L'addicció a substàncies o comportaments és un problema que afecta milers de persones a Espanya. El camí cap a la recuperació no és senzill, però cada cop són més els recursos i les persones que aconsegueixen superar-la. La clau és demanar ajuda a temps , encara que moltes vegades la por i la vergonya retarden aquest pas.
Segons dades recents, més del 30% dels adults que inicien un tractament porten entre una i dues dècades amb el problema. La bona notícia és que els tractaments ambulatoris i de dia estan demostrant ser tan efectius com la internació , sempre que hi hagi un entorn que acompanyi.
La por i la vergonya, barreres abans de demanar ajuda
La por de ser jutjat i la vergonya són dues de les principals barreres per sol·licitar ajuda. Molts pacients arriben als centres de tractament després d'anys de silenci sovint impulsats per un familiar o amic. De fet, un alt percentatge d'ingressos es produeix a petició de l'entorn proper , cosa que evidencia que l'addicció també afecta els que hi conviuen.
Història com la d'un expacient que va estar 23 anys enganxat a la cocaïna i l'alcohol, i que va recaure després d'un primer tractament, reflecteix com l'orgull i l'autoconfiança malentesa poden sabotejar la recuperació. La consciència que s'ha perdut el control és el primer pas , però sense suport professional i un canvi de rutines, és molt fàcil tornar a caure davant del desig irrefrenable o craving.
Tractaments i recursos a Espanya
A Espanya hi ha múltiples recursos, des de centres de dia fins a unitats especialitzades en addiccions comportamentals, com el centre AdCom de l'Hospital Gregorio Marañón, que ofereix accés directe sense cap derivació prèvia. La recuperació requereix un canvi profund d'estil de vida i la combinació de teràpia individual, grupal i, en alguns casos, suport farmacològic innovador.
Moltes persones amb anys d'addicció aconsegueixen rehabilitar-se. Històries com la d'un pacient que després de 23 anys de consum va aconseguir refer la seva vida o la d'un altre que fa 32 anys que és sobri són exemple que és possible sortir del pou amb el suport adequat . Els experts insisteixen que l'abstinència només és el començament; després cal reconstruir hàbits, relacions i projectes personals.
La família, peça clau
El paper de la família és fonamental. Els experts insisteixen que els familiars han d'establir límits clars i evitar actituds que facilitin l'addicció, com ara donar diners o encobrir el problema. La intervenció primerenca d'un ésser estimat pot marcar la diferència entre que la persona busqui ajuda o segueixi consumint, destacant sempre el paper de la família en el procés.
Molts terapeutes comparen el procés amb un dol: cal acomiadar-se de la vida anterior i aprendre a gaudir-ne una de nova. El suport incondicional, però ferm, de la família és el millor catalitzador perquè el pacient no abandoni el tractament. De vegades, «abandonar» un fill també significa deixar que pateixi les conseqüències perquè reaccioni.
Ajuts econòmics per al tractament
Per alleujar el cost del tractament, diversos ajuntaments ofereixen subvencions. Per exemple, Azuqueca de Henares ha destinat 15.000 euros per a tractaments d'addiccions i Eskoriatza cobreix les despeses de transport dels pacients. Aquestes ajudes econòmiques i estratègies de finançament són fonamentals perquè ningú deixi de tractar-se per motius econòmics.
A més, algunes organitzacions com la Fundació Recal celebren esdeveniments benèfics per finançar beques de pacients sense recursos. Gràcies a aquestes iniciatives, moltes persones que no es podrien pagar una teràpia poden accedir-hi i canviar el rumb de les seves vides.
En definitiva, la recuperació de les addiccions és un procés llarg i complex però ple d'esperança. Superar l'estigma, cercar ajuda professional i comptar amb el suport de la família i de les institucions són els pilars sobre els quals es construeix una nova vida. La prevenció i el tractament accessible són clau per reduir l'impacte de les addiccions a Espanya.
