El jove Narayanan Krishnan estava destinat a guanyar premis com a cuiner mentre treballava com a xef en un luxós hotel a Suïssa.
En un dels seus viatges per veure la seva família, a la seva ciutat natal de Madurai a l'Índia, Narayanan va tenir una experiència que canviaria la vida per sempre. Es va trobar al carrer amb un senyor molt vell que per manca de menjar estava menjant els seus propis excrements.
Aquesta experiència va transformar la vida de Narayanan: després d'alimentar aquell home, va abandonar la feina i es va quedar a l'Índia per fundar el 2003 l'ONG Akshaya Trust . Des de llavors ha servit més d'un milió de menjars a la gent gran i amb discapacitat mental , abandonats per les seves famílies als carrers de Madurai.
Cada dia Narayanan s'aixeca a les 4 del matí i recorre la ciutat de Madurai amb el seu equip, servint uns 400 àpats diaris.
Narayanan va gastar tots els seus estalvis a llançar el projecte, no té salari i dorm amb el seu equip a la cuina en la qual treballen.
Els seus pares van trigar un temps a acceptar la idea que el seu fill abandonés la seva prometedora carrera com a xef internacional, per dedicar-se a cuinar per als famolencs de la ciutat. Però el dia que la seva mare el va acompanyar a fer la seva ronda i va veure el que el seu fill estava fent, li va dir que mentre que ell estigués alimentant a aquelles persones ella li alimentaria a ell.
El somni de Narayanan ha estat construir un edifici per aixoplugar la gent del carrer , durant 7 anys ha lluitat per aconseguir el finançament necessari, i per fi, el 9 de Maig del 2013 l'edifici ha estat inaugurat.
Narayanan diu que se sent molt feliç , sent que el que està vivint no és un somni, és més que això, és la seva ànima. Diu que les persones a qui alimenta cada dia són l'energia que el mou a viure i que atendre'ls és el propòsit de la seva vida.
La vida de Narayanan és tot un exemple de compassió cap als altres éssers humans, però en lloc de pensar-hi en els termes habituals, com una persona especial, podríem veure'l des del punt de vista d'algú que gaudeix i se sent commogut amb allò que fa; des d'un egoisme honrat i meravellós, en què un ésser humà, a causa de la felicitat i el sentit que la seva tasca li reporta, s'hi lliura totalment.
Potser Narayanan no és un heroi, potser és un ésser humà que ha trobat un camí amb sentit per a ell i que s'ha lliurat completament. Potser aquest camí està obert per a tots nosaltres, potser no amb activitats tan cridaneres com les de Narayanan, però amb d'altres igual d'importants; activitats que omplin la nostra existència de sentit i de ganes de viure.
Massa vegades ens resignem davant la sensació de no saber com fer una contribució a la vida dels altres, i potser tinguem aquesta opció més a prop del que creiem i només necessitem veure on podem fer una diferència significativa a la vida d'almenys una persona. Potser amb això és suficient, que cadascú de nosaltres faci una diferència significativa a la vida d'una sola persona.
Article escrit per Álvaro Gómez. Més informació sobre Álvaro aquí