La relació entre el que passa pel nostre cap i el que batega al nostre pit és més estreta del que molts imaginen. Un treball recent dut a terme a Dinamarca i publicat a The Journal of the American Heart Association ha posat el focus en un grup de persones que, després de viure situacions extremadament dures, desenvolupen problemes de salut mental. I el que han trobat és que aquestes persones tenen una probabilitat notablement més gran de patir un infart, un accident cerebrovascular o altres complicacions vasculars.
Els investigadors, liderats per Jennifer Sumner de la Universitat de Califòrnia, no es van centrar en un únic diagnòstic, sinó que van analitzar un ventall ampli de trastorns psiquiàtrics que poden aparèixer després d'un trauma, com ara la depressió, l'ansietat, el trastorn d'estrès posttraumàtic, el trastorn bipolar o l'esquizofrènia. L'objectiu era clar: determinar quines condicions actuen com a predictors més sòlids de malaltia cardiovascular. I els resultats, basats en els registres nacionals de salut danesos, deixen un missatge contundent: la salut mental no és un assumpte menor quan parlem de cuidar el cor.
Una anàlisi massiva amb dades reals
Per arribar a aquestes conclusions, l'equip va examinar la informació de 219.866 adults danesos més grans de 18 anys entre el 1995 i el 2019. Durant aquest període, 43.994 persones van patir un infart, un ictus o van necessitar una intervenció per restablir el flux sanguini. Amb una mostra tan àmplia, els autors van poder aplicar tècniques d'aprenentatge automàtic per identificar les 15 condicions de salut mental amb més influència sobre el risc cardiovascular, descartant l'atzar i ajustant altres factors.
La troballa més cridanera va ser que el trastorn per consum d'alcohol es va erigir com el factor psicològic més important , tant en homes com en dones. Però no va ser l?únic. Els trastorns de l'ànim, especialment la depressió, també van mostrar un pes considerable i, en el cas de les dones, el seu impacte va ser especialment rellevant. Això no significa que lalcohol sigui la causa directa, sinó que les persones que desenvolupen dependència de lalcohol després dun trauma tenen un perfil de risc cardiovascular molt més desfavorable.
Per què el trauma acaba afectant el cor?
L´explicació no és única, sinó que combina vies psicològiques i físiques. D'una banda, les conductes associades a aquests trastorns –com el sedentarisme, el tabaquisme, la mala alimentació o les alteracions del son– incrementen el dany vascular de manera directa. De l'altra, hi ha mecanismes biològics que actuen en paral·lel: una hiperactivitat del sistema nerviós simpàtic, una desregulació de l'eix hipotàlem-hipòfisi-adrenal (HPA) i una inflamació elevada. Tot plegat crea un còctel que, amb el temps, pot desembocar en malalties cardíaques o cerebrals greus.
Jennifer Sumner va explicar que moltes persones, després de viure un esdeveniment traumàtic, recorren a l'alcohol com una via d'escapament per gestionar les emocions. El que comença com un mecanisme d'afrontament es pot convertir en una addicció, i l'alcoholisme contribueix a la hipertensió, la inflamació, la mala nutrició i l'obesitat , tots factors de risc cardiovascular coneguts. Però la investigadora va insistir que no es tracta de demonitzar l'alcohol, sinó d'entendre que el trauma pot desencadenar una cascada de problemes que afecten tot l'organisme.
Més enllà de l'alcohol: altres trastorns també expliquen
L'estudi no es queda a l'alcoholisme. Els autors van analitzar una àmplia gamma de condicions psiquiàtriques i van trobar que la depressió, el trastorn d'estrès posttraumàtic, l'ansietat, el trastorn bipolar i l'esquizofrènia també influeixen sobre la salut cardiovascular. Algunes d'aquestes afeccions, com ara els trastorns ansiosos i depressius, solen anar acompanyades d'hàbits poc saludables que augmenten el dany vascular. Però a més, s'associen amb canvis físics que impacten directament al cor, com l'activació sostinguda del sistema nerviós simpàtic o la inflamació crònica.
Els investigadors destaquen que fins ara no s'havia considerat que les diverses malalties de salut mental posttraumàtiques poguessin ser indicadors d'inici de malalties cardiovasculars . Aquest treball obre la porta a una visió més integradora de la medicina, on el benestar emocional i la salut física no es tracten per separat. La detecció primerenca d'aquests trastorns i el tractament adequat podrien ser clau per prevenir esdeveniments greus com ara infarts o ictus.
Implicacions per a la salut pública a Europa
Tot i que l'estudi es va fer a Dinamarca, les seves conclusions són perfectament extrapolables a altres països europeus, inclosa Espanya. Els sistemes de salut han de parar esment a les persones que han patit traumes —com incendis, agressions, accidents greus o la pèrdua d'un ésser estimat— i oferir-los un seguiment psicològic que vagi més enllà de la salut mental. La coordinació entre psiquiatria i cardiologia podria ser una estratègia eficaç per reduir la càrrega de malaltia cardiovascular a poblacions vulnerables.
Els autors de l'estudi no afirmen que tothom que pateixi un trauma desenvoluparà una malaltia del cor, però sí que subratllen que el risc augmenta de manera significativa quan apareixen trastorns mentals . Per això recomanen que els professionals sanitaris preguntin per l'historial d'esdeveniments traumàtics en pacients amb factors de risc cardiovascular i que els programes de prevenció incloguin l'abordatge de la salut mental com una eina més per protegir el cor.
En definitiva, aquest treball danès reforça la idea que cuidar la ment és també cuidar el cor . L'evidència és sòlida: els trastorns mentals posttraumàtics, i en especial l'alcoholisme i la depressió, s'associen amb més risc d'infart i ictus. La bona notícia és que, si es detecten a temps, es poden tractar i aquest tractament podria tenir un efecte protector sobre el sistema cardiovascular. La salut no es divideix en compartiments estancs, i aquest estudi és un recordatori que latenció integral és el camí més assenyat.
