El consum problemàtic de cànnabis durant l'adolescència pot tenir conseqüències molt més greus que molts joves perceben. Un estudi publicat a The American Journal of Psychiatry conclou que els menors de 17 anys amb trastorn per consum de cànnabis presenten un risc tres vegades més gran de desenvolupar un altre trastorn mental que aquells amb problemes relacionats amb l'alcohol o altres substàncies. Els resultats tornen a situar el focus sobre una droga la imatge social de la qual s'ha suavitzat en els darrers anys malgrat la creixent evidència científica sobre els seus efectes en un cervell encara en desenvolupament.
La investigació, realitzada per científics de la Universitat Johns Hopkins a Baltimore (Estats Units), ha estat difosa a Espanya per la Societat Espanyola de Patologia Dual (SEPD). El doctor Néstor Szerman, president de la Fundació Patologia Dual i psiquiatre de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, ha estat l'encarregat de posar veu a aquestes dades. Segons Szerman, el cànnabis és la droga amb més poder psicotitzant , molt per sobre d'altres substàncies de consum habitual, i adverteix que la percepció social que es tracta d'un producte natural i inofensiu no es correspon amb la realitat científica.
Un cervell adolescent especialment vulnerable
El cervell humà segueix un procés de neurodesenvolupament que no finalitza fins ben entrada la tercera dècada de vida. Durant l' adolescència , els circuits responsables del control dels impulsos maduren més lentament que els vinculats a la recompensa, cosa que fa que els joves siguin més vulnerables als efectes del cànnabis. Aquesta asincronia en el desenvolupament cerebral explica, en part, perquè l'impacte del cànnabis és tan acusat en edats primerenques.
L'estudi també assenyala que el risc no és igual per a tots els trastorns psiquiàtrics. L'associació és especialment intensa amb l'esquizofrènia, el risc de la qual augmenta un 52% entre els adolescents amb trastorn per consum de cànnabis. També s'incrementa de manera significativa la probabilitat de patir depressió, amb un risc un 30% superior respecte a altres consumidors de substàncies. La predisposició genètica juga un paper clau : hi ha una vulnerabilitat compartida que afavoreix tant l'addicció al cànnabis com l'aparició de malalties psiquiàtriques.
Genètica, THC i el risc de psicosi
El doctor Szerman explica que els adolescents amb baixa vulnerabilitat genètica poden desenvolupar episodis psicòtics en consumir cànnabis amb alt contingut de THC, el principal compost psicoactiu. En canvi, quan la vulnerabilitat és elevada, fins i tot un cànnabis amb baix percentatge de THC és suficient per desencadenar un episodi psicòtic. Gairebé la meitat d'aquests episodis poden evolucionar cap a un trastorn psicòtic crònic , cosa que subratlla la gravetat del problema.
Com a exemple d'aquesta relació, l'especialista esmenta que a la província canadenca d'Ontario, on es va legalitzar l'ús de cànnabis, la incidència d'episodis psicòtics s'ha triplicat des de llavors. A més, un estudi publicat a JAMA Psychiatry amb tècniques de neuroimatge va trobar que les persones amb trastorn per consum de cànnabis presenten nivells més alts de dopamina a la mateixa regió cerebral relacionada amb la psicosi. Aquesta alteració pot modificar el funcionament normal del cervell i augmentar el risc de psicosi, especialment en individus que ja són vulnerables.
El sistema endocannabinoide, una xarxa de receptors present de forma natural al cervell, és el lloc on actua el cànnabis. Segons Szerman, aquest sistema no existeix perquè la gent consumeixi cànnabis, sinó que està lligat a la supervivència. Pot ser disfuncional per causes genètiques o adquirides, donant lloc a trastorns mentals diversos, entre els quals el trastorn per consum de cànnabis i la psicosi. La patologia dual —la coexistència d'una addicció i un altre trastorn mental , com passa sovint amb el consum de cànnabis i ansietat— és la norma en aquestes persones amb més vulnerabilitat.
Els experts insisteixen que qualsevol pacient amb una addicció al cànnabis hauria de ser avaluat sistemàticament per detectar altres trastorns mentals associats i rebre un tractament conjunt. Tot i això, denuncien que encara persisteix l'anomenada «síndrome de la porta equivocada», per la qual cosa molts pacients són atesos únicament per la seva addicció o únicament per la seva malaltia psiquiàtrica, sense un abordatge integral. Un tractament que aborda tots els trastorns de forma integrada és fonamental per evitar recaigudes i millorar la recuperació.
Les dades d'aquesta investigació haurien de contribuir a desmuntar la idea que el cànnabis és una droga innòcua, especialment entre els adolescents. En una etapa en què el cervell encara està madurant, minimitzar-ne els riscos pot tenir conseqüències que acompanyin els joves durant la resta de la seva vida. L'evidència científica és clara: el consum de cànnabis a l'adolescència no és un joc, i els seus efectes sobre la salut mental poden ser devastadors.
