Elements del coneixement: subjecte, objecte, operació i pensament en profunditat

La complexitat de l'ésser humà és de difícil comprensió, els diferents mètodes d'aprenentatge que adquirim al llarg de l'evolució segueixen sent un misteri per a la definició de l'ésser i els comportaments.

No obstant això, això no vol dir que els processos d'aprenentatge no siguin avaluables, és a dir, malgrat que encara queda molt per descobrir sobre l'univers intern que cadascú posseeix, és possible estudiar certs comportaments i mètodes d'evolució que se li atribueixen a l'ésser humà. En aquesta ocasió, vam voler compartir amb tu els elements del coneixement, les seves característiques i les seves funcions principals dins del llenguatge elemental, la psicologia i la filosofia.

Què és el coneixement?

Per aprofundir sobre els seus elements, cal conèixer-ne diversos conceptes que engloben la paraula coneixement. No es tracta només de saber coses, sinó d'un fenomen mental, cultural i emocional molt més ampli.

Per als grans pensadors com Plató, el coneixement era molt més que una filosofia, aquest terme podia abastar la teoria del tot, allò tangible i allò no tangible formen part de l'adquisició del coneixement. En la seva visió, lésser humà pot accedir a realitats ideals que van més enllà del que mostren els sentits.

Per a la RAE, la paraula coneixement pot tenir diferents conceptes com lacció o efecte de conèixer, noció de saber, estat conscient on la persona roman en vigília, o qualsevol altra característica associada amb la responsabilitat de la persona amb la seva consciència i ser. En tots els casos apareix una idea comuna: hi ha un subjecte que entra en contacte amb una cosa que pot conèixer.

Però què és en realitat el coneixement? Tot i les múltiples definicions que posseeix aquesta paraula, encara té un caràcter indescriptible i subjectiu, ja que és un terme que es condiciona segons els diferents conceptes que maneja cadascú, la seva cultura, la seva formació i les seves creences.

A nivell filosòfic, la teoria del coneixement (també anomenada epistemologia o gnoseologia segons l'enfocament) ho defineix com el resultat del procés mitjançant el qual una persona aprehen la realitat i la representa a la seva ment. És un fenomen en què intervenen l'experiència, la raó, les emocions, el llenguatge i el context cultural.

En termes generals, el coneixement representa la relació entre un subjecte cognoscent (que és capaç de comprendre) i un objecte cognoscible (que pot ser conegut). Aquesta relació no és neutra: pot ser més o menys objectiva, més racional o més basada en lexperiència, més profunda o més superficial.

Segons mitjà principal amb què l'hi pren, el coneixement sol classificar-se en dos grans grups:

• Coneixement empíric o sensorial: s'obté a través de l'experiència directa i dels sentits. Implica tocar, veure, escoltar, olorar o provar alguna cosa, ia partir d'això generar una representació interna. És un tipus de coneixement espontani i quotidià, encara que també és a la base de la ciència.
• Coneixement racional: s'obté mitjançant la raó i els processos mentals (com la deducció, la inducció, la reflexió o l'abstracció). Permet anar més enllà del que mostren els sentits, formular teories, lleis i explicacions generals.

El coneixement pot dependre, per tant, de la naturalesa de l'objecte a conèixer i dels mètodes que s'apliquen per descriure'l. Així, el coneixement se sol classificar entre racional o sensorial: el coneixement racional és només atribuït als éssers humans, els qui són capaços de discernir amb la raó, mentre que el coneixement sensorial és inherent a animals i humans ja que correspon a la reacció que es té sobre un determinat estímul, és molt més primitiu.

Des d'una perspectiva més àmplia, se'n poden distingir d'altres tipus de coneixement que enriqueixen aquesta visió:

• coneixement científic: sorgeix de l'aplicació del mètode científic (observació, formulació d'hipòtesis, experimentació i verificació) per explicar fenòmens de forma objectiva i sistemàtica.
• Coneixement tècnic o pràctic: orientat a l'acció, permet realitzar tasques concretes (per exemple, conduir, cuinar, programar, reparar un aparell).
• Coneixement teòric: se centra en comprendre i explicar aspectes de la realitat mitjançant conceptes, teories i interpretacions, sense necessitat aplicar-los immediatament a una acció concreta. Inclou bona part del coneixement científic, filosòfic i també algunes creences religioses.

Tant si es tracta de coneixement empíric, racional, científic, tècnic o teòric, en tots els casos es posen en marxa els mateixos elements bàsics del coneixement que veurem a continuació: subjecte, objecte, operació cognoscitiva i pensament o representació mental.

principals elements

Per comprendre una mica més el coneixement a nivell psicològic i filosòfic, podem abordar els quatre elements del coneixement que sempre són presents en qualsevol acte de conèixer: subjecte, objecte, operació cognoscitiva i pensament (o representació mental). Aquests quatre factors permeten que el coneixement existeixi i es mantingui en el temps.

Subjecte

És el posseïdor del coneixement. Per parlar sobre aquest terme cal conèixer el subjecte que el posseeix, el que és capaç de desenvolupar-lo i experimentar-lo segons els diferents escenaris. Sense un subjecte, no hi ha ningú que pugui percebre, processar o emmagatzemar informació.

El subjecte pot aportar gran part de coneixements a la població amb garantia de reduir els malestars socials, millorar les condicions de vida i transformar lentorn. Els científics, els docents, els tècnics i qualsevol persona que comparteix el que sap es converteixen en fonts d'aprenentatge per a altres subjectes.

El també anomenat subjecte cognoscent és tot aquell que té les qualitats cognitives com a ulls i altres òrgans sensorials que són capaços de donar-li la informació necessària per al seu processament i conclusió. A més dels sentits, intervenen l'intel·lecte, la memòria, l'atenció i el llenguatge com a eines internes.

En un context de recerca científica, els subjectes que adquireixen nous coneixements del món són els mateixos investigadors, que mitjançant experiments i estudis obtenen resultats i conclusions. En una aula, els estudiants es converteixen en subjectes quan reben i integren continguts nous. En qualsevol cas, el tret distintiu del subjecte és que es modifica mitjançant el coneixement: canvia la seva manera de veure el món, les creences o les habilitats.

Objecte

L'objecte és la persona, cosa, idea o fenomen que és conegut pel subjecte. Tot objecte es troba davant d'un subjecte com una cosa digna de ser coneguda, estudiada o compresa. L'acte del coneixement uneix el subjecte i l'objecte en una mateixa relació.

Una cosa no es pot anomenar objecte si no és coneguda pel subjecte, el fet de conèixer un objecte dóna el títol de coneixedor al subjecte i la necessitat d'una cosa de ser coneguda li dóna el títol d'objecte a aquest objecte. Durant l'etapa cognoscitiva, el subjecte canvia d'estat a coneixedor mentre que l'objecte, en la majoria dels casos, roman inalterat en la seva condició, encara que sí que canvia la forma en què és representat en la ment del subjecte.

Els objectes del coneixement poden ser tangibles o abstractes. Pot ser un objecte físic, una persona, un animal, un concepte matemàtic, una idea política, una emoció o fins i tot una norma social. El que és important és que sigui susceptible de ser après i representat mentalment.

És aquí on apareix la distinció entre coneixement objectiu i coneixement subjectiu. El coneixement serà més objectiu com més fidel sigui la representació interna del subjecte respecte de com és realment lobjecte. Serà més subjectiu com més s'allunyi la representació mental de les característiques reals de l'objecte, ja sigui per prejudicis, limitacions perceptives o manca d'informació.

operació cognoscitiva

L'operació cognoscitiva és el acte de conèixer, el procés psíquic que permet que el subjecte entri en contacte amb l'objecte i en generi una representació interna. És un procés intern que no es pot observar directament, però que és imprescindible perquè hi hagi coneixement.

Això es refereix al moment en què la persona o subjecte fa èmfasi en les imatges, idees o sensacions que sorgeixen en el pensament pel que fa a l'objecte. A l'operació cognoscitiva del subjecte té rellevància la seva capacitat sensorial de captar certes representacions que milloren l'anàlisi de l'objecte, així com l'atenció, la interpretació i la integració amb coneixements previs.

L'operació cognoscitiva es diferencia del pensament perquè se sol considerar un procés més aviat instantani: el moment en què percebem o comprenem alguna cosa. El pensament, en canvi, és la empremta que roman després d'aquesta operació. Encara que l'operació sigui breu, els seus efectes poden durar molt de temps a la memòria del subjecte.

En algunes ocasions, l'operació cognoscitiva és descrita com a coneixement en general, no obstant això, aquest terme a nivell psicològic abasta quatre termes apèndixs o dependents del mateix per poder estructurar-lo, així que pots començar a cridar el coneixement com qualsevol fenomen que inclogui els quatre elements aquí exposats. A la vida diària, aquestes operacions es manifesten quan llegim, escoltem a algú parlar, observem una imatge amb atenció o analitzem un problema.

Pensament

Es pot conèixer el pensament com el detonant de records que deixa la marca de la imatge coneguda, que en aquest cas és l'objecte. També es pot referir a aquest terme com a “la representació” o “l'empremta interna”, la finalitat de la qual és poder connectar amb els altres elements com a resultat final de l'anàlisi.

El pensament sempre serà individual de l'objecte, aquesta acció és el anàlisi que el subjecte fa de l'objecte; per tant, el criteri per a establir el pensament és totalment diferent de cada persona. Dos subjectes poden conèixer el mateix objecte, però cadascú guardarà una representació diferent, influïda per les seves emocions, experiències prèvies i context cultural.

La distinció entre el pensament realista i pensament idealista és clau per poder concloure amb el coneixement. El pensament idealista roman dins les expectatives internes que es té de l'objecte, mentre que el pensament realista s'aproxima a l'experiència concreta que el subjecte adquireix en interactuar amb l'objecte.

Però, per poder arribar a un pensament realista, el subjecte necessàriament ha de passar pel pensament idealista, on sigui capaç de conèixer quines són les virtuts reals de lobjecte i trencar per complet amb les expectatives del mateix; tenint un xoc de realitat amb allò que s'és i amb allò que s'espera de l'objecte que sigui. En altres extensions, el subjecte pot experimentar el autoconeixement assumint-se a si mateix com a subjecte més no com a objecte d'anàlisi, encara que en molts casos les dues dimensions s'entrellacen.

D'altra banda, hi ha estudis que afirmen que la percepció de lobjecte dins de la ment del subjecte pot ser diferent de la realitat, és a dir, que no és similar a una fotografia, sinó que és la construcció activa de l'element segons els caràcters que percep el subjecte, segons la capacitat de reconstrucció mental de l'objecte i els filtres propis de la memòria i la imaginació.

Integració dels diferents elements

Cadascuna de les idees mentals que el subjecte presenta sobre l'objecte, i el pensament com a resultat, són part del procés i capacitat del subjecte per a la integració dels diferents elements. El subjecte, l'objecte, l'operació cognoscitiva i la representació mental no funcionen de manera aïllada sinó com un sistema dinàmic.

L'acte de conèixer merita la capacitat del subjecte de processar els diferents elements que l'aprenentatge comporta: percebre, seleccionar, interpretar, comparar, relacionar i fixar a la memòria. Cada nou coneixement s'integra amb els anteriors i modifica la manera com s'interpreten experiències futures.

Conèixer en si fa que la persona sigui més, més no posseeixi més. És fonamental reconèixer que la constància que tingui la persona per desenvolupar diferents estratègies de coneixement (com la lectura, l'estudi, la reflexió crítica o la pràctica deliberada) és la que us ajudarà a evolucionar en les capacitats cognitives i emocionals.

L'acte de conèixer és molt diferent de l'acte de pensar; el segon forma part de cadascun dels elements del coneixement més no és l'acció de conèixer en si. Conèixer implica obrir-se a alguna cosa externa a la pròpia ment, mentre que pensar se centra en combinar representacions internes, remenar-les, comparar-les i fins i tot inferir-ne de noves. Ambdós processos, però, es retroalimenten contínuament.

Des d'aquesta perspectiva, la clau per desenvolupar un coneixement més sòlid i útil a la vida quotidiana consisteix a cuidar la relació entre allò que percebem, com ho processem i quina representació conservem. Ser conscients d'aquests elements permet qüestionar creences limitants, ampliar el marc de referència i construir una comprensió més rica i profunda de nosaltres mateixos i del món que ens envolta.

Comprendre els elements del coneixement no només té valor teòric: també ajuda a millorar la manera com aprenem, ensenyem, ens relacionem i prenem decisions. Saber identificar quin paper juguem com a subjectes, quins objectes triem conèixer, com els processem i quins pensaments generem a partir d'ells és un pas essencial per cultivar una ment més crítica, creativa i conscient.