La febre pels fà rmacs injectables per perdre pes ha creuat totes les fronteres, ia Espanya la situació no és gaire diferent del que veiem a la resta del continent. Tot i això, darrere de la promesa d'una silueta esvelta s'amaga un fenomen força tèrbol que afecta de ple als que ja mantenen una relació complicada amb el menjar. No és només una moda passatgera, sinó un risc real per a la salut pública que està passant desapercebut sota el radar de les autoritats sanità ries moltes vegades.
Investigacions recents han posat el focus en com els pacients trastorns de la conducta alimentà ria estan utilitzant aquests medicaments, pensats originalment per a la diabetis, com una via rà pida per aprofundir en les conductes restrictives. El que hem descobert és que l'ús d'aquestes substà ncies es duplica en aquest col·lectiu en comparació amb la resta de la població general, cosa que ha encès totes les alarmes a les consultes de psicologia i nutrició, ja que s'estan usant per perpetuar la malaltia.
Un mercat descontrolat i xifres que espanten
Les dades són clares i deixen poc marge al dubte: gairebé un terç de les persones diagnosticades amb algun tipus de TCA ha recorregut als famosos agonistes del GLP-1. El més preocupant no és només el consum en si, sinó que un alt percentatge admet un mal ús deliberat del fà rmac, ja sigui punxant-se dosis que no els corresponen, manipulant els dispositius d'injecció de manera poc segura o fins i tot compartint-los. Aquesta situació es veu agreujada per la manca de subministrament a farmà cies, que empeny molts a buscar-se la vida pel seu compte.
L'accés a versions compostes o directament il·legals és un altre dels grans melons oberts amb aquest boom farmacèutic. Al voltant del 10% dels usuaris reconeix haver comprat fórmules de procedència desconeguda que no han passat cap control de qualitat regulador, cosa que és un autèntic perill per a l'organisme. Al nostre entorn, l'Agència Espanyola de Medicaments ja ha donat algun toc d'atenció sobre la venda de productes que imiten els originals però que no tenen garanties reals.
Efectes en un organisme que ja està al lÃmit
Posar-se aquestes injeccions sense una supervisió mèdica de ferro té conseqüències que no són cap broma. La gran majoria dels usuaris reporta una pèrdua de gana brutal, cosa que, lluny de ser un benefici, es converteix en una eina destructiva per a algú amb anorèxia o bulÃmia. A això cal sumar-hi un quadre de nà usees constants, dolors d'estómac i cefalees criminals que poden tombar qualsevol, complicant encara més un estat de salut fÃsica que acostuma a estar ja força castigat pel trastorn alimentari.
A més, cal tenir molt en compte que aquests pacients solen bregar habitualment amb nivells alts d'ansietat o trastorns de l'à nim. Introduir una medicació que altera el metabolisme de manera tan potent sense tenir en compte l'historial psiquià tric és, bà sicament, jugar amb foc. Els experts reclamen que la vigilà ncia sobre aquests fà rmacs es multipliqui de manera urgent, especialment ara que el mercat s'està movent cap a versions orals que són molt més fà cils d'amagar la famÃlia o els especialistes.
La pressió per assolir uns cà nons estètics impossibles està provocant que eines mèdiques molt valuoses s'utilitzin de manera patològica per mantenir restriccions extremes. És vital que es prengui consciència que aquests tractaments no són un joc de nens ni una solució miraculosa apta per a tothom, especialment quan hi ha un trastorn mental pel mig. La clau per evitar mals majors passa per una regulació més ferma i una educació sanità ria que posi la salut mental al centre del debat sobre la pèrdua de pes.
