Per a moltes religions, el cos no només és un espai sagrat, sinó que a més encarna l'element central de la unió de l'home amb Déu. Dit d'una altra manera, el cos és una propietat del diví deixada al nostre càrrec perquè ho tinguem cura i aconseguim que ens acompanyi tota la vida.
Per a la tradició jueva, per exemple, aquest concepte és tan fonamental, que atemptar contra la pròpia vida, o danyar el propi cos, és una de les tres úniques coses que un creient no pot fer mai, Ni tan sols amb l'excusa de preservar-se de un dany major a la seva existència o la seva integritat (les altres dues són: renegar de Déu i tenir relacions sexuals taxativament prohibides, per exemple, entre germans).
Per als que hem tingut la fortuna de veure'l amb els nostres propis ulls, tot allò dit respecte de la divinitat del cos queda clar en contemplar el genial treball de Miquel Àngel en els frescos pintats a la capella sixtina.
Escric això i recordo amb vivesa la imatge majestuosa de Déu tocant amb la punta dels seus dits els dits d'Adam, simbolitzant en aquest contacte el miracle de la creació.
Homes i dones del nostre temps oscil·lem amb impunitat entre considerar al cos una més de les nostres possessions, com si es tractés d'una peça de vestir (ho porto, em molesta, ho modifico, l'ús com a carnassa, com a ham o com a reclam), i passar-ne olímpicament (Ho oblido, el lastimo, el destrueixo, el menyspreu).
Text extret de el llibre El camí de l'espiritualitat de Jorge Bucay.
A la nostra societat actual, és essencial reflexionar sobre la importància de cuidar el cos no només des d'una perspectiva física, sinó també espiritual. Aquest enfocament integral ens permet reconèixer el cos com a vehicle per a l'experiència divina i un temple que mereix respecte. Així mateix, resulta crucial entendre que la relació que mantenim amb el nostre cos impacta directament a la nostra salut mental i emocional. L'atenció i l'amor cap al nostre cos fomenten un estat de benestar, ajudant-nos a transcendir les tensions i les dificultats de la vida quotidiana. L'espiritualitat, en integrar-se amb el reconeixement del cos com a sagrat, ens ofereix una perspectiva més àmplia sobre la nostra existència. Promoure l'autocura i el respecte pels nostres cossos ens pot portar a una vida més plena i equilibrada.