Dins del món de la psicologia, han sorgit al llarg dels anys diferents models que buscaran explicar el comportament i la ment humana amb la finalitat i lobjectiu de saber més sobre lésser humà . D'aquesta manera, la psicologia humanista ha tingut un paper important i influent en tot allò que té a veure amb el camp de la psicologia.
En el següent article et parlarem d'una manera més detallada d'aquest corrent i com influeix de manera directa a la pròpia psicologia.
Com sorgeix la psicologia humanista
La psicologia humanista sorgirà a mitjans del segle XX com a resposta a la visió de tipus reduccionista que oferia la psicologia sobre l'ésser humà . Abraham Marlow va posar èmfasi en l'autorealització i en les motivacions de l'ésser humà . L'enfocament que va aconseguir donar grà cies a aquest corrent, va aconseguir establir un nou marc per poder entendre el desenvolupament i el creixement a nivell personal.
Carl Rogers va ser un altre dels impulsors de la coneguda com a psicologia humanista. Va proposar un model en què el professional aconsegueix crear un ambient propici per facilitar el creixement de l'ésser humà . Carl Rogers defensava l'autorealització dels individus, sobretot a l'hora d'abordar tot allò relacionat amb la salut mental.
CaracterĂstiques principals de la psicologia humanista
Aquest corrent de la psicologia tĂ© una sèrie de caracterĂstiques que val la pena ressenyar i destacar:
- Contempla l'Ă©sser humĂ en tot el seu conjunt i globalment. Aspectes importants de la persona com Ă©s el cas del cos, les emocions o el pensament tenen la mateixa rellevĂ ncia. Tots aquests elements es relacionen entre si i sĂłn clau a l'hora que la persona es pugui trobar a si mateixa.
- Resulta clau les relacions amb altres personess perquè el desenvolupament de lindividu sigui el millor possible.
- L'ésser humà té prou capacitat per prendre les seves pròpies decisions i per responsabilitzar-se'n. El psicòleg és un professional que serveix com a eina perquè la persona pugui arribar a desenvolupar-se personalment.
- Cal donar-li la importà ncia que té a la saviesa interior de cada persona. Cal confiar en aquesta saviesa per poder guarir del tot i ser feliç a la vida.
- El final de la psicologia humanista no és altre que el de promoure l'expressió dels sentiments i les emocions a través del dià leg. Cal fer un èmfasi enorme en el jo intern i en l'expressió dels propis sentiments.
- La psicologia humanista proposarà una forma de terà pia en què el professional ofereix un ambient d'empatia i autenticitat per tal d'aconseguir el creixement de la persona. La terà pia en si se centra completament en la pròpia persona, analitzant a fons tant les seves metes com experiències.
- Els components existencials de la persona sĂłn claus per a aquest corrent de la psicologia.
La importĂ ncia del creixement personal a la psicologia humanista
La psicologia humanista posa l'accent en la importà ncia del creixement de les persones, el seu desenvolupament òptim i la capacitat a l'hora de prendre certes decisions. Se centra en l'autoconeixement i l'autoestima per poder assolir certa felicitat i benestar a la vida. Aquest corrent fomenta la responsabilitat personal i la realització d'un mateix tant a nivell emocional, intel·lectual com espiritual.
El concepte de la persona
En aquest corrent de la psicologia el concepte de persona és clau i fonamental. Es considera l'ésser humà com un ésser únic capacitat per prendre decisions de tota mena. D'una banda, es ressalta la importà ncia de la subjectivitat i de l'experiència a nivell individual. La noció del jo és entès com un procés de canvi alhora que de creixement.
CrĂtiques a la psicologia humanista
Tot i la influència que ha tingut en el camp de la psicologia, aquest corrent s'ha hagut d'enfrontar a nombroses crĂtiques, sobretot en tot allò relatiu a la seva falta de rigor cientĂfic. La dificultat que hi ha a l'hora de mesurar conceptes com el de l'autorealitzaciĂł ha provocat que es pugui qĂĽestionar la seva pròpia validesa. Les crĂtiques tambĂ© incideixen en el fet que es produeix una visiĂł massa optimista de l'Ă©sser humĂ , sense tenir en compte els conflictes i les lluites innates a la naturalesa humana.
Com es pot portar a la prĂ ctica la psicologia humanista
Hi ha una sèrie de consells i de pautes que poden ajudar les persones a portar a la prà ctica la citada psicologia humanista:
- És clau poder descobrir les pròpies fortaleses.
- Desenvolupar de la millor manera possible una visiĂł del que es vol aconseguir o assolir.
- Tenir en compte les creences i els valors propis.
- Cal perseguir experiències que proporcionin felicitat i alegria.
- Cal acceptar-se un mateix ia les altres persones.
- A banda dels objectius a complir, és important concentrar-se en gaudir de les experiències personals.
- Interès per aprendre coses noves.
- Tenir un pensament positiu.
Com ha quedat clar la psicologia humanista posa l'accent en l'individu i en la importà ncia de controlar la salut emocional. A més d'això, aquest corrent té en compte les influències a nivell ambiental i de la importà ncia de les mateixes en les experiències de les persones.
En definitiva, la psicologia humanista se centra de ple a l'ésser humà i el concep com un ens global on tots els elements són iguals d'importants. Considera la persona com un ésser únic que és responsable directe de les seves experiències i capacitat per poder desenvolupar-se a nivell personal.
Tot i les crĂtiques que poguessin existir, la psicologia humanista continua sent rellevant alhora buscar una vida que sigui significativa alhora que satisfactòria. Aquest corrent ajuda a impulsar les persones a poder explorar la seva autenticitat ia perseguir la seva autorealitzaciĂł en un mĂłn que estĂ canviant de manera contĂnua.