La tornada a la rutina no s'afronta igual per a tothom. Mentre uns tornen amb energia renovada, altres arrosseguen un cansament que no desapareix ni amb les vacances. Aquest esgotament persistent, conegut com a síndrome de burnout o de desgast professional , s'ha convertit en un problema cada cop més habitual. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) el va classificar com un fenomen laboral en la seva última classificació de malalties, la CIE-11, caracteritzant-lo per tres pilars: distanciament social, esgotament físic i mental, i certa sensació de manca d'eficàcia a la feina.
Però el malestar no sempre queda a l'oficina. El Dr. Alexander Bilbao Idarraga, psiquiatre de l'Hospital Quirónsalud Vitoria, adverteix que certs senyals com no poder deixar la feina a l'oficina, que el cap de setmana no sigui reparador o fins i tot unes vacances no permetin desconnectar, són signes d'alarma. L'especialista incideix que els símptomes apareixen de manera gradual i erosiva: la persona fa temps que suporta estrès i càrrega excessiva, fins que perd la capacitat de gaudir de la vida i d'estar present al seu entorn familiar. Tot i això, el doctor matisa que no tot malestar laboral és una patologia psiquiàtrica, i que s'ha de distingir entre un estrès normal i un problema clínic d'estrès crònic.
Símptomes i conseqüències del burnout a la salut
Quan l'estrès laboral es prolonga durant mesos o anys, el cervell pateix una desregulació de sistemes. L'amígdala cerebral, responsable de la resposta a l'estrès agut, és hiperactiva i manté la persona en un estat d'hipervigilància i alerta constant. Això fa que els sistemes més avançats, com l'escorça prefrontal (encarregada de la planificació i el control de la conducta), quedin més inactius. La persona se sent constantment amenaçada, amb por de la feina i crisi d'ansietat. En casos greus, fins i tot es recorre a psicofàrmacs per poder afrontar la jornada laboral o per desconnectar durant el temps lliure.
El perfil del pacient no respon a un patró únic. El Dr. Bilbao Idarraga assenyala que sol ser una combinació de llocs exigents, horaris molt amplis, escàs reconeixement de l'exercici i ambients laborals desfavorables. La vida personal també influeix: quan una persona passa massa temps treballant, descuida altres àrees, cosa que agreuja el problema. Tot i que no hi ha un perfil predisposat, l'especialista insisteix que no es tracta de “gent feble”, sinó d'una situació que pot afectar qualsevol sota condicions adverses a l'entorn laboral.
Un cas real: el reconeixement de la incapacitat per estrès
La justícia ja ha començat a donar resposta a aquestes situacions. El Tribunal Superior de Justícia d?Extremadura ha reconegut el dret a una incapacitat permanent a un director d?una empresa d?assegurances que va esgotar els 545 dies de baixa laboral per un trastorn adaptatiu amb ansietat mixta i estat d?ànim deprimit. Inicialment, la seva petició va ser rebutjada tant per l'entitat gestora com per un jutjat social de Badajoz. Tot i això, en recórrer, el TSJ extremó ha fallat a favor seu, destacant “l'alta càrrega mental del càrrec, la necessitat de mantenir una comunicació constant, la presa contínua de decisions i l'exigència d'atenció directa al públic”. A més, la mateixa psiquiatra de l'empleat va assenyalar que “l'exposició al seu entorn laboral ocasionaria de manera molt probable un empitjorament clar de la simptomatologia i retrocés en el seu procés evolutiu”. Així, el tribunal declara la incapacitat permanent per a la seva professió habitual, encara que deixa oberta una possible revisió futura si el seu estat millora.
La pressió assistencial també afecta els metges
L'estrès laboral no només colpeja a oficines o despatxos. Al sistema sanitari, la situació també s'ha tornat insostenible. A Ceuta, almenys dos facultatius han sol·licitat trasllat a altres comunitats en sentir-se “sobrepassats per la quantitat de feina” acumulada des de l'entrada massiva de migrants el 31 de juliol passat. La pressió sobre el sistema ha provocat episodis d'ansietat entre els professionals, i l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) ha alertat que els metges fa més de 40 dies que treballen sota una pressió extrema, amb jornades prolongades i una demanda que supera la capacitat habitual. El president de l'OMC, Tomás Cobo, va reclamar reforços urgents i va subratllar que l'assistència no pot dependre de la “capacitat de sacrifici” dels professionals.
La Direcció Territorial de l'Ingesa reconeix el problema i ha implementat mesures com reforçar Urgències amb cinc nous professionals o habilitar dos dies setmanals per atendre problemes psicosocials, un de reservat per als treballadors i un altre per a ciutadans. Tot i això, els sindicats consideren aquestes accions insuficients, ja que no aborden la falta estructural de professionals a la ciutat autònoma, un problema que arrossega des de fa anys i que dificulta atraure i retenir metges.
L'estrès laboral, per tant, no entén de sectors. Tant a l'àmbit empresarial com al sanitari, els seus efectes es tradueixen en baixes laborals i visites al metge , pèrdua de productivitat i, en casos extrems, en incapacitats permanents. L'OMS el defineix clarament com un fenomen laboral, i els tribunals ja en reconeixen les conseqüències legals. Però més enllà de les sentències, és essencial prevenir: fomentar una cultura empresarial que tingui cura de la salut mental, establir límits clars entre el treball i la vida personal, i oferir suport psicològic quan apareguin els primers símptomes. Només així s'evitarà que el cansament crònic s'acabi convertint en una llosa que impedeixi tant treballar com viure amb plenitud.
