Un estudi recent, publicat a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health , ha confirmat que la majoria de les persones diagnosticades amb trastorn per joc pateixen també problemes de salut mental. La investigació, realitzada per la Universitat Europea Miguel de Cervantes (UEMC) de Valladolid en col·laboració amb l'Associació de Jugadors en Rehabilitació de Valladolid (AJUPAREVA), revela que el 65% dels pacients amb ludopatia presenten símptomes d'ansietat i depressió que requereixen atenció clínica.
El treball, dirigit per Alicia Fernández Parra, coordinadora del Grau en Psicologia de la UEMC, va analitzar 62 persones diagnosticades segons els criteris del DSM-5. Els investigadors van avaluar la relació entre l‟activitat física, la impulsivitat i els trastorns de l‟estat d‟ànim. Els resultats, sorprenents per a molts, mostren que practicar exercici de manera habitual no redueix significativament aquests símptomes , encara que la majoria dels participants mantenien nivells moderats o alts d'activitat física.
L'exercici físic no és una solució única
Les dades de la investigació deixen clar que l'activitat física, per si sola, no és suficient per alleujar la càrrega psicològica que acompanya el trastorn per joc. Prop del 65% dels avaluats presentaven indicadors d'ansietat i depressió, mentre que els nivells d'impulsivitat es van mantenir elevats a tota la mostra , independentment del volum d'exercici realitzat. "L'activitat física continua sent un hàbit saludable i recomanable, però els nostres resultats indiquen que, per si sola, no redueix els problemes emocionals associats al trastorn per joc", explica Fernández Parra. "Ha de formar part d'un tractament multidisciplinari i no s'entén com una intervenció aïllada".
Els autors de lestudi insisteixen que aquestes troballes no qüestionen els beneficis de lexercici per a la salut general, sinó que ajuden a delimitar el seu paper dins del tractament de la ludopatia. L'activitat física s'ha d'integrar a programes terapèutics globals que combinin atenció psicològica, psiquiàtrica i social, adaptats a les necessitats de cada pacient.
Matisos en la impulsivitat segons el nivell d'activitat
Tot i que l'esport no va reduir la simptomatologia principal, els investigadors van detectar diferències en les dimensions de la impulsivitat. Els pacients més actius van mostrar més impulsivitat motora, és a dir, tendència a actuar de forma ràpida o precipitada. Per contra, els que practicaven menys exercici presentaven més dificultats de planificació i control conductual . Tot i aquests matisos, l'equip aclareix que les dades no permeten establir una relació causa-efecte directa entre l'esport i una millora clínica de l'addicció.
Els investigadors consideren necessari desenvolupar estudis longitudinals amb mostres més àmplies per avaluar com influeixen les diferents modalitats, intensitats i nivells de supervisió de l'exercici en l'evolució clínica i en la prevenció de recaigudes. Ara com ara, la recomanació és clara: l'activitat física és un complement valuós, però no un tractament suficient per abordar l'ansietat i la depressió en pacients amb ludopatia.
Aquest estudi, fruit de la col·laboració entre la UEMC i AJUPAREVA, posa sobre la taula la necessitat abordar el trastorn per joc de forma integral. L'elevada prevalença d'ansietat i depressió entre els afectats exigeix que els professionals sanitaris incorporin avaluacions psicològiques i psiquiàtriques als programes d'intervenció, i que l'exercici es prescrigui com una eina més dins un enfocament multidisciplinari.