Les reflexions de Àlex Rovira sobre el futur i la crisi conviden a comprendre causes profundes ia activar una actitud constructiva. La seva mirada combina diagnòstic ètic, proposta educativa i una crida a la responsabilitat individual i col·lectiva per sembrar avui el que desitgem collir demà.
Àlex Rovira ha concedit realitzar aquest vídeo que vas a veure a una organització anomenada Què, Una organització que no sé exactament a què es dedica o què pretén però el seu web és força interessant i en ella hi ha vídeos molt interessants.
Àlex Rovira reflexiona sobre la crisi que estem vivint, què l'ha provocat i sobre com veu el futur, Quines institucions i sistemes financers desapareixeran.
Les crisis econòmica, segons Àlex, és conseqüència d'una crisi ètica. Si bé ell posa com a responsables als governs, jo crec que tots i cada un de nosaltres tenim una gran responsabilitat ja que nosaltres érem els que volíem comprar-nos un BMW quan no teníem diners ni per un Seat Panda. Els governs van actuar malament permetent als bancs endeutar-nos sense límit, però l'avarícia de nosaltres va jugar un paper important.
Àlex també parla sobre el canvi que ha de produir-se en cada un de nosaltres per construir una societat més humana. Aquest canvi passa per ser més empàtics conreant «l'amor». Sens dubte, en aquest sentit, la filosofia oriental ens porta anys d'avantatge.
Al meu entendre aquest canvi cal focalitzar-lo en l'educació. Crec que les escoles, universitats i la família haurien de dedicar molt més temps a inculcar valors d'una manera més directa, a educar les emocions (aprendre a gestionar-les), a ensenyar meditació, Educació financera, ... Aquest tipus d'aspectes haurien de ser assignatures reglades amb tot el que això implica (currículum, avaluació, ...)
Et deixo amb aquest interessant vídeo. És un gust escoltar Àlex Rovira:
El futur és inventable i comença ara
Per a Rovira, el futur no és inevitable: es dissenya amb les decisions presents. La resignació és mala companya quan busquem trajectòries amb sentit. La crisi visible no només és econòmica; també és institucional, política de confiança de valors i de consciència. Preguntes incòmodes segueixen obertes: actuen elits financeres en el seu benefici amb suport polític i ressò mediàtic?, per què tants missatges que alimenten la por en lloc de visibilitzar la bona gent que sosté el món cada dia?
Entre els assumptes que reclamen acció destaquen una millor redistribució de la riquesa, el fi dels paradisos fiscals, el cura ecològica del planeta i una sobrietat que eviti l'esclavitud consumista, juntament amb estadistes que pensin a llarg termini i una justícia que no permeti que allò legal empari allò immoral.
Crisi ètica i responsabilitat compartida
El diagnòstic de base és ètic: sense Principis, caràcter ni compromís, les estructures econòmiques es deformen. En aquesta línia, Gandhi va alertar de diversos perills morals que erosionen societats sanes: política sense principis, plaer sense consciència, riquesa sense feina, coneixement sense caràcter, negocis sense ètica y entrega sense compromís. Aquests “buits” ètics expliquen males pràctiques públiques i privades.
Com va advertir Erich Fromm, cal preguntar-se si per sostenir certs models econòmics estem fabricant persones malaltes (ansioses, desconnectades, consumistes). La qüestió avui podria ser encara més crua: es perpetua un sistema que, a més, malalta el que és social i el mediambiental? La resposta exigeix autocrítica i hàbits diferents en governs, empreses i ciutadania.
Transparència, rendició de comptes i democràcia activa
Una sortida sostenible es recolza en cultura, educació i una democràcia més directa, impulsada per informació objectiva y transparència. L'anomenada rendició de comptes (accountability) s'ha de convertir en pràctica quotidiana dels organismes públics, exigida per una societat atenta i per joves tecnològicament actius que no accepten precarietats ni models especulatius que premien la corrupció.
- Redistribuir oportunitats i combatre l'evasió.
- Protegir l'ecologia i reduir el malbaratament.
- Reforçar institucions amb controls independents.
- Promoure sobrietat i consum responsable.
Educar emocions i caràcter per a un matí humà
La palanca decisiva és la educació: desenvolupar pedagogia, cultura, Qualitat, solidaritat, ecologia, sostenibilitat mediambiental, diàleg, participació, interacció y consciència. això inclou educació emocional, meditació y educació financera com a assignatures amb currículum i avaluació, tal com ja subratlla el text original.
No n'hi ha prou de preguntar-nos quin món deixarem els nostres fills; també importa quins fills deixarem el món. Per això, a més d'inspirar, Rovira promou espais de formació i reflexió gratuïts en línia, amb àudios, idees i exercicis previs en comunitats privades, per entendre el que sentim i recuperar adreça personal. Aquests formats faciliten passar de la inspiració a hàbits concrets de cura y claredat.
El missatge és pràctic: sembrar avui principis, caràcter i compromís en les nostres decisions quotidianes. Et convidem a veure el vídeo ia explorar, amb mirada crítica i esperançada, com cada gest de empatia, cada acte de transparència i cada aprenentatge a valors va donant forma al futur que desitgem.