A continuació, reprodueixo una carta publicada a la revista XL Semanal. Ha estat la guanyadora d'un concurs anomenat «La millor carta de la setmana».
L'escriu Aurora MC , de Biscaia.
Després de llegir-la et deixa una sensació molt càlida en tot el teu ésser. Una història que destaca l'efecte que algunes persones tenen en nosaltres gràcies al seu bon fer. Espero que us deixi la mateixa sensació que m'ha deixat a mi.
Treball per a l'Administració, atenc a persones.
Aquell dia anava amb pressa i amb un estat d'ansietat important a una oficina d'Hisenda. Em va atendre de manera pausada, explicant-me amb paciència cada apartat d'un imprès molest d'emplenar. Va passar el seu horari d'atenció al públic, es va assegurar que jo ho atenia tot.
Dies després, en lliurar jo l'imprès, va repassar de nou amb paciència i delicadesa cada full i va comprovar que no hi hagués errors.
La seva actitud va ser un bàlsam per a mi.
Vaig tornar una tercera vegada. Agraïda li vaig dir que havia aconseguit molt més que fer la seva feina, que aquells dies el meu estat d'ànim estava ressentit, i que la seva atenció i tracte exquisit eren una de les millors coses que m'havien passat.
No es va limitar a agrair-m'ho. Es va aixecar, va envoltar el seu escriptori i em va abraçar. Em va dir que jo també l'acabava d'alegrar la setmana. I jo vaig plorar (sóc molt ploranera).
Penso en la meva feina, en qualsevol feina, que tantes vegades va més enllà de la simple obligació. Treballar amb persones no és fàcil, però continua donant-nos les satisfaccions més grans.