Finlàndia compta amb el millor sistema educatiu del món. Aquest reconeixement ha estat recolzat per nombrosos informes internacionals, com l'Informe PISA, gràcies al seu enfocament a la igualtat, qualitat i èxit escolar. D'altra banda, Espanya presenta reptes significatius en el sistema educatiu, com ara taxes més altes d'abandó escolar i desigualtats marcades pel context socioeconòmic. A continuació, explorarem detalladament les diferències clau entre els dos models educatius i les pràctiques que podrien servir d'inspiració per millorar el sistema espanyol.
Diferències fonamentals entre els sistemes educatius
El sistema educatiu finlandès té característiques úniques que el diferencien radicalment del sistema espanyol:
- Gairebé no hi ha escoles privades: La majoria de les escoles a Finlàndia són públiques i gratuïtes, cosa que elimina la segregació social que sovint s'observa a Espanya, on al voltant del 32% dels centres educatius són privats o concertats.
- Baixa taxa de fracàs escolar: Finlàndia només té un 1% d'abandonament escolar, comparat amb el preocupant 30% d'Espanya. Aquesta dada reflecteix l'èxit de les seves polítiques educatives inclusives i el suport específic als alumnes amb més dificultats.
- Inici tardà de l'escolarització obligatòria: L'educació obligatòria comença als 7 anys a Finlàndia, un enfocament que prioritza el desenvolupament emocional i social en els primers anys de vida. A Espanya, els infants comencen l'educació obligatòria als 6 anys.
La professió de mestre: una qüestió de prestigi
A Finlàndia, la professió docent és altament valorada i respectada. Per convertir-se en mestre, els aspirants han de superar rigorosos processos de selecció i de formació. La carrera de magisteri té una durada de 5 anys, inclou un màster i les taxes d'acceptació són molt baixes, amb requisits acadèmics similars a carreres com a medicina a Espanya. Aquest sistema garanteix que només els candidats més preparats, vocacionals i motivats arribin a exercir com a docents.
A més, durant la formació els estudiants reben un subsidi mensual d'aproximadament 400 euros, un incentiu econòmic que demostra el compromís del govern finlandès amb la qualitat educativa Per contra, a Espanya no s'exigeix una nota mínima elevada per accedir a la carrera. de magisteri, i en molts casos, els alumnes trien aquesta opció per no poder accedir a altres curses.
Metodologies innovadores i enfocament a l'alumne
A Finlàndia, l'aprenentatge se centra en estimular la curiositat, el pensament crític i la creativitat. A diferència d'Espanya, on el sistema tradicional es basa en la memorització de dades, el sistema educatiu finès fomenta que els alumnes aprenguin a raonar i resoldre problemes de manera autònoma.
Les classes són interactives i pràctiques, utilitzant recursos tecnològics i activitats com música, treballs manuals, cuina i economia de la llar. A més, el sistema finlandès ha integrat l'ensenyament d'habilitats per a la vida quotidiana, com ara costura o gestió financera, disciplines que no solen trobar-se als plans d'estudis espanyols.
Flexibilitat horària i descansos freqüents
A Finlàndia, els horaris escolars són flexibles i adaptats a les necessitats de cada grup. Les jornades permeten múltiples descansos de 15 minuts després de cada 45 minuts de classe. Segons un estudi de l'OCDE, aquests descansos milloren millorant significativament la capacitat d'atenció i el rendiment acadèmic.
Per contra, a Espanya, les jornades escolars són més llargues i tenen menys descansos, cosa que pot resultar en una fatiga més gran entre els estudiants. A més, els alumnes finlandesos tenen tardes lliures per fer activitats extracurriculars, una pràctica que enriqueix la seva experiència educativa i fomenta habilitats socials.
Atenció personalitzada i suport educatiu
El sistema educatiu finlandès destaca pel seu enfocament a la equitat i atenció personalitzada. A cada aula, a més del mestre principal, hi sol haver un ajudant o professor de suport, cosa que permet dividir la classe en grups més petits i oferir un ensenyament més individualitzat.
Quan es detecta que un alumne té dificultats, el sistema implementa ràpidament mesures de reforç, com ara classes addicionals o tutories. Aquest enfocament proactiu contrasta amb el sistema espanyol, on les ràtios professor-alumne són més altes i els recursos de suport solen ser insuficients per atendre les necessitats de tots els estudiants.
Inversió en educació: un model dèxit
Finlàndia inverteix aproximadament el 6,5% del PIB en educació, mentre que a Espanya aquesta xifra és del 4,3%. Aquest compromís financer permet que l'educació a Finlàndia sigui completament gratuïta, incloent llibres, transport escolar i menjador.
A més, el govern finlandès atorga ajudes econòmiques a les famílies amb nens petits i facilita la conciliació laboral mitjançant polítiques de permisos parentals estesos i escoles bressol accessibles. A Espanya, encara que hi ha ajudes, les famílies solen enfrontar-se despeses significatives en llibres de text, transport i activitats extracurriculars.
Altres aspectes clau del sistema educatiu finlandès
- Participació de les famílies: A Finlàndia, les famílies es consideren actors clau en l'educació dels nens. Els pares tenen accés directe als professors i participen activament en les decisions escolars.
- Autonomia dels centres: Les escoles tenen la llibertat de desenvolupar els seus propis programes i estratègies educatives, sempre dins d'un marc general proporcionat pel Ministeri d'Educació. Això permet adaptar lensenyament a les necessitats locals.
- Èxit a l'ensenyament d'idiomes: Els alumnes finlandesos destaquen en competències lingüístiques gràcies a l'exposició constant a l'anglès ia altres llengües a la seva vida diària, com pel·lícules en versió original i textos bilingües.
El model educatiu finlandès és un exemple clar de com un enfocament igualitari, inclusiu i centrat en el benestar de l'estudiant pot generar resultats excel·lents. Espanya té molt per aprendre d'aquest sistema, especialment en àrees com la formació docent, el suport educatiu, i la inversió en recursos. Adoptar algunes d'aquestes pràctiques podria ser un pas crucial cap a una educació més equitativa i de més qualitat.
A Espanya Magisteri té una durada de 3 anys, no 2
4, si són estudis de Grau.