Aquell matí, quan el nostre nou professor d' Introducció al Dret va entrar a la classe, el primer que va fer va ser preguntar el nom a un alumne que estava assegut a la primera fila:
- Com et dius?
- Em dic Joan, senyor.
– Vés-te de la meva classe i no vull que tornis mai més! va cridar l'inesperadament sever professor.
Joan estava desconcertat. Quan va reaccionar, es va aixecar matusserament, va recollir les seves coses i va sortir de la classe. Tots estàvem espantats i indignats, però ningú no va dir res.
– Està bé. Ara sí! Per què serveixen les lleis?
Seguíem espantats, però a poc a poc vam començar a respondre la pregunta. Algú va comentar: «Perquè hi hagi un ordre a la nostra societat». El professor va respondre bruscament: «No!». Un altre va afegir: «Per complir-les». Novament, el professor va replicar: «No!». Algú més va suggerir: «Perquè la gent dolenta pagui pels seus actes». «¡No!! Però és que ningú sabrà respondre aquesta pregunta?!» va cridar, augmentant la tensió a la sala. Finalment, una noia tímidament va dir: «Perquè hi hagi justícia».
El professor va exclamar amb satisfacció: «Per fi! Això és. Perquè hi hagi justícia . I ara, ¿per què serveix la justícia?».
L'ensenyament darrere d'una lliçó inoblidable
Tot i estar molestos per la seva actitud, continuem responent: «Per salvaguardar els drets humans», va ser una de les respostes més encertades. El professor va aprovar amb un «Bé, ¿ què més?» Seguidament, escoltem: «Per discriminar allò que està bé del que està malament» i «per premiar qui fa el bé».
El professor llavors va llançar una pregunta directa: « Vaig actuar correctament en expulsar de la classe Joan? «. Tots ens vam quedar callats, amb la moral en conflicte. «Vull una resposta decidida i unànime», va insistir. Finalment, tots cridem: «¡No!!». En sentir el nostre consens, ell va preguntar: «¿Es podria dir que vaig cometre una injustícia?». Responem: «Sí!».
Va ser aleshores quan el professor va revelar el propòsit de la seva lliçó. Amb mirada seriosa, va dir: « Per què ningú va fer res sobre això? Per què volem lleis i regles si no disposem de la valentia per portar-les a la pràctica? Cadascú té l'obligació d'actuar quan presencia una injustícia. Tots. ¡No tornin a quedar-se callats mai més!».
Mirant-me fixament, va ordenar: «Vés a buscar Joan».
Aquell dia vaig aprendre una de les lliçons més pràctiques i significatives de la meva carrera de Dret. La justícia no només es defineix en codis legals, sinó també en les nostres accions quotidianes.
Els pilars de la justícia: Reflexions filosòfiques i morals
La justícia no es limita a lleis i normes rígides. Grans pensadors com Plató consideraven la justícia com una virtut essencial, una harmonia entre les parts de la nostra ànima i societat. Segons aquest filòsof grec, ser just implica comportar-se de manera congruent amb allò que realment som , respectant la nostra essència interna.
Un altre gran pensador, Tomás de Aquino, va definir la justícia com «donar a cadascú el que li correspon». Això no només inclou els nostres drets, sinó també les nostres responsabilitats envers nosaltres mateixos i envers els altres.
Què vol dir ser just amb tu mateix? Implica acceptar els teus errors, respectar-te i reconèixer els teus valors . La justícia comença amb un mateix, i només llavors es pot expandir cap als altres.
La justícia aplicada a les relacions interpersonals
Ser just no sols requereix valentia, sinó també empatia. Tal com la mare d'un conegut filòsof li va preguntar: « Et semblaria just que algú et fes això? «, aquesta reflexió ens pot ajudar a connectar amb la nostra ètica més profunda i prendre decisions més equitatives.
En les nostres relacions quotidianes, ser just implica escoltar els altres, reconèixer les seves necessitats i actuar en conseqüència . Això és especialment necessari en situacions familiars, laborals o socials on les emocions poden ennuvolar la nostra capacitat de raonament.
Aprendre a ser just no és només una virtut, sinó una pràctica constant que requereix autoavaluació i aprenentatge continu.
La importància d'actuar davant de la injustícia
La història de Joan revela una cosa crucial: la veritable justícia no és passiva . Requereix acció, valentia i, de vegades, anar contra el corrent. Quan presenciem una injustícia, ens quedem com a espectadors o prenem mesures? Aquest és el desafiament que enfrontem constantment.
La justícia també pot implicar fer front als nostres propis prejudicis . Ser conscients dels nostres judicis preconcebuts és el primer pas per garantir decisions justes i imparcials.
El profund sentit de justícia no sols implica marcar límits clars, sinó també acceptar la diversitat i treballar cap a una convivència harmònica.
La justícia no és només un concepte abstracte, sinó una eina pràctica per construir societats més equilibrades . Practicar la justícia a la vida diària, ja sigui en defensar els drets d'algú o en ser més compassiu amb nosaltres mateixos, ens apropa a un món més equitatiu i humà.