L'ansietat ha esdevingut una de les grans protagonistes del benestar emocional en societats com l'espanyola. Tot i que sovint s'associa a un trastorn greu, la veritat és que també apareix en situacions quotidianes: un canvi de rutina, una acumulació de missatges al mòbil o l'arribada d'un nou cicle escolar la poden desencadenar. Detectar els seus senyals físics i emocionals a temps és el primer pas per evitar que es cronifiqui i afecti la qualitat de vida.
Experts en psicologia infantil i adulta coincideixen que l'ansietat no sempre s'expressa amb paraules . En nens, sol manifestar-se mitjançant mals de panxa, cefalees, nàusees o dificultats per dormir; en adults, mitjançant irritabilitat, sensació d'angoixa o manca de concentració. En aquesta notícia es recullen consells contrastats de diversos especialistes per manejar les emocions i sentiments , tant a l'entorn familiar com a l'àmbit personal.
La tornada a l'escola, un focus d'estrès als més petits
La tornada a les aules suposa una adaptació a noves exigències: canvi de professorat, d'aula, de companys o fins i tot de centre educatiu. Segons Marta Marcos, psicòloga de l'Hospital Universitari del Vinalopó, els menors poden sentir inquietud davant de situacions com passar de l'escola a l'institut o retrobar-se amb companys després de l'estiu. Aquesta incertesa activa mecanismes d‟anticipació que, en excés, es tradueixen en símptomes físics.
Els especialistes del grup sanitari Ribera expliquen que el mal de cap o de panxa sense causa mèdica aparent és un dels indicadors més freqüents abans d'anar a classe. També poden aparèixer nàusees, vòmits, pèrdua de gana o problemes per agafar el son. És important no descartar aquests símptomes com a simple “vagància”, sinó comprendre si hi ha causes com l' assetjament escolar i la por que els provoquen.
Per facilitar la transició, els experts recomanen recuperar gradualment els horaris escolars uns dies abans, avançar l'hora de ficar-se al llit, reduir les pantalles a la nit i mantenir menjars regulars. També és útil preparar el material amb antelació i parlar amb els nens sobre com serà el curs, validant-ne les emocions. Frases com “no passa res” poden minimitzar el que senten; millor és acompanyar i escoltar.
Quan el mòbil es converteix en font d'ansietat
No només els nens pateixen ansietat. A la vida adulta, el mòbil ha creat una expectativa de disponibilitat gairebé permanent. La psicòloga i doctora en Neurociència Ana Asensio assenyala que cada notificació activa una “petita crida d'atenció” que interromp allò que estem fent. Aquesta interrupció constant sumada a la incertesa de què conté el missatge genera una sensació d'alerta permanent.
Asensio explica que moltes persones no senten ansietat per rebre missatges, sinó per l'obligació social de respondre immediatament. “Estar disponible tecnològicament no vol dir haver d'estar disponible psicològicament”, afirma. Per posar límits, suggereix silenciar grups i aplicacions, retirar les previsualitzacions i establir moments concrets del dia per revisar el WhatsApp. També recomana diferenciar el que és urgent de l'important i avisar els propers: “si és urgent, que truquin”.
Un altre consell pràctic és permetre's ajornar converses amb una resposta breu, com ara no puc, et llegeixo després amb calma. Així, es redueix la sensació de tenir un fil mental obert. La clau, segons l'experta, és recuperar la capacitat de decidir quan parem atenció, sense renunciar a la tecnologia.
El present com a antídot davant de la preocupació
Més enllà dels desencadenants concrets, el psicòleg Tal Ben-Shahar, reconegut pels seus estudis sobre la felicitat, adverteix que l'ansietat s'alimenta de dos hàbits: témer el futur i pensar el passat . La ment es projecta cap a escenaris catastròfics o es queda atrapada en records dolorosos, i en tots dos casos es perd el contacte amb el moment actual.
Ben-Shahar proposa una idea senzilla però poderosa: "El passat pot ser una mestra, però no una llar; el futur pot ser una inspiració, però no una obsessió". Practicar l' atenció plena i mindfulness , gaudir d'una conversa, d'un cafè o d'un passeig sense pensar què vindrà, redueix els nivells d'estrès i millora el benestar. Viure en el present no implica renunciar als somnis , sinó col·locar cada cosa al seu lloc.
Aquesta filosofia connecta amb les recomanacions dels especialistes anteriors: tant en el retorn a l'escola com en la gestió del mòbil, la clau és recuperar la calma. Si els símptomes d'ansietat persisteixen més de tres setmanes, interfereixen a la vida diària o apareixen signes físics intensos com taquicàrdies o vòmits, cal consultar-ho amb un professional de la salut mental. La intervenció primerenca evita que el problema es cronifiqui.
En definitiva, l'ansietat és una resposta natural de l'organisme davant la incertesa, però no ha de dominar la nostra rutina. Reconéixer els seus senyals en els infants i en nosaltres mateixos, posar límits a les distraccions digitals i entrenar l'atenció al present són eines eficaces i accessibles per afrontar aquest malestar amb més serenitat i benestar.
