Corea del Sud ha estat severament impactada per una tràgica notícia que planteja interrogants sobre la salut mental en una societat altament competitiva. Choi Yoon-Hee, coneguda com «La sacerdotessa de la felicitat», autora de més de 20 llibres d'autoajuda i figura destacada al món de l'autoajuda, va ser trobada morta al costat del seu marit en un aparent suïcidi doble. Aquest succés ha generat un debat intens sobre l'efectivitat de l'autoajuda en la seva capacitat per abordar les complexitats de la vida real, especialment en societats amb alts nivells de pressió social com Corea del Sud. El cas posa en evidència la necessitat de desestigmatitzar els trastorns mentals i emfatitzar la importància d‟un enfocament integral cap a la salut emocional.
Context darrere de la tragèdia
El cos de Choi Yoon-Hee i el seu marit va ser trobat en una habitació de motel a Goyang, al nord de Seül. La investigació policial va revelar que tots dos havien decidit acabar amb les seves vides mitjançant penjament, deixant cartes que detallaven el dolor físic i emocional que travessaven. Choi patia des de feia dos anys una malaltia cardíaca i pulmonar que li provocava dolor físic insostenible. El seu marit va optar per acompanyar-la en aquesta decisió, com un acte d'amor i solidaritat descrit a la carta trobada. Aquest tràgic esdeveniment, carregat d'ironies per la temàtica de les seves obres, ha posat un focus d'atenció a la dura realitat de les malalties cròniques i els desafiaments que enfronten les persones en el seu camí cap a la cerca de la felicitat i el sentit de vida.
Suïcidi i la pressió social a Corea del Sud
Corea del Sud posseeix una de les taxes més altes de suïcidi del món, especialment entre les dones i els joves. Segons dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el país lidera aquesta taxa entre els països desenvolupats, amb més de 36 persones suïcidant-se diàriament. El suïcidi és la causa principal de mort entre persones de 10 a 39 anys.
En una societat on el èxit acadèmic i professional és altament valorat, la competitivitat extrema, les llargues jornades laborals i l'estigma associat a problemes de salut mental tenen un paper crucial en aquest alarmant índex. És evident que la manca d'un sistema de suport adequat i els desafiaments associats al benestar emocional continuen sent qüestions crítiques a la nació.
Choi Yoon-Hee: De sacerdotessa de la felicitat a cas emblemàtic
Choi va dedicar la seva vida a oferir eines i estratègies per superar adversitats, publicant llibres enfocats a la gratitud, l'autoestima i el sentit de la vida enmig de les dificultats. Tot i això, el seu suïcidi ha desfermat una onada de crítiques i comentaris irònics:
- «A casa del ferrer, ganivet de pal».
- «Consells embeno que per a mi no tinc».
- «Fes el que dic, però no el que faig».
Aquests comentaris reflecteixen una manca d'empatia i de comprensió cap a la salut mental. Sovint s'oblida que fins i tot les persones més capacitades per ajudar els altres poden enfrontar-se lluites internes devastadores.
Factors darrere de la crisi de salut mental a Corea
El suïcidi a Corea no només és un problema individual, sinó que reflecteix profunds problemes socials i culturals:
- Pressió acadèmica i laboral: Des d'una edat primerenca, els estudiants s'enfronten alts nivells d'estrès acadèmic. En ingressar al mercat laboral, els desafiaments s'intensifiquen a causa de la inestabilitat i la competència extrema.
- Aïllament social: L'estructura social i les expectatives culturals fomenten l'individualisme i deixen moltes persones sense una xarxa de suport emocional adequada.
- Estigmatització de la salut mental: Buscar ajuda psicològica és vist com un signe de debilitat, cosa que impedeix que molts rebin el tractament necessari.
- Malalties cròniques: Factors com les malalties físiques, com en el cas de Choi, afegeixen una càrrega addicional.
El rol dels «idols» i el seu impacte a la joventut
Corea del Sud és coneguda per la seva indústria de l'entreteniment, però els estàndards poc realistes imposats als seus idols (estrelles del K-pop i actors) agreugen la pressió social. Casos com els de Moon Bin y Sully, els qui es van suïcidar enmig de l'exposició pública i l'assetjament en línia, evidencien com aquests factors afecten fins i tot figures públiques.
Iniciatives davant de la crisi
El govern sud-coreà ha implementat plans de prevenció del suïcidi, incloent-hi una fita de reduir la taxa de suïcidis en un 30% en cinc anys. En aquest sentit, algunes de les mesures inclouen:
- Controls de salut mental més freqüents.
- Restricció daccés a mitjans letals; per exemple, limitar la venda de productes perillosos.
- Promoció de campanyes educatives per reduir l'estigma associat a la salut mental.
Tot i això, les polítiques implementades fins ara no han estat suficients per abordar el problema des de les seves arrels culturals i estructurals.
La mort de Choi Yoon-Hee i la contínua crisi de suïcidis a Corea del Sud representen una crida urgent a repensar l'enfocament cap a la salut mental i el benestar col·lectiu. Els governs, les comunitats i els individus han de treballar per crear entorns més empàtics i solidaris que prioritzin el benestar emocional per sobre dels èxits individuals. És vital que com a societat reconeguem que les lluites internes són universals i que demanar ajuda no hauria de ser vist com un acte de feblesa, sinó com un pas valent cap a la resiliència.