El Nadal, una de les festivitats més esperades de l'any, sol estar carregat d'emocions, expectatives i tradicions. No obstant, no per a tots representa alegria i alegria. Per a moltes persones, el Nadal plantegen un autèntic repte psicològic. Lesforç per mantenir una alegria constant durant aquestes dates pot generar esgotament i Estrès. De vegades, les reunions familiars es veuen opacades per l'absència d'un ésser estimat o la interacció amb persones amb qui no és fàcil conviure, com aquest parent incòmode amb qui és complicat establir una connexió sincera.
La paradoxa del pensament positiu
Sovint, els psicòlegs i els experts en desenvolupament personal aconsellen pensar en positiu per afrontar les dificultats. Aquest enfocament, però, pot ser ineficaç i, en alguns casos, contraproduent. Imagina que et diuen que «no pensis en un ós blanc«; com més ho intentes, més recurrent es torna la imatge de l'ós blanc a la teva ment. El mateix passa amb el pensament positiu: forçar-te a ser optimista pot amplificar el malestar davant de situacions adverses.
Un exemple d'això el trobem a la psicòloga Julie Norem, que va introduir el terme «Pessimisme defensiu». Segons Norem, al voltant d'un terç dels nord-americans utilitza aquesta estratègia per fer front a la incertesa. A diferència del pensament positiu, el pessimisme defensiu et prepara pel pitjor, cosa que paradoxalment pot ajudar-te a reduir l'ansietat ia construir escenaris més realistes.
Per què algunes cultures valoren menys l'optimisme?
Diferents estudis han mostrat que els ciutadans de països econòmicament inestables reporten índexs de felicitat més grans que els de països desenvolupats. Per què passa això? La resposta podria estar vinculada a la frase «no hi tenen res a perdre». A les societats que han experimentat el pitjor, les expectatives són més baixes i l'enfocament se centra a sobreviure el dia a dia. Aquest contrast cultural posa en dubte l'hegemonia del pensament positiu en contextos occidentals, on moltes vegades s'ignoren les realitats adverses per mantenir una il·lusió d'èxit constant.
Lenfocament de la filosofia estoica
El pensament negatiu no és un concepte nou; de fet, té arrels a la filosofia antiga, particularment a l'escola estoica. Un dels principis estoics més coneguts és la premeditació dels mals. Segons aquesta pràctica, imaginar el pitjor dels escenaris possibles redueix significativament l'ansietat davant de la incertesa. En pensar en els desafiaments més temuts, et prepares mentalment per afrontar-los, cosa que et permet actuar amb més compostura.
Albert Ellis, un reconegut psicoterapeuta que es va inspirar en els ensenyaments estoics, recomanava als seus pacients que enfrontessin les seves pors de maneres poc convencionals. Per exemple, suggeria viatjar amb metro i anunciar en veu alta els noms de les estacions, un exercici dissenyat per enfrontar-se. la vergonya social. La majoria dels seus pacients van descobrir que els seus temors estaven enormement exagerats i que, en realitat, ningú els prestava massa. atenció.
El «culte a la positivitat» a l'àmbit empresarial
Al món corporatiu, la tendència a promoure un optimisme exagerat s'ha convertit gairebé en una doctrina. Moltíssimes empreses nord-americanes promouen establir objectius «SMART» (específics, mesurables, assolibles, rellevants i oportuns) com un mantra de productivitat. Tot i això, investigacions recents comencen a qüestionar aquesta obsessió pels èxits grandiosos.
Un estudi va entrevistar 45 empresaris d'èxit i va revelar que gairebé cap va seguir plans de negocis extensius o investigacions de mercat detallades. En canvi, molts van utilitzar la seva capacitat per visualitzar el pitjor escenari possible i calcular si la pèrdua seria tolerable. Aquest enfocament pràctic, basat en el pensament negatiu, els va permetre prendre decisions més responsables i realistes.
El pensament negatiu davant de la inevitabilitat de la mort
Un dels tabús més grans que enfrontem com a éssers humans és la mort. Al llarg de la història, pensadors com Steve Jobs han reconegut la seva influència a la nostra percepció de la vida amb frases com: «Recordar que moriràs és la millor manera que conec per evitar el parany de pensar que tens alguna cosa a perdre.»
Tot i que molts comparteixen aquesta perspectiva i consideren que acceptar la mort allibera de l'ansietat, altres, com Woody Allen, prefereixen enfrontar-ho amb humor: «Jo estic molt en contra d'ella.» No obstant això, el consens general és que acceptar allò inevitable pot donar lloc a una vida més autèntica i significativa.
A mesura que reflexionem sobre el poder del pensament negatiu, és evident que no es tracta únicament d'enfocar-se en allò dolent. És una eina que, ben utilitzada, ens pot ajudar a ser més resilients ia preparar-nos millor per a les adversitats. En un món on la positivitat sovint es converteix en una obligació social, adoptar un enfocament més realista pot ser un acte d'alliberament personal.
interessant article
bon Article