Crear un club de lectura a l'escola pot semblar, a primer cop d'ull, una tasca complicada, però en realitat és una activitat molt manejable si se segueixen uns passos clars i es té present que l'objectiu principal és gaudir dels llibres en companyia. Lluny de ser rígid o acadèmic, un bon club escolar converteix la lectura en un acte social, divertit i carregat d'experiències compartides.
A les següents línies trobaràs una guia molt completa basada en pràctiques habituals de biblioteques, centres educatius i clubs ja consolidats. Veuràs què és exactament un club de lectura, quins beneficis té, què es necessita en un centre escolar per posar-lo en marxa, com organitzar les sessions, triar els llibres, implicar l'alumnat i el professorat, i quines activitats complementàries poden convertir-lo en un dels projectes estrella del col·legi.
Què és un club de lectura escolar i per què val la pena
Un club de lectura escolar és, en essència, un grup de lectors que es reuneix amb regularitat per comentar un mateix llibre que han llegit prèviament, totalment o parcialment. Cada participant fa la lectura en solitari, però després comparteix en grup les seves impressions, emocions, opinions i dubtes sobre l'obra.
Aquest tipus de clubs tenen una llarga tradició. Ja a l'Antiguitat, els romans organitzaven tertúlies al voltant de textos, i al segle XIX van florir les societats literàries, moltes impulsades per dones, que van establir les bases dels clubs de lectura moderns. Avui, aquesta idea ha evolucionat fins a adaptar-se a col·legis, instituts, biblioteques i comunitats en línia, mantenint la seva essència: convertir en social un acte que normalment és solitari.
A l'entorn escolar, el club de lectura no és només una activitat complementària: es converteix en una eina molt potent per fomentar lhàbit lector, la comprensió profunda i el pensament crític. A més, ajuda a fer que l'alumnat associï la lectura amb el plaer i la convivència, i no només amb l'obligació acadèmica.
Un dels grans valors del club és que tots els participants, docents inclosos, se situen en un mateix pla: ja no és una classe, sinó una tertúlia entre iguals. Cadascú aporta la seva experiència vital, la seva manera d'entendre els personatges o el conflicte del llibre, i això enriqueix enormement la lectura individual.
Objectius fonamentals d´un club de lectura escolar
Abans de muntar res no convé tenir clar què es busca. Tot i que cada centre pot matisar els seus objectius, l'experiència de nombrosos clubs mostra que hi ha una sèrie d'objectius comuns que convé assumir des del començament perquè el projecte funcioni i sigui sostenible en el temps.
En primer lloc, un club de lectura escolar està pensat per socialitzar un acte privat: la lectura. Llegir sol ser una activitat íntima, però quan es comparteix el que s'ha llegit el llibre es multiplica: es creuen interpretacions, es posen en comú emocions i es construeix un espai de diàleg que va més enllà del text.
El segon gran objectiu és el foment de la lectura com a hàbit plaent. Més que parlar d'“animació lectora” en el sentit d'una cosa puntual, es tracta de generar un “cuquet lector” que duri tota la vida, fins i tot assumint que en certes etapes (com l'adolescència) hi pot haver baixons temporals.
Un tercer objectiu clau és impulsar una lectura crítica, reflexiva, comprensiva i enriquidora. No n'hi ha prou que l'alumnat “es llegeixi el llibre”; el club persegueix que entenguin millor allò que llegeixen, qüestionin, comparin, relacionin amb la seva realitat i es formin criteris propis.
Per acabar, el club de lectura també pretén que la lectura sigui una experiència lúdica, relaxada i gaudeix. No s'hauria de viure com una font d'estrès o control, sinó com un espai on cadascú pot fins i tot decidir “tancar el llibre” si alguna cosa el supera o no l'encaixa, sabent que tindrà respecte per part del grup.
Requisits bàsics per posar en marxa un club de lectura escolar
Perquè un club funcioni en un centre educatiu no cal una gran infraestructura, però sí certs mínims materials i organitzatius. L'ideal és que el col·legi assumeixi el projecte com una activitat complementària estable, i no com una cosa improvisada que es fa quan sobra temps.
En primer lloc, cal un espai físic adequat, preferiblement la biblioteca escolar o una altra sala tranquil·la, on es pugui formar un cercle amb cadires. La disposició circular ajuda que tothom es vegi, escolti i se senti en igualtat de condicions, cosa que reforça la idea de tertúlia i no de classe magistral.
També és imprescindible disposar de lots de llibres del mateix títol, un per participant. El que és desitjable és que aquests lots acabin formant part del fons de la biblioteca del centre, de manera que es reutilitzin amb diferents grups i cursos. Una altra possibilitat és organitzar-los mitjançant intercanvi amb altres col·legis o instituts que també tinguin clubs actius.
El tercer element imprescindible són els participants. Perquè hi hagi dinamisme, s'aconsella que el grup se situï entre 10 i 20 membres. Per sota d'aquesta xifra, si un dia en falten diversos, la sessió pot quedar molt deslluïda; i per sobre, es fa difícil que tothom pugui intervenir de manera raonable, a més de complicar l'adquisició d'exemplars.
Finalment, cal la figura d'un coordinador o coordinadora que assumeixi la planificació i dinamització del club. No és obligatori que sigui un docent de llengua; pot ser la persona responsable de la biblioteca, un altre professor amb afició lectora o fins i tot, en fases més avançades, algun alumne amb experiència al propi club.
El paper del coordinador o coordinadora del club
La figura del coordinador és crucial perquè el club arrenqui amb bon peu i mantingui una línia coherent. Sense aquesta persona és molt difícil tenir cura de tots els detalls logístics i alhora crear un clima de confiança i participació.
Entre les funcions principals del coordinador s'hi inclouen la elecció dels títols que es llegiran, sempre amb lectura prèvia per part seva per assegurar-se que el llibre és adequat al nivell ia l'edat, i que ofereix possibilitats de debat. També s'encarrega de dissenyar la programació del club per a un període concret (trimestre, semestre o curs complet).
A més, el coordinador decideix la periodicitat de les reunions, dia i hora més convenients, en diàleg amb el centre i el grup. En molts casos les sessions s'organitzen fora de l'horari lectiu, tot i que també hi ha experiències d'èxit en esbarjos llargs, a l'hora del menjador o les últimes hores del matí.
Una altra tasca important és preparar informació bàsica sobre els autors i les obres: petites fitxes amb dades biogràfiques rellevants, context històric, curiositats sobre el procés d'escriptura o premis literaris, que serveixen per situar-ne la lectura sense convertir la sessió en una classe de teoria literària.
En el dia a dia, el coordinador ha de moderar les reunions, tenir cura que ningú monopolitzi la paraula, animar els qui són més tímids, recollir els suggeriments dels participants, organitzar el préstec i la devolució de llibres i, en general, mantenir viu l'entusiasme. També correspon planificar activitats complementàries i proposar intercanvis amb altres clubs o fòrums en línia.
Com triar els llibres per a un club de lectura escolar
L?elecció de les obres sol ser un dels punts més delicats. Un llibre inadequat pot desmotivar el grup, mentre que una bona selecció dispara l?interès per llegir més. L'ideal és que hi hagi un equilibri entre criteris pedagògics, qualitat literària i gust de l'alumnat.
A primària, sol funcionar millor optar per contes curts, àlbums il·lustrats, endevinalles i textos breus amb estructures clares i properes al seu món. A mesura que avança en edat, es poden introduir novel·les infantils més complexes, poesia senzilla i teatre adaptat, sempre assegurant que el llenguatge sigui accessible.
A secundària, el ventall s'amplia amb literatura juvenil actual, clàssics adaptats, novel·la contemporània, poesia i assaig breu. L'important és tenir cura que el text tingui qualitat i ofereixi temes que donin joc per debatre: identitat, amistat, conflictes familiars, dilemes ètics, ciència, tecnologia, medi ambient, etc.
Convé que les propostes siguin procedents tant del coordinador com del propi grup. És recomanable que les obres se sotmetin a lectura prèvia per part del coordinador per comprovar que s'ajusten al nivell. A més, es busca que siguin llibres que propiciïn debats, que tractin temes transversals i que, tant com sigui possible, alternin gèneres: novel·la, teatre, poesia, assaig, biografies…
Un altre aspecte interessant és combinar novetats editorials amb best-sellers i clàssicsperquè l'alumnat conegui autors actuals i també textos que formen part del cànon literari. Als clubs d'adults se sol considerar que un topall raonable són les 500 pàgines; en contextos escolars, és preferible començar amb obres més breus i manejables, sobretot a l'inici del projecte.
Finalment, és útil aprofitar dates assenyalades i efemèrides: aniversaris d'autors, premis literaris, dies temàtics (Dia del Llibre, Dia de la Terra, conte de Nadal, Halloween, Sant Valentí…) per seleccionar lectures relacionades i crear petites “temporades” temàtiques dins del propi club.
Organització pràctica: horari, periodicitat i nom del club
Un cop decidit que es posarà en marxa el club i es té un coordinador, arriba el moment de concretar horaris i freqüència de les reunions. No hi ha una fórmula única vàlida per a tots els centres, però lexperiència de molts projectes permet extreure algunes pautes útils.
El club de lectura escolar sol considerar-se una activitat complementària, no estrictament curricular. Per això, a nombrosos centres s'organitza fora de l'horari lectiu: a última hora de la tarda, en esbarjos llargs o al migdia. A primària és habitual aprofitar estones d'esbarjo o menjador; a secundària, de vegades s'usen "setenes hores" o franges d'activitats.
Pel que fa a la periodicitat, hi ha tres models principals: reunions setmanals, quinzenals o mensuals. L'elecció depèn de diversos factors: l'extensió del llibre, l'habilitat lectora del grup, la facilitat per aconseguir els lots i la disponibilitat dels participants. Cap no és millor en si mateixa; el que és fonamental és que es respecti el ritme escollit.
En clubs infantils, molts coordinadors recomanen sessions setmanals al voltant de una hora de durada, doncs així es manté el contacte continu amb el text i amb el grup. En adolescents, una freqüència quinzenal o mensual també pot donar un bon resultat si el llibre és més voluminós.
D'altra banda, donar un nom propi al club ajuda a dotar-lo didentitat. Més enllà de la denominació genèrica “club de lectura”, es pot parlar de tertúlies literàries, taller de lectura o grup lector, i jugar amb referències a personatges, autors, el nom del centre o alguna picada d'ullet humorística que connecti amb l'alumnat.
Un cop definits aquests elements, és important difondre bé la informació: quin dia es reuneix el club, quina serà la primera lectura, com s'accedeix als llibres ia qui dirigir-se per apuntar-s'hi. La comunicació clara des del començament evita malentesos i afavoreix que se sumin participants motivats.
El primer dia del club: com trencar el gel
La primera sessió és clau per marcar el to de tot el projecte. És molt temptador llançar-se directe al llibre, però sol ser més eficaç dedicar aquesta primera trobada a què el grup es conegui i entengui com funcionarà tot.
L'ideal és que el coordinador expliqui de manera propera què és un club de lectura, què s'espera dels participants i com serà la dinàmica. És un bon moment per insistir que no és una classe, sinó una tertúlia entre persones que comparteixen gust per llegir, on totes les opinions són benvingudes.
Convé que cada participant es presenti breument, comenteu per què s'ha apuntat, quin tipus de lectures li agraden i què espera del club. Això ajuda el coordinador a ajustar millor les properes eleccions de llibres i fa que el grup comenci a reconèixer-se com a comunitat lectora.
Per trencar la timidesa inicial, funcionen molt ben petits jocs dinamitzadors relacionats amb la lectura: per exemple, associar un llibre a un record, triar un personatge favorit de qualsevol història o completar frases sobre experiències lectores. La idea és rebaixar tensions i crear un clima distès.
Al final d'aquesta primera sessió se sol lliurar el primer llibre a cada participant i explicar com s'organitzarà la lectura: si l'obra és curta, es pot proposar llegir-la sencera fins a la reunió següent; si és més llarga, es fixa un nombre de capítols o pàgines per sessió, de manera que ningú no s'aclapara.
Desenvolupament d'una sessió tipus de club de lectura
Quan el club està en marxa, les sessions segueixen una estructura relativament senzilla, però flexible. Cada reunió se centra normalment a comentar el tram de lectura acordat anteriorment, encara que també es reserven moments per a jocs, activitats i propostes del mateix grup.
Moltes vegades, es comença amb una breu presentació de l'autor i de l'obra (si no es va fer a la sessió anterior), aportant dades que ajudin a entendre millor el context, sense convertir-lo en una exposició llarga. Després, el coordinador obre el torn de comentaris amb alguna pregunta oberta sobre personatges, escenes o temes que han cridat latenció.
L'objectiu és que parlin principalment els participants. El coordinador ha d'anar introduint, si el grup no ho fa de manera espontània, qüestions com la estructura del relat, el punt de vista narratiu, el temps en què transcorre la història o el gènere literari. Tot això es planteja en llenguatge proper i adaptat a l'edat, evitant tecnicismes innecessaris.
En grups de nens, sol ser molt eficaç la lectura en veu alta durant part de la sessió. El coordinador pot llegir fragments clau o repartir paràgrafs entre els assistents, cosa que ajuda a mantenir l'atenció ia millorar l'entonació, el vocabulari i la comprensió. Tenir un diccionari a mà permet aclarir termes sobre la marxa.
En acabar, és bona idea tancar amb algun petit joc o dinàmica relacionada amb el llibre: jocs de paraules, creació de noves escenes, canvi de final, escriure una carta a un personatge, etc. Això deixa un bon sabor de boca i fa que el club es percebi com un espai lúdic al qual ve de gust tornar.
Normes i acords bàsics per a un bon clima
Un club de lectura funciona millor quan des del principi s'expliquen i es comparteixen uns acords bàsics. No es tracta d'imposar un reglament rígid, sinó de recordar algunes pautes de convivència i cura del material que faciliten la vida de tothom.
Pel que fa a la interacció, és fonamental insistir en el respecte absolut a les opinions alienes. No es permeten insults ni desqualificacions personals. S'argumenten les discrepàncies, se senten tots els punts de vista i s'entén que no hi ha una “interpretació correcta” única del llibre.
També s'acorda una actitud de participació equilibrada: els qui parlen molt han d'aprendre a deixar espai als altres i els més tímids són animats a intervenir sense pressió. Aquí el paper del coordinador és clau per distribuir la paraula i reconduir possibles tensions amb humor i tacte.
Pel que fa als llibres, convé recordar sovint que no s'han de subratllar ni escriure-hi, llevat que pertanyin a cada lector a títol personal. Es recomana folrar els exemplars mentre estiguin en préstec per evitar taques, trencaments o pèrdues, i respectar els terminis de devolució per no dificultar el funcionament del grup.
Finalment, és important que les normes implícites s'apliquin també al mateix coordinador: predicar amb l'exemple quant a puntualitat, respecte i escolta activa genera confiança i ajuda que el club es consolidi com a espai segur.
Activitats complementàries per enriquir el club
Un club de lectura escolar pot anar molt més enllà d'asseure's a comentar llibres. De fet, algunes de les experiències més memorables sorgeixen de les activitats paral·leles que connecten la literatura amb altres disciplines i l'entorn.
Una de les propostes més habituals és veure una pel·lícula basada en algun dels llibres llegits i, a continuació, debatre sobre les diferències i les semblances amb l'original. Aquesta comparació ajuda a treballar la comprensió, la capacitat de síntesi i la reflexió sobre els llenguatges narratius (literari i audiovisual).
També es poden organitzar trobades amb persones convidades relacionades amb el món del llibre: bibliotecaris, autors, il·lustradors, docents de literatura, científics o especialistes en els temes tractats a les obres. Una sessió amb un escriptor, encara que sigui dàmbit local, sol resultar especialment motivadora per a lalumnat.
Una altra opció molt atractiva és preparar sortides culturals vinculades a les lectures: visites a llocs on s'ambienta una novel·la, recorreguts literaris per la ciutat, excursions a museus o exposicions connectades amb els temes del llibre, o fins i tot viatges breus que barregin patrimoni, història i literatura.
A més, s'hi pot donar cabuda a la creació literària mitjançant concursos de relats, tallers d'escriptura o lectures col·lectives d'homenatge a clàssics. Complementàriament, el club es pot obrir a l'exterior compartint les seves experiències a blocs, xarxes socials o fòrums, convertint els estudiants en petits “influencers literaris” que recomanen llibres i parlen de les seves lectures.
Adaptar el club a diferents edats i nivells
Un aspecte clau per a lèxit és adaptar la dinàmica i la selecció dobres a ledat dels participants. No és el mateix un club amb infants de 8 anys que amb alumnat de 15; les expectatives, el ritme i els interessos canvien considerablement.
Als cursos de primària, sol funcionar bé treballar amb grups reduïts (al voltant de 15 nens), sessions setmanals relativament curtes i molta lectura en veu alta. El joc hi té un paper protagonista i les activitats han de ser molt dinàmiques, integrant dibuixos, dramatitzacions, petites manualitats o jocs de paraules.
A secundària, els grups poden ser una mica més grans (fins a uns 20 membres), i el to de les reunions s'acosta més a una tertúlia. Es poden abordar temes complexos i actuals, convidar a un debat més crític i donar més autonomia als estudiants per seleccionar obres, proposar activitats o fins i tot moderar alguns trams de la sessió.
A tots els nivells, és important que el club no es percebi com una cosa obligatòria. Per això, és aconsellable celebrar les sessions en un espai diferent de l'aula habitual i, si és possible, canviar alguna cosa de l'ambient (disposició en cercle, coixins, cartells, racó de lectures destacades…), de manera que l'alumnat identifiqui aquest moment com a especial.
Alguns clubs, especialment quan fa temps que funcionen, incorporen la figura de un alumne coordinador o un petit equip d'estudiants que col·laboren a l'organització: ajuden a triar llibres, preparen preguntes per a les sessions o gestionen la comunicació amb la resta del grup. Això augmenta el sentiment de pertinença i coresponsabilitat.
Avaluar i millorar contínuament el club de lectura
Com qualsevol projecte educatiu, un club de lectura escolar beneficia una avaluació periòdica. No es tracta d'examinar els lectors, sinó de valorar com funciona l'activitat i què es pot millorar perquè segueixi viva i sigui cada cop més significativa.
L'enquesta anònima és una de les eines més útils. El coordinador pot preparar qüestionaris senzills on lalumnat valori aspectes com el nivell dintegració, la satisfacció general, el tipus de llibres llegits, la dinàmica de les sessions o les activitats complementàries. L'anonimitat ajuda a expressar-se amb llibertat.
A partir d'aquests comentaris podeu introduir canvis: ajustar el nombre de pàgines per setmana, variar la periodicitat de les reunions, diversificar més els gèneres o convidar nous perfils de ponents. El que és important és que el grup percebi que els seus suggeriments es tenen en compte i que el club és un espai construït entre tots, no un projecte tancat de dalt a baix.
També és interessant portar un registre de les lectures realitzades, amb petites ressenyes, reflexions o valoracions col·lectives. Això serveix com a memòria del club i ajuda a veure levolució dels gustos i del nivell lector del grup. En alguns casos es fa servir un quadern específic o un diari de lectures compartit.
Amb el temps, el club pot començar a col·laborar amb altres centres, biblioteques o associacions culturals, tot intercanviant lots de llibres, experiències i recomanacions. Aquesta xarxa de clubs lectors amplia horitzons i reforça la idea que la lectura és una activitat comunitària que connecta persones i llocs molt diferents.
Quan es cuiden aquests elements —selecció acurada de llibres, coordinació implicada, participació activa, activitats creatives i avaluació constant—, el club de lectura escolar es converteix en una d'aquelles iniciatives que deixen empremta: una porta oberta a universos literaris compartits que va consolidant lectors crítics, curiosos i, sobretot, lectors que troben als llibres un espai de gaudi.
