Veneçuela per l'última i més gloriosa de les seves conquestes: el sistema federal.