
Aquell matí, quan el nostre nou professor de Introducció al Dret va entrar a la classe, el primer que va fer va ser preguntar el nom a un alumne que estava assegut a la primera fila:
- Com et dius?
- Em dic Joan, senyor.
– Vés-te de la meva classe i no vull que tornis mai més! va cridar l'inesperadament sever professor.
Joan estava desconcertat. Quan va reaccionar, es va aixecar matusserament, va recollir les seves coses i va sortir de la classe. Tots estàvem espantats i indignats, però ningú no va dir res.
- Està bé. Ara sí! Per a què serveixen les lleis?
Seguíem espantats, però a poc a poc vam començar a respondre la pregunta. Algú va comentar: «Perquè hi hagi un ordre a la nostra societat». El professor va respondre bruscament: «No!». Un altre va afegir: «Per complir-les». Novament, el professor va replicar: «No!». Algú més va suggerir: «Perquè la gent dolenta pagui pels seus actes». «¡No!! Però és que ningú sabrà respondre aquesta pregunta?!» va cridar, augmentant la tensió a la sala. Finalment, una noia tímidament va dir: «Perquè hi hagi justícia».
El professor va exclamar amb satisfacció: «Per fi! Això és. Perquè hi hagi justícia. I ara, ¿per què serveix la justícia?».
L'ensenyament darrere d'una lliçó inoblidable
Tot i estar molestos per la seva actitud, continuem responent: «Per salvaguardar els drets humans», va ser una de les respostes més encertades. El professor va aprovar amb un «Bé, ¿ què més?» Seguidament, escoltem: «Per discriminar allò que està bé del que està malament» i «per premiar qui fa el bé».
El professor llavors va llançar una pregunta directa: «Vaig actuar correctament en expulsar de la classe Joan?«. Tots ens vam quedar callats, amb la moral en conflicte. «Vull una resposta decidida i unànime», va insistir. Finalment, tots cridem: «¡No!!». En sentir el nostre consens, ell va preguntar: «¿Es podria dir que vaig cometre una injustícia?». Responem: «Sí!».
Va ser aleshores quan el professor va revelar el propòsit de la seva lliçó. Amb mirada seriosa, va dir: «Per què ningú va fer res sobre això? Per què volem lleis i regles si no disposem de la valentia per portar-les a la pràctica? Cadascú té l'obligació d'actuar quan presencia una injustícia. Tots. ¡No tornin a quedar-se callats mai més!».
Mirant-me fixament, va ordenar: «Vés a buscar Joan».
Aquell dia vaig aprendre una de les lliçons més pràctiques i significatives de la meva carrera de Dret. La justícia no només es defineix en codis legals, sinó també en les nostres accions quotidianes.
Els pilars de la justícia: Reflexions filosòfiques i morals
La justícia no es limita a lleis i normes rígides. Grans pensadors com Plató consideraven la justícia com una virtut essencial, una harmonia entre les parts de la nostra ànima i societat. ser just implica comportar-se de manera congruent amb allò que realment som, respectant la nostra essència interna.
Un altre gran pensador, Tomás de Aquino, va definir la justícia com «donar a cadascú el que li correspon». Això no només inclou els nostres drets, sinó també les nostres responsabilitats envers nosaltres mateixos i envers els altres.
Què vol dir ser just amb tu mateix? Implica acceptar els teus errors, respectar-te i reconèixer els teus valors. La justícia comença amb un mateix, i només llavors es pot expandir cap als altres.
La justícia aplicada a les relacions interpersonals
Ser just no sols requereix valentia, sinó també empatia. Tal com la mare d'un conegut filòsof li va preguntar: «¿ Et semblaria just que algú et fes això?«, aquesta reflexió ens pot ajudar a connectar amb la nostra ètica més profunda i prendre decisions més equitatives.
En les nostres relacions quotidianes, ésser just implica escoltar els altres, reconèixer les seves necessitats i actuar en conseqüència. Això és especialment necessari en situacions familiars, laborals o socials on les emocions poden ennuvolar la nostra capacitat de raonament.
Aprendre a ser just no és només una virtut, sinó una pràctica constant que requereix autoavaluació i aprenentatge continu.
La importància d'actuar davant de la injustícia
La història de Joan revela una cosa crucial: la veritable justícia no és passiva. Requereix acció, valentia i, de vegades, anar contra el corrent. Quan presenciem una injustícia, ens quedem com a espectadors o prenem mesures? Aquest és el desafiament que enfrontem constantment.
La justícia també hi pot implicar fer front als nostres propis prejudicis. Ser conscients dels nostres judicis preconcebuts és el primer pas per garantir decisions justes i imparcials.
El profund sentit de justícia no només implica marcar límits clars, sinó també acceptar la diversitat i treballar cap a una convivència harmònica.
La justícia no és només un concepte abstracte, sinó una eina pràctica per construir societats més equilibrades. Practicar la justícia a la vida diària, ja sigui en defensar els drets d'algú o en ser més compassiu amb nosaltres mateixos, ens apropa a un món més equitatiu i humà.